Resultats de la cerca

Fundador de la Cobla Girona el 1925, a partir del 1933 en fou director Entre les grans contribucions que aportà a la formació destaca la introducció d’un fiscorn baix de quatre pistons que ajudà a resoldre alguns problemes d’afinació i tonalitat arquetípics de les cobles Compongué més de 400 obres, i alguns dels seus títols figuren entre els més interpretats i coneguts pels sardanistes

A només tretze anys obtingué la plaça d’organista a Ripoll Després va estar-se a Sanahuja, i feu d’organista a la catedral de Girona des del 1804, en substitució de Josep Prat A Girona, Guiu visqué els anys més difícils de la guerra del Francès i recollí en una consueta els esdeveniments més destacats d’aquells anys de penúries S’exilià a Nimes, i més endavant retornà a Girona, on el 1828 rebé una canongia a la collegial de Sant Feliu i hi ocupà el càrrec d’organista fins a la seva mort Les fonts indiquen que mantingué sempre contactes amb Sant Joan de les Abadesses, d’on portà diferents…

Vida Molt probablement es formà a Lleida amb Domènec Teixidor Estigué a Barcelona, on fou deixeble dels mestres de capella Bernat Tria, de la capella del Palau de la Comtessa, i Pau Llinàs, de la capella de l’església de Santa Maria del Pi El 1733 intentà aconseguir la plaça de mestre de capella de la seu de Vic, però no tingué èxit Finalment, el 1735 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Girona en substitució de Tomàs Milans A la seu gironina es jubilà el 1774 i Francesc Juncà li succeí en el càrrec Tot i així continuà vinculat a la catedral, perquè es té constància que…

Segons el seu propi testimoni, feu oposicions, amb èxit, a les places de mestre de capella de la catedral de Valladolid i de l’església parroquial de Santa Maria del Pi de Barcelona, i també fou sotsmestre de capella de la seu barcelonina El 17 de març de 1794 ingressà, com a mestre de capella i en substitució de Josep Pons, a la catedral de Girona, càr rec que conservà fins al seu òbit L’arxiu d’aquesta catedral conserva nombroses obres d’aquest compositor vigatà Compta utilitzà, en bona part de la seva producció, una plantilla instrumental constituïda per corda i vent amb reforç del…

La primera notícia coneguda de l’activitat musical de Joan Verdalet correspon a la seva activitat com a organista de la parròquia de Sant Esteve d’Olot, datada el 1650 el 26 d’agost de 1652 fou nomenat organista de la seu de Girona, on succeí Joan Molina en el càrrec Demanà la jubilació el 27 de febrer de 1683, la qual cosa li fou concedida, i fou succeït pel seu fill Joan, tot i que, el 17 de juliol de l’esmentat any, Joan Verdalet pare exercia encara com a organista de la seu gironina Es conserva una interessant composició nadalenca de Verdalet titulada Quid vidistis, heu, pastores , a set…

Vida S’ignora el lloc on realitzà la seva formació musical, que pogué ser l’escolania de la catedral de Tarragona La primera notícia documentada, que apareix el 1680, diu que era mestre de capella de Mont-roig del Camp Baix Camp, Tarragona Optà a aquest mateix càrrec a la catedral de Vic, que estava vacant, i aconseguí la plaça el 1680 El 1682 es presentà a la vacant de la seu de Girona, deixada pel seu anterior detentor, Felip Perallada guanyà les oposicions, superant els seus rivals, Josep Gas i Joan Jansana, i fou proclamat mestre titular aquell mateix any A la catedral gironina romangué…

La seva formació musical es degué probablement a Felip Olivelles, mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, palau del qual Milans fou nomenat mestre interí el 1700, i detentor del càrrec, del 1702 al 1714 A l’octubre d’aquest darrer any obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral de Girona, en substitució de Manuel Gònima, mort feia poc El 1735 demanà la jubilació Les seves obres, repartides entre la Biblioteca de Catalunya, la seu de Girona i la parròquia de Canet de Mar, palesen la seva gran categoria com a compositor Tingué un gran domini del llenguatge del darrer…

La seva formació musical tingué lloc a la catedral de Barcelona, on ingressà com a escolà de cant vers el 1666 Allà fou deixeble de Marcià Albereda i Lluís Vicent Gargallo El 1672 abandonà la capella barcelonina, i tres anys més tard fou nomenat mestre de capella de Mataró, on residí en l’exercici del seu càrrec fins el 1685 Mentrestant es presentà a dues places de categoria superior a la seu de Vic, el 1680, i a la de Girona, el 1682, però en ambdues ocasions fou superat per Francesc Soler El 1685 obtingué la plaça de mestre de capella a Santa Maria del Mar de Barcelona, des d’on el 16 de…

Dedicat inicialment a la docència, posteriorment passà al món editorial i literari Collaborà en la premsa gironina des dels anys setanta, especialment a Canigó , i també en  El Correo Catalán , Tele-exprés  i Tele-Estel La seva obra literària s’inicià amb  el poemari Mont Perdut 1955, sobre l’exili de la seva família, al qual seguí l’assaig Turistes, sirenes i gent del país 1967 Més tard publicà  Sempre sentíem parlar de la guerra 1968, Història d'un home errat 1969, Conte d'amor 1971 i Els Països Catalans , 1984 Vinculat a Òmnium Cultural, fou també un destacat activista per la llengua a…

Presidí el Centre d’Esports Sabadell 1975-83 i durant el seu mandat l’equip ascendí a segona divisió la temporada 1976-77 i s’hi mantingué fins la 1982-83 Anteriorment havia estat membre de la junta D’altra banda, fou membre fundador i president del Panathlon Club Sabadell 1977-90 També fou president del Club Nàutic Palamós i dirigí la junta gestora accidental de la Joventut Atlètica Sabadell 1979-80