Resultats de la cerca
Es mostren 2460 resultats
Basili de Rubí
Historiografia
Cristianisme
Nom de religió del caputxí Francesc Malet i Vallhonrat
, historiador.
Fou fundador de l’entitat Franciscàlia 1948, editor de la revista Estudios Franciscanos des de la represa 1948 i iniciador i director de la collecció “Critèrion” És autor de nombrosos articles en diverses revistes i d’obres com Reforma de Regulares a principios del siglo XIX 1943, Necrologi dels frares menors caputxins de Catalunya i Balears 1945, Art pessebrístic 1947, La última hora de la tragedia Hacia una revisión del caso Verdaguer 1958 i El padre Bernardino de Manlleu 1962, Les corts generals de Pau Claris 1976, Un segle de vida caputxina a Catalunya 1978, Els caputxins a…
Odón de Buen y del Cos

Odon de Buen y del Cos
Biologia
Geografia
Naturalista i oceanògraf aragonès.
Doctorat en Ciències Naturals per la Universitat de Madrid, fou catedràtic a la Universitat de Barcelona del 1889 fins el 1912, quan es traslladà a Madrid Durant la seva estada a Barcelona reformà completament l'ensenyament de les ciències de la universitat Introductor del darwinisme a l'Estat, fou separat temporalment de la càtedra de la universitat a causa de les seves idees evolucionistes Fundà i dirigí 1907 el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca, i posteriorment l’Instituto Español de Oceanografía 1914 El 1939 s’exilià a Mèxic El 2003 les seves restes…
Ramón de la Rocha y Duji
Història
Militar
Militar.
Capità general de Catalunya des del 1849, quan esclatà l’aixecament d’O'Donnell, pel juny del 1854, es resistí a incorporar-s’hi, facilitant així la revolta popular del 14 de juliol Acceptà llavors verbalment els fets, però, enfrontat per la posició sobre l’ordre públic a la junta popular de Barcelona presidida pel general Contreras i per impedir l’enderrocament de les muralles i prohibir l’ús de les selfactines 25 juliol davant l’extensió de la vaga obrera, fou substituït pel general La Concha després de fugir el 5 d’agost Posteriorment els moderats el feren senador 1857 i en 1858-59 fou…
Francesc Roca i Simó
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Madrid el 1904 Projectà, entre altres edificis, la casa Segura a Palma 1908, amb influències secessionistes Posteriorment evolucionà cap a l’adopció d’elements Art Nouveau i acabà conreant l’eclecticisme Projectà les cases Casasayas 1908-09 i construí la casa Roca 1908, també a Palma El 1913 treballà a Almeria El 1916 projectà el Collegi Notarial de Balears Residí a l’Argentina 1916-19, on, a Rosario, féu el palau Cabanelles, el Club Español, l’Asociación Española de Socorros Mutuos i el palau Remonda, i, a Buenos Aires, el Banco de Castilla Fou arquitecte d’hisenda i…
Rafael Ulled i Altemir
Història
Història del dret
Polític, advocat i enginyer, germà de Jesús i Josep.
Resident des de molt jove al Principat, milità als rengles lerrouxistes, encapçalà els Jóvenes Bárbaros i fou president de la Federació de Joventuts Radicals de Catalunya i Balears Antisolidari fervent, diputat provincial 1911-15 i regidor de Barcelona 1915, pertanyia a l’ala més proobrerista del seu partit Fou diputat per Osca a les corts constituents de la República i figura preeminent del radicalisme en aquella província membre del comitè executiu del Partit Republicà Radical, durant el Bienni Negre ocupà els càrrecs de director general de treball i president de la…
Josep Antoni Grimalt Gomila
Literatura catalana
Filòleg.
Llicenciat en dret 1960 a la universitat de Madrid i en filologia romànica-hispànica 1971 a la Universitat de Barcelona Doctorat 1975 amb la tesi Classificació de les rondalles de Mossèn Alcover , és 2002 catedràtic de la Universitat de les Illes Balears Ha tingut cura de l’edició en tres volums de les obres completes de Llorenç Villalonga 1988, 1993 i 1998 i de l’edició crítica de l’ Aplec de Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó , també en tres volums 1996, 1998 i 2001, en collaboració amb Jaume Guiscafré Danús És autor de la novella Història d’una dama i un lloro 1965, i…
Joan O’Neille i Rossinyol
Literatura catalana
Autor i crític teatral i poeta en llengua castellana.
Com a pintor, i també en l’obra literària, intentà una mesurada adaptació del romanticisme Poesías , 1853 Al seu Tratado de Paisaje 1862, acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española 1886-87 El 1879 elevà a la Diputació Balear una memòria sobre la situació del Teatre Principal de Palma Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Balears Exercí, al “Museo Balear”, una crítica teatral, musical i plàstica de caràcter eclèctic Dirigí el diari carlí “…
Antoni Arribas i Palau
Arqueologia
Arqueòleg.
Començà com a medievalista La conquista de Cerdeña , tesi doctoral Catedràtic de prehistòria i d’etnologia de la Universitat de Granada i, posteriorment, de prehistòria de la Universitat de les Illes Balears, treballà especialment sobre les primeres edats dels metalls de la península Ibèrica Dirigí excavacions a Pollentia Alcúdia i a Los Millares Publicà nombrosos treballs, d’entre els quals Poblado y necrópolis de los Millares 1963, en collaboració amb MAlmagro, The Iberians 1964, Cada piedra es un mundo 1972, Lecciones de Prehistoria 1974, Pollentia I i II 1977 i 1978, aquesta…
Enric Rabassa Llompart
Futbol
Entrenador de futbol.
Començà al Poble-sec, d’on passà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona A partir de la temporada 1956-57, compaginà aquesta tasca amb la d’ajudant de l’entrenador del primer equip, Domènec Balmanya, primer, i Helenio Herrera a continuació El 30 d’abril de 1960 fou nomenat entrenador titular fins al final d’aquella temporada, i el Barça guanyà la Copa de Fires Després dirigí el Club Deportiu Comtal 1960-61, el Tenerife 1961-62, el Deportivo de la Corunya 1962-63, l’Hospitalet 1963-64, l’Atlètic de Balears 1965-66 i el Club de Futbol Reus Deportiu 1968-69
Diego Ferrer Sánchez

Diego Ferrer Sánchez
Grup d’Espeleologia de Badalona
Espeleologia
Espeleòleg.
Fou soci i president 1984-91 del Grup d’Espeleologia de Badalona GEB Efectuà exploracions a diferents cavernes de Catalunya, l’Aragó i les Balears, i immersions a les galeries sifonants de les coves Forat de l’Or, a la Noguera Cova del Freixes i Font de Rivert, al Pallars Antiguo Bajo, a l’Aragó, i a cavernes submarines del litoral català Encapçalà els equips d’espeleòlegs del GEB que assoliren diversos rècords de fondària al massís d’Escuaín, al Pirineu central, i el rècord del món de travessada integral al Sobrarb –1151 m el 1980 Escriví Escuaín 1986 i morí fent espeleobusseig…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina