Resultats de la cerca
Es mostren 7879 resultats
home
Aspecte dels avantpassats de l’espècie humana
© Fototeca.cat
Antropologia
Gènere de primats antropoides, de la família dels homínids, que comprèn l’home actual (Homo sapiens sapiens) i els homes fòssils considerats com a formes ideals de transició en el procés d’hominització.
Aquest gènere té unes característiques típiques, com la capacitat cranial superior a 750 cm 3 , el desenvolupament del neopalli, la dentició reducció de l’aparell mastegador i la postura bípeda en posició erecta Són molts els problemes per a assenyalar uns criteris que marquin el límit inferior del gènere Homo en les formes fòssils, sobretot a causa de la varietat de les restes trobades i del caràcter fragmentari de les dades, les quals coses donen lloc a nombroses divergències taxonòmiques Hom pot considerar actualment tres espècies Homo habilis, Homo erectus i Homo sapiens L’ Homo habilis…
hominització
Hominització, origen i evolució dels homínids
© Fototeca.cat
Antropologia
Zoologia
Procés evolutiu seguit per un conjunt de formes successives de primats que partint d’un avantpassat comú de l’home i alguns pòngids encara no identificats, arriba fins a l’home actual.
Tracta, per tant, d’una branca evolutiva actualment representada per una única espècie, Homo sapiens , però que en el decurs del temps s’ha diversificat, donant formes que s’extingiren i altres que anaren canviant pels mecanismes biològics de l’evolució Les proves que mostren que l’home s’origina a partir d’un avantpassat comú amb alguns pòngids són irrefutables i provenen de camps tan diferents com l’anatomia comparada, l’embriologia, la paleontologia, la genètica o la bioquímica, integrats en l’antropologia física o biològica Evolució dels homínids fins a l’home actual La semblança…
Pere I de Catalunya-Aragó
Pere I de Catalunya-Aragó, el Catòlic, en una miniatura del pergamí de la Genealogia dels reis d’Aragó (inicis segle XV), conservat al monestir de Poblet
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1196-1213).
Fill d’ Alfons I de Catalunya-Aragó i de la seva muller Sança de Castella Començà a regnar sota la tutela de la seva mare, per incitació de la qual ajudà el seu cosí Alfons VIII de Castella derrotat a Alarcos pels almohades i amenaçat per Alfons IX de Lleó i Sanç VII de Navarra en l’atac a la ciutat de Lleó i devastació de la terra entre el Duero i Astorga Lliure ja de la tutela, tanmateix, davant un nou atac almohade, tornà a Castella i conquerí Madrid, forçà, amb Alfons VIII, el rei de Lleó a demanar la pau, i tots dos atacaren Navarra Poc després Pere pactà el seu matrimoni amb Constança…
Jesús Ernest Martínez i Ferrando
Jesús Ernest Martínez i Ferrando
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura catalana
Història
Historiador i literat.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i el 1914 es llicencià en història L’any 1915 ingressà, per oposició, al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, i fou destinat a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a la Biblioteca Provincial i Arxiu de Girona, fins que l’any 1919 fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó D’aquests anys són les primeres publicacions articles d’actualitat i culturals en diaris de València i Barcelona, traduccions literàries i científiques, i, sobretot, un seguit de reculls de contes que li proporcionaren un…
, ,
religió mesopotàmica
Religió
Religió pròpia de l’antiga Mesopotàmia.
Es compon bàsicament de la sumèria, modificada, complementada i semititzada pels babilonis i els assiris Entre les seves característiques destaquen el politeisme, el sincretisme fusió de dues o més divinitats, la importància del culte, la forta jerarquització del panteó, el paper preponderant de la màgia i l’endevinació, i sobretot, la seva influència en la política, l’economia, la cultura i la vida quotidiana Com en altres religions orientals, antigues i actuals, regia tots els actes dels mesopotamis En relació amb la d’Egipte, l’altra gran civilització de l’època, si bé hi té alguns punts…
les Comunitats de Castella
Història
Alçament que esclatà a Castella en 1520-21, després de la partença de Carles I cap a Alemanya.
Fou conseqüència d’unes causes de fons la crisi que experimentava el regne de Castella des de la mort d’Isabel la Catòlica el 1504 i d’unes causes immediates la decepció provocada pels primers mesos del regnat personal de Carles I Des del 1504, l’equilibri aconseguit a Castella pels Reis Catòlics es veié amenaçat des de diverses posicions En l’aspecte econòmic, cal tenir presents les diverses males collites i les epidèmies seguides de grans mortaldats que s’havien produït des de començament de segle, i les fortes fluctuacions dels preus en 1510-21 Els petits industrials i els mercaders de les…
Catalunya carolíngia
Obra històrica de Ramon d’Abadal i de Vinyals que reuneix i estudia els documents anteriors a l’any mil referents a Catalunya (segles VIII-X).
L’obra abasta un període cabdal de la història de Catalunya , en què els comtats catalans pertanyien a un espai europeu que abastava gran part de l’actual Unió Europea Supervisada per l’ Institut d’Estudis Catalans IEC i publicada en la collecció “Memòries de la Secció Historicoarqueològica”, és la més ambiciosa del seu autor L’any 1911 l’IEC encarregà a Abadal la recopilació dels documents anteriors a l’any mil referents als comtats catalans conservats als arxius i biblioteques de França aprofitant un curs d’estada a París L’autor publicà els volums II i III, i deixà en curs de publicació…
cor
Secció sagital del cor: 1, vena cava superior; 2, aurícula dreta; 3, orella dreta; 4, septe o envà interauricular; 5, venes pulmonars; 6, aurícula esquerra; 7, orella esquerra; 8, vàlvula tricúspide; 9, ventricle dret; 10, músculs papil·lars; 11, infundíbul; 12, sortida al tronc arterial pulmonar; 13, tronc arterial pulmonar; 14, septe o envà intraventricular; 15, vàlcula mitral; 16, ventricle esquerre; 17, vàlvula aòrtica; 18, aorta; 19, orificis de les artèries coronàries
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan central i motor de l’aparell circulatori.
Anatomia i fisiologia del cor En l’ésser humà, és una víscera buida, situada en el mediastí, que fa les funcions d’una bomba aspirant i impellent, que atreu a les seves cavitats la sang que circula per les venes i la impulsa, mitjançant les artèries aorta i la pulmonar, a tota la xarxa capillar És constituït per una massa contràctil o miocardi, coberta interiorment per l’endocardi i envoltada exteriorment pel pericardi Situat per sobre del diafragma, davant la columna vertebral, darrere l’estern i entre els pulmons, és sostingut per uns grans vasos que en surten i pel pericardi té forma de…
vellesa
Biologia
Psicologia
Sociologia
Estat de l’ésser humà al qual condueix el progressiu deteriorament dels òrgans i de les seves funcions pel pas dels anys.
Hom distingeix en l’organisme dues classes de cèllules les unes són renovables, com les de la pell, i les altres no, com les neurones Sembla que les cèllules no renovables moren quan s’exhaureixen les reserves d’àcid ribonucleic, imprescindible per a l’activitat metabòlica El procés de divisió de les cèllules renovables, que són les que es reprodueixen i donen lloc a d’altres abans de morir, es produeix d’acord amb l’obediència del codi genètic inscrit en els cromosomes Cada cèllula transmet a la seva successora el codi genètic, però en el decurs de les innombrables…
referèndum
Política
Dret constitucional
Votació dels ciutadans d’un estat o d’una part d’un estat, generalment amb una pregunta de resposta binària d’aprovació o de rebuig, sobre una llei, una reforma legislativa o constitucional, o també sobre la independència d’un territori.
És la forma més usual de l’actuació directa del cos electoral mitjançant el sufragi, i suspèn, en principi, l’actuació dels representants polítics per a determinar la idoneïtat de la qüestió a debat Constitueix una manifestació de l’autogovern del poble, que acompleix en aquest cas una funció pública Segons el seu objecte, el referèndum pot ésser legislatiu, governatiu, administratiu o jurisdiccional atenent els efectes, pot ésser constitutiu, modificatiu o abrogatiu i, per la natura, obligatori o facultatiu El terme és emprat sovint com a sinònim de plebiscit , bé que aquest connota una…