Resultats de la cerca

Desconeixem l’indret on era situada aquesta església, de la qual tenim referències gràcies al document del 1049 en què el comte Artau I vengué el castell d’Arcalís a Brocard, fill del vescomte Guillem, on l’església de Sant Joan de Sus apareix com una de les afrontacions territorials, per l’oest, d’aquest castell, després de passar el riu Noguera, venint del castell d’Arboló Poc temps després, el 1054, el mateix Brocard donava el castell d’Arcalís a la canònica de Santa Maria de la Seu, i un cop més, l’església de Sant Joan de Sus era un dels límits, per l’oest, de l’alou objecte de la donació

Prop de Lavansa hi ha les ruïnes d’una capella, de la qual es conserva només part del mur sud, construït amb un aparell de carreuó escairat, disposat en filades uniformes i ordenades, que evoca les tecnologies pròpies de la construcció del segle XI També es poden observar vestigis d’un absis semicircular, orientat a llevant, que devia capçar l’única nau d’aquest edifici, que, si hom ha de jutjar pel gruix del mur, devia haver estat cobert amb volta de canó Malgrat constar en l’inventari d’esglésies de la Noguera fet per JM Gavín Gavín, 1982, vol 12, pàg 196, no ens ha estat…

Aquesta torre, avui desapareguda, donà nom a un llogaret situat a l’extrem sud-est del terme, a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana El primer esment del lloc és de l’any 1018, en què el comte Guillem II Isarn de Ribagorça va fer donació a Santa Maria de Lavaix de la Torre de Buira Aquesta donació apareix consignada en l’inventari dels béns de Santa Maria de Lavaix de la darreria del segle XII La Torre de Buira formà part més endavant del tercer comtat de Ribagorça, sota la senyoria de l’abat de Lavaix A les acaballes del segle XVIII les rendes que hi tenia aquest cenobi eren…

Fundat el 1932, després de la Guerra Civil fou refundat per l’alcalde Joan Noguera Sala, que n’assumí la presidència entre el 1950 i el 1972 Durant els primers anys actuà com a delegació del Tiro Nacional de España a Berga i aconseguí quatre anys seguits el Trofeu Sant Jordi Fou constituït oficialment l’any 1972 i Joan Balaguer Truy n’assumí la presidència fins el 2001 Participa en els campionats d’Espanya i de Catalunya Destacà Rafael Garcia Requena, campió d’Espanya 1975-80 El 1980 es construí el camp de tir al costat de la riera de Metge i el 2007 s’inauguraren les noves…

Els peixos cartilaginosos o elasmobranquis fòssils Les dents dels peixos són les peces més mineralitzades i més dures del seu esquelet i fossilitzen molt bé La constància de la seva forma els dóna un gran valor diagnòstic en els elasmobranquis mostren una cúspide principal i una o més de secundàries, i es troben sempre aïllades La dent de la fotografia × 1, provinent del Miocè de Muro Mallorca, pertany a Carcharodon megalodon , un selaci que probablement arribà als 20 m de llargària Jordi Vidal / MIPS Els elasmobranquis més antics trobats a Catalunya pertanyen a la subclasse dels…

Situació i presentació El municipi de Tremp és un dels exemples més complexos de la geografia de Catalunya, per tal com té 302,82 km 2 , sense continuïtat física i amb gairebé una trentena d’entitats de població Aquests fets comporten que l’estudi d’aquest municipi no sigui moltes vegades unitari pel que fa a la descripció La superfície del municipi de Tremp ha canviat al llarg dels anys Tremp tenia un terme històric de 8,3 km 2 , que comprenia la ciutat de Tremp i la quadra de Claret, que formava tradicionalment un enclavament separat pel municipi de Talarn Des de 1840 Tremp passà a ser…

L’església és dedicada a la Mare de Déu de les Neus Fins el 1970 constituïa un municipi independent el terme del qual comprenia les valls del barranc de Miralles i de Tamúrcia, fins a prop la seva confluència amb la Noguera, i, al nord, vora aquest riu, l’antic terme de Casterner de les Olles i, separats de la resta del terme, els d'Enrens i de Trepadús L’antic municipi comprenia, també, els pobles de la Torre de Tamúrcia, els Masos de Tamúrcia, els llogarets de Torogó amb l’antic priorat de Sant Climent de Torogó , i el Castellet, els antics pobles de Miralles, d'Aulàs i de…

Els torrents de la Màniga, de Sabollera i de Conflent s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu Aigua avall, del grup de bordes de Civís de Sobirà i de Civís de Jussà, penetra en una densa zona forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera, que era el centre del terme de Ribalera A partir d’aquí el riu separa el Pallars Sobirà, al N, i l’Alt Urgell, al S, fins que més avall del llogaret de Romadriu de Ribalera, penetra dins el terme de Montenartró, del municipi pallarès de Llavorsí, i fent de límit entre aquest i el de Rialb, aflueix,…

Autodidacte Treballà com a illustrador de literatura juvenil en sèries com  “ Azucena ” , “ Átomo Kid ” , “ Sargento Tigre ” , “ Tamar ” , “ Los Hollister ” , “ Hazañas bélicas ” ,  “ Brigada secreta ” , etc, principalment per a l’editorial Toray de Barcelona, i posteriorment per a l’editorial Bruguera També publicà a revistes del Regne Unit i dels EUA  Interessat per l’arqueologia, també recreà pictòricament temes i escenes de la prehistòria Fundà el Museu Arqueològic i Paleontològic de Baldomar 1970, localitat del municipi d’Artesa de Segre Noguera on visqué És autor de…

Formà part de l’Escolania de Montserrat, on rebé els primers coneixements musicals Fou organista i mestre de capella de la catedral de Barcelona i també de l’església de Santa Anna Fou un gran admirador dels grans compositors alemanys, sobretot de R Wagner, per la qual cosa viatjà fins a Bayreuth i assistí a l’estrena de Parsifal Organitzà concerts i ell mateix tocà l’harmònium al Teatre Novetats i a l’Ateneu Barcelonès Entre els seus deixebles destaquen I Albéniz, F Alió i A Noguera Compongué sobretot música religiosa, com ara una missa de rèquiem, escrita per la mort de la…