Resultats de la cerca
Es mostren 330789 resultats
séquia de Torres
Canal de regadiu del Segrià que rega les hortes del Cappont (Lleida), Albatàrrec, Montoliu de Lleida, Sunadell fins a Torres de Segre, tot seguint les corbes de nivell de la riba esquerra del Segre.
Neix davant la ciutat de Lleida, i des de la construcció de les comportes de La Canadenca pren l’aigua del canal de Seròs Hom li atribueix origen romà Apareix documentada el 1154, com a séquia vetula és a dir, que ja existia durant la dominació àrab El 1184 Alfons el Cast autoritzà Ramon de Cervera a prolongar la séquia des de Castellpagès Vilanova de la Barca Anys després el vell cabal fou dels hospitalers, que el posseïren fins a l’extinció de les senyories La paeria de…
veguer de fora
Història
Oficial reial d’elecció anual que havia de recórrer els pobles de la part forana de Mallorca per tal d’informar-se del govern dels batlles i de l’administració de la justícia.
Entenia en qüestions de tutoria, escriptures de venda i emfitèutiques Intervenia en les zones de jurisdicció feudal Havia de residir a Sineu
serra de Gallinera
Serra
Alineació muntanyosa entre la serra de la Safor, a l’W, i la de Mestalla, a l’E, al límit de la Safor i la Marina Alta, entre els municipis de Vilallonga de la Safor, l’Atzúvia i la Vall de Gallinera.
Entre aquesta alineació i la serra de la penya Foradada s’estén la vall de Gallinera , drenada per la rambla de Gallinera , que neix al coll de Benissili i desguassa a les marjals costaneres del terme d’Oliva Safor A l’extrem oriental de la serra, a 476 m d’altitud, s’alça el castell de Gallinera , un dels que prengué al-Azraq en la seva revolta de 1245-58 contra Jaume I Jaume II donà el castell al primogènit, l’infant Pere, i fou posteriorment dels ducs de Gandia la jurisdicció del castell…
Foradada de Toscar
Municipi
Municipi (980 m alt.) de la província d’Osca, Aragó, situat a la part aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, al peu de la serra Ferrera, a la dreta del barranc de Foradada, afluent de l’Éssera per la dreta.
El municipi 304 h 1981 comprèn també els nuclis de Navarri, Viu, Senç i Morillo de Liena i, des d’abans del 1970, els de Vacamorta, Espluga i Terrassa, fins aleshores del municipi de Merli Baixa Ribagorça
teoria de distribucions
Matemàtiques
Part de l’anàlisi matemàtica (i, en particular, de l’anàlisi funcional) que estudia els funcionals lineals continus sobre l’espai vectorial topològic de les funcions reals infinitament diferenciables de suport compacte de ℝn.
L’origen de la teoria té lloc en el càlcul simbòlic de Heaviside del final del segle XIX, el qual fou emprat sistemàticament pels físics i pels enginyers en la resolució de problemes teòrics d’electricitat Posteriorment, l’any 1926, Dirac introduí la seva funció d delta de Dirac com a instrument de treball que ajuda en el tractament de problemes de mecànica quàntica Paradoxalment, tant en el càlcul simbòlic com en els treballs de Dirac, malgrat que hom cometia una sèrie d’abusos de…
assemblador de paquets
Dispositiu que permet de connectar un terminal no especialitzat a xarxes públiques de commutació de paquets, de manera que n’entengui els protocols.
És conegut com a PAD sigla en anglès d’assemblador-desassemblador de paquets, ja que permet assemblar en paquets destinats a la xarxa els caràcters asíncrons del terminal i desassemblar els paquets provinents de la xarxa en caràcters asíncrons intelligibles pel terminal
Cala de Bou
Partida
Venda del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa), a la parròquia de Sant Agustí des Vedrà, pròxima a la badia de Sant Antoni.
És una zona d’hotels i d’importants urbanitzacions turístiques de l’àrea de Sant Antoni de Portmany
concili de Perpinyà
Assemblea conciliar convocada pel papa Benet XIII al castell reial de Perpinyà el 15 de novembre de 1408, gràcies a l’ajuda de Martí I de Catalunya-Aragó, a causa de l’amenaça del rei francès de mantenir-se neutral si no es decidia ràpidament quin papa —el d’Avinyó o el de Roma— era l’autèntic.
Hi assistiren representants de Castella, de Catalunya-Aragó, de Lorena i de Provença Un mes després acabà proclamant la legitimitat de Benet XIII El desconcert que provocà aquesta precipitada decisió féu que el 1409 es reunís un sínode a Pisa que declarà deposats el papa d’Avinyó, Benet XIII, i el de Roma, Gregori XII, i elegí un nou papa, Alexandre V
comtat de Trigona
Història
Títol concedit al ducat de Parma el 1749 al mariscal de camp Beringario de Trigona y Frangipani, noble sicilià, governador de Guastalla i d’El Gran Puerto de Santa María.
L’any 1830 fou convertit en títol del regne d’Espanya, a favor del seu besnet i quart comte, el capità de cavalleria Josep Mayans i Fernández de Mesa Continua en la mateixa família
Bernat de Chartres
Filosofia
Filòsof francès, el primer dels mestres de l’escola de Chartres.
Realista extrem en el problema dels universals, el seu platonisme fou, amb tot, modificat per altres influències Sèneca, Boeci, Sant Agustí i per les conclusions de les seves anàlisis d’índole logicogramatical La seva doctrina és coneguda a través de Joan de Salisbury Entre els seus deixebles cal esmentar Gilbert de la Porrée i Thierry de Chartres