Resultats de la cerca

Deixeble d’Aquilino Amezúa, fundà a Barcelona la casa que portà el seu nom Fabricà, entre d’altres, els orgues de Sant Cugat del Vallès, de Sant Pere de les Puelles i del santuari del Cor de Maria, de Barcelona, de Santa Maria de Mataró i de Sant Andreu de Llavaneres Construí també instruments destinats a Andalusia, Extremadura i Navarra

S’entrenà al club Binisport de Palma 2002 i posterioment ho feu al Club Gimnàstic Mataró, el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès i el Club Gimnàstic La Mina-Gervasio Deferr Fou membre de la selecció catalana de gimnàstica artística i amb la selecció espanyola participà en un Mundial 2010 Es retirà de la competició l’any 2011

Fou arxiver municipal i secretari del Centre Catalanista La Palmavera 1906 La seva poesia, en la seva major part inèdita, és centrada en la Barceloneta l’Alguer, Catalunya i la seva muller, Barbarina Cossu La poesia Veremes tristes fou premiada als Jocs Florals de Mataró el 1921 Emprà els pseudònims Manuel Herrero de Sant Julià i Julià de l’Arc

S’inicià en l’equip de bàsquet de Santa Susanna, passà a l’Universitat Barcelona BF 2001-03 i la Unió Esportiva Mataró 2003-06, i fou campiona d’Europa cadet amb la selecció espanyola A continuació fitxà pel Baloncesto Avilés 2006-07, de la Lliga Femenina 2, i l’Uni Girona 2007-11, amb el qual debutà en la màxima categoria

Provinent del Mallorca 1965-67, s’incorporà al Centre d’Esports Sabadell, on jugà 138 partits durant cinc temporades 1967-72 Defensa central, els darrers anys de la seva carrera els disputà al Manresa 1973-74 i al Mataró 1974-75 Fou internacional olímpic pel seu país Posteriorment feu tasques d’entrenador dirigint, entre d’altres, el Badalona, la temporada 1979-80

Format a la UE d’Horta i al CN Catalunya, l’any 1990 fitxà pel Centre Natació Mataró La temporada 1991-92 guanyà el Campionat d’Espanya de primera divisió B i aconseguí l’ascens de categoria L’any 1993 formà part de la selecció estatal en quatre ocasions als Jocs Mediterranis de França És fill del nedador Jordi Flaqué

Competí bastants anys amb el Club Billar Mataró, però el 2012 jugava al Club Billar Alzira Ha estat campió d’Espanya en més de quaranta ocasions, especialment en quadre 47/1, 47/2, 71/2, una banda, tres bandes i lliure També guanyà en una ocasió el Grand Slam a Espanya, i una medalla de plata i vuit de bronze en Campionats d’Europa i del Món

Membre de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, formà part de l’expedició Grenlàndia que coronà set pics verges 1974 També escalà el Kilimanjaro 1973, el McKinley 1975, el Noshat 1976, el Batian 1976, l’Aconcagua, l’Illimani i l’Illampu 1978 Participà en l’expedició Himàlaia-81, on conquerí el Broak Peak, amb Enric Pujol, que morí en el descens 1981

Biografia Entrà al noviciat de Moià el 23 d’octubre de 1785 i hi professà el 18 de desembre de 1786 Acabats els estudis de la carrera eclesiàstica, començà a ensenyar a Igualada a la classe de llegir i després a la d’escriure i d’aritmètica El 1817 fou enviat a Mataró on es dedicà a les mateixes matèries fins el 1830, en què fou designat rector de Moià 1830-33 i després de Balaguer des del 1833 fins a la seva mort Durant els deu anys de supressió de l’orde 1835-45, amb el pare Francesc Masgrau aguantà l’escola de Balaguer, tot i que el 16 de juliol de 1841 es veié obligat per manca de…

Heretà del seu pare el monestir de Piedra, que reformà i restaurà Fou diputat a corts per Mataró, per Igualada i per Valls Publicà poemes Ensayos poéticos , 1848 La batalla de Bailén , 1851, obres teatrals Una lección de baile , 1852 Boadicea , 1853 Deudas pagadas , 1856 i El monasterio de Piedra Su historia, valles, cascadas y grutas 1871 i Vida y hechos de Gil Pérez de Marchamalo 1866