Sforza

Llinatge noble italià iniciat per Muzio Attendolo (mort el 1424), que rebé el sobrenom de lo Sforza.

De tres dels seus fills sortiren les tres línies del llinatge. La línia dels comtes de Santa Fiora, cognomenats des del 1673 Sforza-Cesarini, fou iniciada per Bosio (I) Sforza (mort el 1476), creat comte de Cotignola (1466), el qual, pel seu casament (1439) amb Cecília Aldobrandeschi, adquirí el comtat sobirà de Santa Fiora. En aquesta línia, cal destacar el cardenal Guido Ascanio Sforza i el seu germà Sforza Sforza (mort després del 1571), cavaller del Toisó d’Or i almirall, que estigué a la batalla de Lepant. La sobirania del comtat de Santa Fiora fou venuda el 1633 al gran duc de Toscana. La línia ducal de Milà (il·legítima) fou formada pel duc Francesc I de Milà, el qual, des de l’any 1417, era comte d’Ariano al regne de Nàpols. Fou pare del cardenal Ascanio Maria Sforza, d'Hipòlita Maria Sforza, del duc Lluís I de Milà, de l’arquebisbe de Gènova Giovanni Maria Sforza (mort el 1520), que era fill il·legítim, i del duc Galeàs Maria I de Milà, que fou pare de Blanca Maria Sforza (morta el 1510), casada, el 1494, amb l’emperador Maximilià I, de Caterina Sforza (morta el 1539), filla il·legítima, que, amb el seu primer marit, Girolamo Riario, senyor d’Imola, fou ascendent dels Riario-Sforza, i del duc Joan Galeàs I de Milà, que estigué sota la tutela de la seva mare, Bona de Savoia, i després de l’oncle Lluís I, que el mantingué allunyat del poder i es casà (1489) amb Elisabet d’Aragó, princesa de Rossano i duquessa de Bari (filla del rei Alfons II de Nàpols), títols que passaren a llur filla Bona Sforza (morta el 1557), la qual els llegà per testament al rei de Catalunya-Aragó i es casà (1518) amb el rei Segimon I de Polònia. El duc Lluís I fou succeït pels seus fills Maximilià I de Milà (mort el 1530) i Francesc III de Milà, a la mort sense fills del qual el ducat fou unit a l’Imperi malgrat les protestes del seu germà il·legítim Gianpaolo (I) Sforza (mort el 1535), primer marquès de Caravaggio (1532) i primer comte de Galliate (1532), iniciador de la branca il·legítima dels marquesos de Caravaggio, grans d’Espanya des del 1703, i que s’extingí a la mort (1717) de la vuitena marquesa, i l’herència passà als seus descendents els Sinzendorf. La branca il·legítima dels comtes de Borgonovo fou començada per Sforza Secundo Sforza (mort el 1491), primer comte de Borgonovo (1468), fill il·legítim del duc Francesc I, i s’extingí el 1680, però originà la subbranca dels comtes de Castel San Giovanni, que encara perdura, i en la qual cal destacar el comte Giovanni Sforza (mort el 1922), historiador, literat i arxiver, i el seu fill el comte Carlo Sforza. La línia il·legítima dels senyors de Pesaro, extingida el 1519, fou formada per Alessandro Sforza, i en ella cal esmentar el seu net Giovanni Sforza (mort el 1510), senyor de Pesaro, el qual el 1493 fou casat amb Lucrècia Borja —que fou la seva segona muller—, de la qual es divorcià.