Resultats de la cerca

Es formà al Club Patí Vilanova, amb el qual pujà a primera divisió i el 1964 guanyà el Campionat de Catalunya i la Copa del Generalísimo A continuació fou jugador entrenador del Club Patí Calafell 1965-67, època en la qual formà part de la selecció espanyola que guanyà el títol mundial 1966 El 1967 es retirà i entrenà el Club Patí Reus, filial del Reus Deportiu, i anys més tard dirigí el CP Vilanova Fundà, juntament amb el germà Fèlix Costa, l’Escolapis Vilanova 1965, posteriorment convertit en Club Esportiu Samà

Migcampista, es formà a l’Alondra de la seva ciutat, d’on passà al juvenil del Reial Club Deportiu Espanyol Al juny del 1993, quan pertanyia al filial, disputà un partit de Lliga amb el primer equip Després jugà amb la Unió Esportiva Lleida 1994-98, l’Sporting de Gijón 1998-01, el Mallorca 2001-04, amb el qual guanyà la Copa del Rei 2003, i el Girona Futbol Club 2004-05

Gimnasta entre el 1974 i el 1977, formà part del gimnàs Eurhytmia i del Patronat Esportiu de Vilanova i la Geltrú i practicà la gimnàstica entre el 1974 i el 1977 Fou campiona d’Espanya de segona categoria 1974 i campiona de Catalunya de primera 1975 Un cop retirada fou entrenadora del Club Gimnàstica Vilanova, del Centre de Tecnificació de la Foixarda i del CAR de Sant Cugat, i tingué a les seves ordres campiones d’Espanya i atletes olímpiques com Marta Artigas, Encarna Adsuar, Núria Belchi, Susana Garcia i Elisabeth Valle Als anys vuitanta fou capitana de la selecció estatal i,…

Especialitzat en la gralla, la tarota, la xeremia i el sac de gemecs, i investigador de la música i la cultura popular, fou fundador i component actiu dels Ministrers de la Vila-Nova, i professor de l’Aula de Música Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya, a més de membre del Consell de la Cultura Popular de Catalunya Ha collaborat en diverses publicacions nacionals i estrangeres amb obres sobre aspectes relacionats amb la musicologia

Es formà a l’escolania de la seu de Barcelona, i fou deixeble de Mateu Ferrer Amic de RCarnicer i de RVilanova, el 1824 fou mestre de capella de la seu de Tortosa, càrrec que ocupà, llevat d’un breu exili, fins a la mort Deixà música religiosa, d’una notable qualitat Fou mestre de Felip Pedrell

Emigrà a Cuba el 1873 Començà a treballar amb el seu germà Albert, en uns tallers que tenia a la ciutat de Cárdenas, per bé que aviat es dedicà al periodisme amb unes collaboracions al diari El Progreso Guanyà per concurs una plaça de delineant d’obres públiques a l’Havana, on fixà la seva residència A l’Havana fundà els periòdics L’Atlàntida 1881, en català, i collaborà en el bilingüe L’Almogàver 1885 A partir de 1891 residí a la ciutat de Colón, on també fundà el diari El Imparcial 1891 El 1894 treballà a la redacció del diari El Comercio i, des del 1899, al Diario de la Marina , a l’…

Fou vocal i després secretari de la junta de comerç de Barcelona 1792-1817 El 1808 formà part de les corts de Baiona, però no hi pogué arribar a causa dels aixecaments nacionals A Barcelona es negà al jurament a França i, escollit com a ostatge i tancat a la Ciutadella, obtingué la llibertat pel fet d’ésser cònsol de Rússia Sense ésser advocat defensà dos individus acusats d’anar contra França i escriví Defensa ante comisiones militares francesas 1808 També és autor d’ España con industria, fuerte y rica 1816 El seu fill Pau Fèlix Gassó el succeí com a secretari de la junta de comerç i…

Fou cronista 1862 i procurador general del seu orde a Espanya 1869 Publicà Nuevo viaje a Jerusalén 1846, Historia de la villa de Villanueva y Geltrú 1869, Historia de las Redenciones 1873 i Biblioteca mercedaria 1875

Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i fou pensionat a Madrid i a Florència Anà a París, i després a Dijon, on féu una llarga estada, període en el qual donà el màxim rendiment al seu ofici influït per la tècnica del seu mestre Rafael Morghen, tractà l’aiguafort i preferentment el burí a la planxa d’acer, amb la qual reproduïa retrats i pintures religioses Dedicà una Mater Christi , de Mignard, a la Junta de Comerç el 1802, i sobre un disseny d’Antoni Rodríguez gravà l' Heroisme de la ciutat de Barcelona el 9 d’abril de 1809 Els darrers anys fou sotsdirector de dibuix a l’escola de…

La seva pintura presenta essencialment una temàtica de paisatges i marines, que evoluciona lentament a través d’un estil d’arrel neoclàssica, fins que rebé l’impacte de l’escola de Barbizon en els darrers anys Fou coronel d’artilleria i membre de l’Acadèmdia de Belles Arts de Sant Jordi A la casa pairal de Vilanova i la Geltrú hom guarda una estimable collecció de les seves obres