Resultats de la cerca

L’integraren alguns deixebles, com Josep Tarrés, mentre uns altres pintors, com Tur de Montis, en restaren al marge Puget encara pogué influir en els inicis del seu fill Narcís Puget i Riquer, d’Antoni Marí i Ribas i de Vicent Ferrer i Guasch El 1962 un efímer Grup Puget, ja més expressiu d’una devoció que no d’unes orientacions, reunia, amb els dos darrers, Antoni Pomar i Vicent Calbet Eivissa 1938 Ambdós i Rafael Tur i Costa representen tendències d’acord amb moviments nous i amb l’actual ambient artístic de l’illa Són més joves Josep Marí, Pere Planells, Francesc Juan i Antoni …

Malauradament resta ben poca informació d’aquesta fortalesa Es trobava situada dins l’antic terme del castell de Claramunt La primera referència indirecta d’aquest casal és de l’any 1199, data en la qual Pere de Soler, senyor del terme de Vilanova, deixà en el seu testament la Vilanova d’Espoia a Albert de Pierola El 1232 Arnau Soler i el seu fill Ramon, senyors de la domus de Vilanova d’Espoia es posen sota la protecció i la custòdia del vescomte Ramon Folc de Cardona, al qual prometen la potestat i l’ajut, llevat de la fidelitat que ells devien a Guillem de Claramunt

Havia militat en el partit dels Montcada i en el dels aragonesos contraris a Jaume I en les guerres civils que l’enfrontaren als Cardona Sotmès al rei, assistí amb aquest, a Tarragona, al dinar que donà Pere Martell on hom decidí la conquesta de Mallorca Abans de partir a l’expedició, féu testament a favor de Santes Creus, a mans de l’abat Bernat Calbó Aconsellà alguna de les accions bèlliques que dugueren els catalans a la victòria Conquerida l’illa rebé del rei un lot de 205 cavalleries Morí per pasqua del 1230, víctima d’una pesta que delmà les tropes catalanes Fou enterrat a…

Formà part del grup Sílex, i féu la primera exposició individual a Mataró, el 1961 Arribà a una posició declaradament contrària a la no-figuració i després de diverses provatures arribà, el 1964, al seu estil característic El 1965 guanyà la primera medalla Gimeno, a Tortosa Féu retrats imaginaris d’alts funcionaris i de burgesos, amb sàtira crua d’arrel grosziana i en la línia de l’equip Crònica valencià, amb el qual —i amb Artigau i Cardona-Torrandell— féu l’exposició Crònica de la Realitat, a Barcelona, el 1965 Formà part del grup italocatalà Intrarealisme Ha exposat…

Es casà amb Joana de Peralta i Chiaramonte, que morí abans de la consumació del matrimoni, i en segones noces 1404 amb la seva cunyada Margarita de Peralta i Chiaramonte, comtessa de Caltabellotta i de Sclafani, senyora de Bivona En morir el seu oncle el rei Martí I 1410, seguí el partit de Bernat de Cabrera, mestre justicier del regne, contra la reina Blanca, i li fou confiscat el comtat de Caltabellotta, que fou assignat a Antoni de Cardona i de Luna , futur virrei de Sicília Havent tornat al favor reial, Alfons el Magnànim li restituí el comtat Passà a la campanya de Còrsega,…

El convent o monestir de Sant Bartomeu es troba a uns 500 m del centre de la vila de Bellpuig, a l’esquerra de la carretera de Belianes Avui és un gran edifici construït a partir de l’inici del segle XVI pels franciscans, gràcies al mecenatge del senyor de Bellpuig Ramon III Folc de Cardona quan era virrei de Nàpols No conserva res anterior a aquesta reconstrucció del segle XVI, ampliada més tard Amb tot, se sap que el convent es bastí a l’indret on figura existent ja el 1326 la capella de Sant Bartomeu, segurament una petita casa monàstica o priorat dependent de Sant Nicolau de…

Probablement el lloc de Castellsalvà, ara despoblat, era situat en un tossal entre Belianes i Arbeca El 1183 consta que la seva església era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Maldà i que depenia de la canònica de Sant Vicenç de Cardona Al final del segle XIII el lloc encara restava habitat, atenent a diversos plets dels homes de Belianes amb els de Castellsalvà per l’ús de les aigües del Riu Corb El seu abandó es produí durant el segle XIV, en una època de gran davallada demogràfica De l’església, en devien restar alguns elements fins a mitjan segle XV Se’n desconeix…

El lloc i castell d’Ogern apareix esmentat l’any 1094, vinculat a la família Ogern, en el testament d’Ermessenda, vídua de Miró Sunyer d’Abella, que deixà el castell d’Ogern amb els seus termes i pertinences al seu fill Gerbert Ogern El lloc d’Ogern i la Salsa formaven la baronia d’Ogern, que l’any 1559 era de Joan de Josa i de Cardona, i l’any 1831 era dels Teixidor Devia trobar-se al petit nucli d’Ogern, que conserva moltes cases antigues, algunes de les quals velles torres, bé que no se’n coneix l’àmbit ni el seti exacte

Fou enginyer en cap del districte forestal de Barcelona Instituí la Festa de l’Arbre per tal d’estimular la repoblació forestal i el respecte als boscs Fou secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País i del consell de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Juntament amb Victorià Felip, planejà la línia de ferrocarril de Manresa a Cardona Publicà obres de tema forestal, l’estudi La Phylloxera Vastatrix en el partido de las afueras de Barcelona 1888 i diverses descripcions de l’Exposició Universal de Chicago 1892, on fou delegat de la Cambra de Comerç barcelonina També…

Fill d’ Albert Bastardes i Parera  i germà de Ramon Bastardes , estudià ciències exactes a la Universitat de Barcelona i posteriorment arquitectura a l’ETSAB, on obtingué el títol l’any 1976 Des dels primers anys seixanta inicià l’activitat en l’arquitectura, l’interiorisme i el disseny a partir, sobretot, de l’associació amb Jordi Ballari i Juli Schmid  en l’estudi BBS Projectes d’aquests anys foren la Galeria René Metràs 1962, els dissenys dels interiors dels establiments de mobles Maldà i Belsa i la fundació de l’editorial EDIBS Editorial Disseny Industrial Bastardes Schmid,…