Resultats de la cerca
Es mostren 4649 resultats
Sant Martí de les Escaules (Boadella)
Art romànic
El monestir de Sant Martí de la Muga ja existia en temps de Lluís el Piadós, emperador dels francs entre els anys 814 i 840 Entre aquestes dues dates Adulf, el primer abat de les Escaules de nom conegut, aconseguí de Lluís el Piadós un precepte de defensa i immunitat per al monestir Aquest primer document no s’ha conservat, però sí que ho ha estat el precepte de Carles el Calb, atorgat a favor del mateix Adulf, expedit a Tolosa de Llenguadoc el 12 de maig de l’any 844 En aquest text es confirmen les propietats dels monjos, que ja eren considerables A més de les possessions de les Escaules,…
Santa Eugènia de Sallagosa
Art romànic
Situació Edifici profundament transformat que mostra a la part superior del mur de migdia un fris de dents de serra sostingut per mènsules esculpides ECSA - A Roura Aquesta església parroquial presideix el poble de Sallagosa, a la riba dreta del Segre Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 37” N - Long 2° 2’ 19” E Sallagosa és al peu de la carretera N-116, que des de la Guingueta d’Ix es dirigeix al coll de la Perxa, vers Perpinyà Història La parròquia de Sallagosa és una de les esglésies de la Cerdanya mencionades en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document pretesament…
Ignasi Efrem II Rahmani
Història
Eclesiàstic i erudit sirià.
Sacerdot 1873, bisbe d’Edessa 1887, arquebisbe de Bagdad 1892, fou elegit patriarca d’Antioquia per a la comunitat catòlica de l’Església Siríaca 1898 Gran coneixedor de la tradició literària i litúrgica siríaca, edità diversos texts el Testamentum Domini Nostri Iesu Christi, 1899 diversos himnes de Sant Efrem, etc i estudis Les liturgies orientales et occidentales étudiées séparément et comparées entre elles, 1929 i publicà els diferents llibres litúrgics del ritu siríac Amic personal de Bonaventura Ubach i Medir , l’associà a diverses tasques dins la seva església
Anna de Pous
Arqueologia
Historiografia
Historiadora i arqueòloga, especialitzada en història i arquitectura medieval del Rosselló i del Llenguadoc meridional.
Entre les seves obres cal esmentar Le Perapertusès et ses châteaux 1939, Les tours à signaux des vicomtés de Castellnou et de Fenollède au XIè siècle 1949, Les tours à signaux du Conflent 1951, Le Perapertusès 1962, Le Termenès 1962, Histoire de la “Fidelíssima vila de Perpinyà”, Villefranche, capitale du Conflent, cité du marbre 1966, Architecture militaire occitane 1969, Architecture militaire des Pyrénées catalanes 1975, Architecture de pierre sèche des Pyrénées catalanes 1975, Les tours à signaux Atalaya, Guardia, Farahon 1980 i, en collaboració, Els castells…
Pierre Poujade
Història
Política
Polític francès.
Vinculat a la petita burgesia, creà la Union de Défense des Commerçants et Artisans de France UDCA, 1954, oposada a la política fiscal del govern Els seus partidaris assoliren 52 escons en les eleccions del 1956 i formaren el grup parlamentari Union et Fraternité Françaises, que propugnà la justícia social i fiscal Contrari al referèndum del 1958, el moviment poujadista s’extingí ràpidament, si bé el seu líder restà vinculat a organitzacions de treballadors autònoms, petits agricultors, etc Publicà J'ai choisi le combat 1956 i À l’heure de la colère 1977
Gaston Berger
Filosofia
Psicologia
Psicòleg i filòsof francès.
La seva primera obra important fou un assaig titulat Les conditions de l’intelligibilité et le problème de la contingence 1925 Fou professor a la facultat de lletres d’Ais de Provença 1945 i director d’ensenyament superior 1953-60 Preocupat per la caracterologia, contribuí a la difusió de la tipologia holandesa a través del seu ensenyament universitari, però, sobretot, amb la publicació del Traité pratique de l’analyse du caractère 1950 En el llibre pòstum L’homme moderne et son éducation 1962 exposa la seva teoria de l’ensenyament
Joan de Nòstra Dama
Història
Procurador davant el parlament de Lió, germà de Miquèl.
Inspirat pel provençalisme italià contemporani, forjà unes Vies des plus célèbres et anciens poètes provençaux Lió, 1575, plenes de falsedats, en què feia néixer o morir els principals trobadors al comtat de Provença o bé els emparentava amb les famílies dels seus amics i protectors El seu nebot Cesar de Nòstra Dama Saló de Provença 1555 — Sant Romieg de Provença 1629 publicà una Histoire et chronique de Provence , d’esperit reialista, una part dels materials i la redacció de la qual havien estat aplegades, en occità, pel seu oncle
Centre National de la Recherche Scientifique
Institució pública creada el 1939, dependent del ministeri francès responsable de la recerca científica; s’encarrega de desenvolupar, orientar, coordinar i subvencionar investigacions científiques de tot tipus i de reunir informació sobre la situació científica.
Comprèn també l’INAG Institut National d’Astronomie et de Géophysique i l’IN 2 P 3 Institut National de Physique Nucléaire et de Physique des Particules Primer organisme francès de recerca, comprèn tots els àmbits científics seccions de física nuclear i de les partícules, matemàtica i física, física per a enginyers, química, ciències de la terra i de l’espai, ciències de la vida, ciències socials i humanitats, i diversos centres de documentació i de càlcul, i controla més de 1500 laboratoris i centres d’investigació El nombre d’investigadors és d’uns 10000
André Leroi-Gourhan
Etnologia
Prehistòria
Etnòleg i prehistoriador francès.
Professor a la Sorbona 1956 i professor honorari del Collège de France, estudià especialment els processos seguits per al desenvolupament de les tècniques humanes Escriví Évolution et techniques 1943, Hommes de la préhistoire 1955, La geste et la parole 1964-65 i La préhistoire 1966 El 1964 obrí el jaciment de Pincevent Fontainebleau, la investigació del qual li permeté d’editar Fouilles de Pincevent Essai d’analyse ethnographique d’un habitat magdalénien 1972 Publicà encara Les racines du monde 1982, Le fil du temps 1982 i Mécanique vivante 1983, entre altres
Eduard Boscà i Casanovas
Biologia
Metge i naturalista.
Fou pràcticament l’iniciador dels estudis herpetològics a la península Ibèrica És autor de Catalogue des reptiles et des amphibiens de la Péninsule Ibérique et des îles Baléares 1878, publicat després en castellà 1879 i posteriorment corregit i ampliat 1881 S'interessà també per la botànica publicà Memoria sobre los hongos comestibles y venenosos de la provincia de Valencia 1873, i tingué el càrrec de jardiner major del jardí botànic de València Fou catedràtic d’història natural a la Universitat de València, on aplegà un museu amb més de 43 000 peces
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina