Resultats de la cerca
Es mostren 3680 resultats
Gerónimo Felipe
Música
Mestre de capella i compositor valencià.
Format musicalment a la seu metropolitana de València, la seva pertinença a l’escolania de la catedral el 1585 és perfectament documentada Pel novembre del 1600 fou proposat com a mestre de capella de la seu de Lleida arran del cessament del seu anterior detenidor, Josep Casadell Tot i que la documentació lleidatana esmenta que Felipe era fins llavors mestre de capella de la Seu d’Urgell, no hi ha cap més font que ho provi Higini Anglès esmenta Pere Riquet com a mestre d’Urgell entre el 1598 i el 1600 A la seu de Lleida hi romangué fins pel desembre del 1604, i l’any següent fou…
Daniel Sternefeld
Música
Director d’orquestra belga.
Estudià al Conservatori d’Anvers decidit a dedicar-se a la flauta, però també rebé lliçons privades de composició, amb P Gilson, i direcció, amb F van der Stucken Amplià els coneixements de direcció a Salzburg, on tingué com a mentors tres músics que l’influïren poderosament C Krauss, B Paumgartner i H von Karajan Després d’un cert temps com a flautista, fou nomenat segon director en l’orquestra de l’Òpera Reial Flamenca, i el 1944 n’esdevingué el director principal L’any 1948 començà a dirigir l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Belga, de la qual fou titular en 1957-70 Ensenyà al Conservatori…
Vladimir Vladimirovic Sofronickij
Música
Pianista rus.
Les males relacions que mantingué amb el règim soviètic afavoriren el desconeixement que hi ha de la figura d’aquest gran pianista fora del seu país Estudià al conservatori de la seva ciutat natal -llavors anomenada Petrograd-, on fou deixeble de L Nikolajev i on es graduà l’any 1921 Es casà amb la filla d’A Skr’abin, de l’obra del qual fou un dels millors intèrprets El 1928 debutà a Leningrad nom adoptat per Petrograd el 1924, i aviat manifestà la seva oposició a les directives oficials en matèria musical Durant el període d’entreguerres actuà diverses vegades a França Dugué a…
màquina agrícola
Tecnologia
Agronomia
Màquina moguda per mitjà d’energia mecànica i emprada per a fer les feines agrícoles, en substitució del treball manual.
Les màquines agrícoles apliquen els mateixos principis que els instruments manuals arada, rascle, etc, però augmentant la velocitat de l’operació i disminuint-ne l’esforç Hom les classifica segons el tipus de feina que poden fer treball del sòl, sembra, recollecció i transport, etc Entre les que treballen el sòl, les més importants són l'arada, que obre la terra i la gira i que adopta formes diverses, l'escarificadora i la conreadora La sembradora té com a objectiu la distribució de les llavors de la forma adequada a cada conreu, i en les operacions de cura del conreu hom empra l…
Jaume Mas Martín
Ciclisme
Ciclista de pista i tècnic.
Competí per l’Esport Ciclista Vilafranca, el Club Ciclista Cornellà, l’Associació Ciclista El Prat, la Unió Ciclista Vic i el Club Ciclista Tarragona Fou campió d’Espanya en persecució per equips 1978, 1979 i subcampió del quilòmetre individual 1979, 1980 El 1986 entrà al Centre de Tecnificació de Barcelona encarregant-se del ciclisme de base Entre el 1998 i el 2001 treballà com a tècnic de la Fede-ració Catalana de Ciclisme al velòdrom de Barcelona i fou seleccionador català Dirigí la selecció espanyola de ciclisme en pista 2001-05 que assolí quatre medalles en els Jocs d’Atenes 2004 i el…
Hoquei Club Sentmenat
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins de Sentmenat.
Fundat el 1960 amb el nom d’Agrupación Cultural i Deportiva Sentmenat, començà la seva activitat amb un equip infantil dirigit per Josep Maria Torruella, llavors jugador de l’Arrahona, que anà pujant de categoria La temporada 1969-70 debutà a la recent creada Lliga espanyola de divisió d’honor amb un equip format per Ramoneda, Pico Ferrer, Onieva, Torruella, Solernou, Prualla, Segura i Moliné Es mantingué a la màxima categoria fins la temporada 1983-84, i assolí el subcampionat de Lliga 1973, el de la Recopa 1980 i el de la Copa d’Europa 1983 A partir del descens, es convertí en…
Club Handbol Esplugues
Handbol
Club d’handbol d’Esplugues de Llobregat.
Fundat l’any 1971, nasqué amb el nom d’Unió Deportiva Esplugues i practicava l’handbol, el bàsquet i la natació L’any 1982 adoptà el nom actual El 1990 l’equip masculí d’handbol ascendí a segona estatal i el 2005 a primera divisió, la tercera màxima categoria estatal Fou subcampió de la Lliga Catalana l’any 2007 Els equips de categories inferiors juguen a l’elit catalana, l’equip juvenil ha jugat sempre a la màxima categoria catalana Des del 1985 organitza anualment el Torneig d’Handbol Ciutat d’Esplugues, el més important d’Espanya de categoria juvenil Alguns dels seus jugadors participaren…
Club de Bitlles Siuranenc d’Horta

Membres del Club de Bitlles Siuranenc d’Horta
NET EC
Bitlles
Club de bitlles catalanes de Barcelona.
Fundat el 1994, el president des de llavors és Toni Solé Participa en totes les competicions d’àmbit català i organitzà el Campionat de Catalunya de clubs 1998, el primer Torneig de Campions 2004, en el qual participà per primera vegada la selecció catalana de bitlles, i la final de la Copa Generalitat 2006, 2008 Aconseguí la tercera plaça del Campionat de Catalunya 1998 i guanyà algunes Lligues de Barcelona de divisions menors La seva jugadora més destacada és Joana García, campiona 1999 i subcampiona 2009 de Catalunya Realitza una tasca de difusió a través de l’Escola de…
Badalona Basket Club
Basquetbol
Club de basquetbol de Badalona.
Fundat el 1980 a l’escola Gitanjali, l’any 1987 ingressà, amb el nom de CB Gitanjali, a la Federació Catalana de Basquetbol Destacà el seu equip cadet, que dues temporades seguides disputà el Campionat d’Espanya La temporada 1989-90 el CB Gitanjali i el Gamma es fusionaren i el nou club passà a anomenar-se Club Bàsquet Femení La temporada 1991-92 el Joventut de Badalona l’absorbí, i obtingueren diversos Campionats de Catalunya en les categories de promoció El Joventut de Badalona dissolgué la seva secció femenina i el club tornà a la seva primera denominació, CB Gitanjali La temporada 1994-95…
Generació del 51
Música
Expressió utilitzada per T. Marco en la seva Historia de la Música Española per a englobar els compositors espanyols que durant els anys cinquanta assumiren el paper històric d’obertura de la vida musical espanyola tot situant-la al nivell de l’europea.
S’hi inclouen R Barce, J Hidalgo, C Halffter, JM Mestres Quadreny, L de Pablo, J Cercós, X Benguerel, M Castillo i C Bernaola, que foren els músics presents en el primer moment de ruptura Posteriorment se n’hi afegiren d’altres que per data de naixement són de la mateixa generació, però que per diverses raons aparegueren més tard en aquest àmbit progressista de la composició musical Certament, la vida musical a la postguerra espanyola era molt pobra i resclosa, marcada per l’absència de les grans personalitats musicals que eren a l’exili Aquests compositors, llavors molt joves,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina