Resultats de la cerca
Es mostren 10639 resultats
perspectiva axonomètrica
Elements de la perspectiva axonomètrica (isomètrica) i representació d’un cub
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Sistema de representació que consisteix a referir els objectes que han d’ésser representats —mitjançant projeccions ortogonals— als plans d’un tríedre trirectangle ( plans coordenats
) i projectar-los, després, sobre un quart pla ( pla del quadre
) oblic als anteriors ( axonometria
).
El seu traçat es redueix a dibuixar les direccions dels cossos parallelament a la projecció dels eixos coordenats, relacionant amb ells les mesures d’alçada, amplada i profunditat Definit el pla del quadre, les projeccions de les arestes del tríedre sobre el pla no són donades en llurs veritables magnituds, sinó que tindran una magnitud menor Això equival a dir que totes les línies de l’espai paralleles a un pla del tríedre es veuran reduïdes en la mateixa proporció La relació entre la magnitud sobre el pla del quadre d’una de les arestes i la seva veritable magnitud és…
batan
Indústria tèxtil
Màquina usada en la filatura del cotó i destinada a continuar la neteja i la disgregació dels flocs de fibra, començada en les obridores, transformant-los en una napa o tela de batan, de pes i de densitats controlats (batan obridor).
La napa després és sotmesa, generalment, a l’acció del batan repassador o acabador que, alimentat amb diverses teles del primer batan sobreposades, dona una nova tela d’una gran regularitat que serveix per a alimentar les cardes Modernament hom combina en trens continus o màquines mixtes els batans amb les obridores En alguns sistemes les cardes són alimentades directament amb floca i fan innecessari l’ús del batan
logogrif
Enigma en què, per a endevinar el mot que constitueix la solució, cal primer endevinar una sèrie de mots que s’han format amb elements d’aquell i dels quals hom dóna una indicació que pugui permetre d’endevinar-los.
decatissatge
Indústria tèxtil
Tipus d’acabament que hom dóna a les peces de teixits de llana pura o en mescla per tal de disminuir i regularitzar la lluentor que poden haver adquirit en el premsament i donar-los ensems un tacte ple i flonjo.
Amb aquesta operació resten també fixades les dimensions del gènere i aquest obté una certa resistència contra les marques produïdes per les gotes d’aigua Hi ha dues menes de decatissatge en sec, per mitjà de vapor, i en moll, per mitjà d’aigua bullent En el decatissatge en sec hom enrotlla el teixit en un cilindre perforat juntament amb una forta tela acompanyadora que el subjecta entre les seves espirals Per dintre del cilindre perforat hom insufla vapor, que surt pels forats i travessa les capes del teixit enrotllat Tot seguit és tancat el pas de vapor i una bomba de buit aspira des de…
planning
Economia
Establiment previ i sistemàtic dels objectius que es proposa d’assolir una unitat productiva, així com dels fluxos financers i la disponibilitat de recursos necessaris per a dur-los a terme, per tal d’actuar amb un màxim de racionalitat econòmica.
Suposa la predeterminació de la periodificació i magnitud en què han de realitzar-se totes les operacions del procés de producció i comercialització, així com l’estimació dels seus resultats
mercat interbancari
Economia
Segment del mercat monetari d’un estat, on hi negocien estrictament les entitats bancàries, per a oferir llurs excedents líquids de tresoreria i col·locar-los, o per a demanar diner a curt terme (des d’un dia a diversos terminis).
La finalitat és cobrir llurs necessitats de tresoreria i també de respondre a les exigències del banc central sobre liquiditat coeficients bancaris La seva taxa mitjana diària, pot servir de referència per als crèdits amb taxa variable i actius similars LIBOR, MIBOR
cabestrell
Fusta d’un pam de llarg amb tres puntes de clau sortints a la cara posterior i una anella a cada cap que hom posa al front dels bous sostinguda amb unes cordes i que serveix per a fer-los obeir.
baga oberta
Indústria tèxtil
Baga que entra en la composició dels lliços i llicets destinats a aixecar els fils d’ordit, però no a abaixar-los, per la qual cosa manca d’ullet a la part central, en lloc del qual té una fenedura llarga.
També és anomenada baga coixa
flamejar
Gastronomia
Encendre i fer cremar durant una breu estona el licor o l’aiguardent (rom, brandi, kirsch, etc) amb què hom ha ruixat (una menja o un plat ja preparat, especialment postres, com és ara flam, creps, etc), abans de servir-los.
remontoir
Tecnologia
Dispositiu que permet de donar corda als rellotges, sense l’ús de cap clau auxiliar i sense obrir-los, mitjançant el moviment de rotació d’una rodeta o corona, solidària amb un eix que substitueix la clau, efectuat amb els dits.
Fou ideat per l’enginyer suís Abraham-Louis Breguet al començament del s XIX El remontoir permet també de fer girar les busques per canviar l’hora, en prémer un piu lateral o concèntric amb la corona, o bé accionant-lo enfora i fent-lo girar