Resultats de la cerca

Lluità a Las Navas de Tolosa 1212 i acompanyà el seu pare a Muret 1213 El 1224 fou el cap d’una de les dues grans faccions nobiliàries que es disputaven la privadesa del jove Jaume I Un cop vescomte, no trigà a enemistar-se amb el rei i, per això, no l’acompanyà a la conquesta de Mallorca 1229 Residí principalment al castell d’Arbeca, amb la seva muller Agnès de Tarroja, que li aportà les senyories de Solsona, Arbeca i Tarroja Li ha estat atribuïda una intervenció decisiva en el prodigiós naixement de sant Ramon Nonat

Emigrà a Cuba, on publicà No desterro 1913 i Vento mareiro 1915, amb els quals s’inicià en la poesia d’intenció política i social Tornà a Galícia el 1915, i publicà Da terra asoballada 1917 La seva obra posterior rebé la influència del Modernisme i s’inspirà en els mites cèltics Reuní en A rosa de cen follas 1927 la seva lírica amorosa, i a Camiños no tempo 1949 la seva poesia liriconarrativa El 1958 publicà el poema Samos Conreà també el teatre, amb A man da santiña 1920 i O Mariscal 1926, escrita en collaboració amb AVillar Ponte

De família de samurais, trencà amb la seva posició per tal de dedicar-se a les lletres L’èxit del seu primer llibre, Kaiōi 1672, el portà a installar-se a Edo actualment Tòquio, centre literari d’aquella època, on reuní nombrosos deixebles Des 1684 féu diversos viatges, fruit dels quals foren el diari Nozarashi Kiko 1685 i nombroses antologies de haikús —gènere que renovà totalment canviant-ne l’artificiositat per un simbolisme evocador i suggestiu—, entre d’altres Fuyu no hi ‘Dies d’hivern’, 1684 i Oku no hosomichi ‘Carretera estreta cap al Gran Nord’, 1689

Doctor en filosofia, estudià botànica amb Karl Wilhelm von Nägeli i química amb Adolf Ritter Baeyer, de qui fou ajudant Fou professor, successivament, a les universitats de Kiel, Tübingen, Breslau i Würzburg L’any 1907 li fou atorgat el premi Nobel de química pel descobriment de la fermentació no cellular Els seus treballs provaren que la fermentació alcohòlica resulta de l’acció química d’uns enzims anomenats zimases, i que no és pas conseqüència —semblantment a qualsevol altra— de cap “activitat vital” exclusiva d’éssers vius, bé que aquests enzims, químicament tipificables,…

L’església de Sant Fruitós, situada al poble homònim, anomenat els Masos de Pals, és un gran edifici dels segles XVIII i XIX, acabat al començament del segle XX Aquesta construcció substituí un edifici anterior, de petites dimensions, actualment enrunat, situat a la banda de migjorn de l’actual Tot i que la dedicació a sant Fruitós indica sempre un lloc de culte molt antic, a les restes de l’església vella no hi ha pas vestigis anteriors als segles XVI i XVII Probablement una prospecció arqueològica podria indicar l’antiguitat o no d’aquesta església

Es troba en un replà que fa el vessant de la muntanya que davalla des del coll de Vans fins al riu, al límit del terme de Fórnols Allà on la gent del país afirma que hi havia un castell només hi ha un munt d’enderrocs plens de bardissa Tant per la situació com per les restes existents això és ben possible hi ha indicis de parets, i són clarament visibles uns carreus treballats Tanmateix, no és documentat, i no es coneix ni tan sols el nom històric, ja que l’actual és derivat del d’un propietari del lloc

De l’església parroquial de Penelles no se’n coneixen notícies històriques d’època romànica, tot i que sembla indubtable el seu origen medieval El lloc de Penelles és documentat des del 1069 1079 i sorgí com una quadra del castell de Butsènit a l’extrem de la marca La seva església fou sufragània, però, de la parròquia de Castellserà, de la qual no s’independitzà fins el 1897 L’actual temple parroquial és una obra moderna, aixecada entre el 1951 i el 1961 L’antiga parròquia, construïda el 1663, es troba avui desafectada i s’ha convertit en magatzem

No posseïm cap referència documental sobre aquesta església anterior al segle XII L’any 1164 Bernat de Colobor, en el seu testament, deixà a la capella de Colobor i a la de Sant Joan inferior o sutirana , de dues oliveres que tenia al terme de Conill La capella de Sant Joan no s’ha localitzat, però és versemblant pensar que es trobava al terme de Montaspre Prop de la masia actual de Barlà s’ha detectat en un camp vestigis de sepultures i murs reaprofitats en una cabana que cal suposar que era de la dita església

El lloc d’Arenys fou ocupat pel rei Alfons I d’Aragó el 1132, però no es conquerí definitivament fins després del 1151 Els primers senyors d’Arenys foren els Cambrils, també senyors de Lledó L’any 1184, Dalmau de Canyelles i Rotllan de Cambrils infeudaren a Bernat Ballester i al seu oncle avi Domènec Ferrer d’Ulldemolins el castell de Lledó i el vilar d’Arenys L’any 1209 el rei Pere I va atorgar al bisbe de Tortosa els castells de Lledó i d’Arenys perquè els repoblés Avui el poble d’Arenys de Lledó no conserva cap resta del castell

Església del poble de Ro, a ponent de Sallagosa, de la qual es desconeixen notícies anteriors al 1300, bé que la villa de Ro és esmentada des de l’any 1063 Es tracta d’un edifici totalment renovat al segle XX, on no és fàcil d’endevinar l’edifici romànic anterior que hi havia hagut Quan la visità A Salsas al final del segle XIX, l’església tenia damunt la façana occidental un campanar d’espadanya amb dues obertures i la nau era capçada a llevant per un absis semicircular El titular actual no deu correspondre a l’original