Resultats de la cerca

Com molts dels cantants castrats del Barroc, adoptà el nom del seu primer protector, Cesare Bontempi Al servei del cardenal Francesco Barberini, estudià amb Mazzocchi, i després, del 1643 al 1650, fou cantor a Sant Marc de Venècia amb Monteverdi i Cavalli Més tard s’establí a Dresden, i el 1656 fou nomenat mestre adjunt de Schütz i de Vincenzo Albrici El 1680, en morir l’elector Joan Jordi II, tornà a Itàlia i, malgrat exercir de mestre de capella a Foligno, es dedicà principalment a l’estudi i a escriure Bontempi és important sobretot per la seva contribució a l’arrelament de l’…

Se’n tenen poques dades biogràfiques i també sobre les seves activitats Possiblement fou deixeble de Josquin Des Prés, i és probable que estigués actiu a França i a Itàlia Se suposa que mantingué contactes amb els compositors de la cort francesa entorn del 1501 Ocupà alguns càrrecs a Ferrara entre el 1506 i el 1508, i a Roma Sant Lluís dels Francesos entre els anys 1521 i 1522 Possiblement també ocupà algun lloc a Florència i a la regió d’Avinyó, on gaudí de beneficis eclesiàstics i del patronatge del cardenal François de Clermont Es creu que vers el 1550 era a Venècia Com a…

El 1382 era al servei d’Elionor de Castella, d’acord amb la seva balada Fuions de ci, fuions, povre compaigne , escrita amb motiu de l’òbit de la reina, esdevingut el 15 de setembre de 1382 Llavors passà a formar part del seguici de Pero de Luna, cardenal d’Aragó i posteriorment papa Benet XIII d’Avinyó, segons un document de la tresoreria de la casa reial de Navarra datat el 21 d’agost de 1383 No s’ha de confondre ni amb Jacomí Capeta 1357-1409 ni amb Johaní de Sent Luch actiu entre el 1374 i el 1418, ambdós ministrils del rei d’Aragó Les seves obres inclouen alguns dels…

Hermann Vischer el Vell — Nuremberg 1488 és autor de fonts baptismals Wittemberg i de relleus per a monuments funeraris El seu fill, Peter Vischer el Vell Nuremberg 1460 — 1529, el succeí al capdavant del taller i realitzà, entre altres, el sepulcre de l’arquebisbe Ernest de Saxònia 1495, les figures dels reis Teodoric i Artur per a la tomba de Maximilià 1513 a l’església dels Franciscans Innsbruk i el reliquiari de Sant Sebald 1508-1519, la seva obra mestra, en la qual collaboraren els seus fills Hermann Vischer el Jove Nuremberg ~1486 — 1517, fill de l’anterior, fou el principal…

En fou el fundador Vicenç Sunyer i Torelló Barcelona — 1887, documentat en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters el 1837, any en què obrí un obrador al carrer de Sant Pau, inici de la tradició familiar El seu fill Josep Sunyer i Parera Barcelona 1850 — 1919, format al taller de P Carreras, es casà amb la filla de l’argenter Magí Clarà, i ajuntà ambdós obradors Fou mestre de notables orfebres, com el seu fill Ramon Sunyer i Clarà i Jaume Mercadé Oriol Sunyer i Gaspar Barcelona 1923, fill de Ramon, en fou alhora deixeble i continuador en la direcció de l’obrador familiar des…

Fill de Bosio II, comte de Santa Fiora i de Cotignola, i de Costanza, filla d’Alessandro Farnese Pau III Bisbe ja de Montefiascone-Corneto 1528-48, tot i ésser encara estudiant a Bolonya, fou elegit cardenal Bisbe de Parma 1535-60, camarlenc de l’Església 1537, legat a Bolonya 1537-38 i administrador dels bisbats de Narni 1537-38 i Chiusi 1538, el 1540 fou enviat com a legat a Hongria per obtenir un ajut contra els turcs L’any següent rebé en administració el patriarcat titular d’Alexandria Fou un dels cardenals del partit imperial en el conclave del 1550, on fou elegit Juli…

Estudià al seminari de Barcelona i fou ordenat el 1939 Es doctorà en dret canònic a la Universitat Gregoriana de Roma Professor de dret canònic al seminari barceloní, fou viceconsiliari dels joves d’Acció Catòlica, canonge de Barcelona 1954 i bisbe auxiliar de Barcelona 1955 El 1964, elegit bisbe de Girona, inicià la renovació de certs aspectes de la pastoral Fou promogut a l’arquebisbat de Barcelona 1971, on succeí el controvertit prelat Marcelo González Martín i féu una reestructuració moderada de l’arxidiòcesi El 1973 fou ordenat cardenal Publicà, entre d’altres obres, El voto…

És autor d’ Heu vist en Tarra , guanyadora del premi Just M Casero 1982, que es publicà el 1983 a Susqueda i altres narracions Després seguiren Dies irae Els dies de la ira 1986,  Assassinat a la Missa del Gall 1986, El secret de l’arxiu 1990, premi Marià Vayreda de narrativa 1989, A tant la peça 1989, Diari de les revelacions 1994, premi la Vall d’Albaida de narrativa eròtica 1993, El complot dels pinzells 1999, Un bon dia per matar, un bon dia per morir 2000,  El secret del cardenal 2005, thriller religiós que presenta la sobtada mort de l’arquebisbe de Barcelona, Morts de…

Vida i obra Anomenat incorrectament Moles Margarit, fou un dels màxims representants de l’humanisme llatí a Catalunya La seva família paterna era de la petita noblesa la materna, rossellonesa, era d’una major categoria Destinat al sacerdoci des de la infantesa, anà a Bolonya a estudiar dret canònic i civil, on es doctorà l’any 1443 Després de ser uns cinc anys vicari general del seu oncle Bernat de Pau, bisbe de Girona, tornà a Itàlia 1449, on serví d’intermediari entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el Vaticà durant la rivalitat napolitanoangevina, esmorteïda momentàniament per la caiguda de…

De tres dels seus fills sortiren les tres línies del llinatge La línia dels comtes de Santa Fiora , cognomenats des del 1673 Sforza-Cesarini , fou iniciada per Bosio I Sforza mort el 1476, creat comte de Cotignola 1466, el qual, pel seu casament 1439 amb Cecília Aldobrandeschi, adquirí el comtat sobirà de Santa Fiora En aquesta línia, cal destacar el cardenal Guido Ascanio Sforza i el seu germà Sforza Sforza mort després del 1571, cavaller del Toisó d’Or i almirall, que estigué a la batalla de Lepant La sobirania del comtat de Santa Fiora fou venuda el 1633 al gran duc de Toscana…