Resultats de la cerca
Es mostren 4513 resultats
Antonín Sychra
Música
Musicòleg txec.
Començà els estudis de musicologia a la Universitat de Brno i, interromputs per l’ocupació nazi, els acabà a Praga el 1946 Fou professor assistent 1948, degà 1950 i professor titular 1951 a l’Acadèmia de Praga Obtingué un postdoctorat a la Universitat de Praga 1952, on ensenyà estètica i història de la música i dirigí el departament d’estètica Fou membre del comitè de la Societat Internacional de Musicologia 1961-69 Personatge molt important en la vida musical i en la recerca musicològica del seu país, feu valuoses aportacions en el camp de la semàntica musical La seva obra està marcada pels…
August Hermann Francke
Música
Teòleg i pedagog alemany.
Estudià teologia i hebraística Doctorat el 1685 a Leipzig, el 1687 abraçà el pietisme, que marcà tota la seva trajectòria posterior El 1692 esdevingué professor a la Universitat de Halle i predicador a la localitat de Glaucha, on el 1695 fundà un orfenat, a través del qual difongué el seu ideari pedagògic, que el rei Frederic Guillem acabà aplicant a tot Prússia El sistema educatiu ideat per Francke donava una gran importància a la música, sempre vinculada, però, a la litúrgia L’alt nivell dels intèrprets es basava en un grau d’exigència també alt solfeig a primera vista, coneixements de…
Jean-Frédéric Edelmann
Música
Compositor, clavicembalista i pianista alsacià.
El 1774 es traslladà a París, ciutat on ben aviat assolí fama com a compositor d’estil italià, intèrpret de clavicèmbal i piano i professor d’aquests instruments Seguidor del moviment jacobí durant la Revolució Francesa, el 1789 ocupà càrrecs administratius a Estrasburg, i per disputes i intrigues entre faccions acabà essent guillotinat En el seu catàleg destaca, per extensa, l’obra instrumental -sonates per a clavicèmbal, quartets, concerts i simfonies- Algunes indicacions de fraseig en les sonates suggereixen que foren concebudes per a l’incipient pianoforte També compongué algunes obres…
Fernand Estevan
Música
Teòric de la música andalús.
La primera notícia biogràfica el situa com a sagristà de la capella de San Clemente de Sevilla cap al 1410 Segons les seves pròpies paraules, fou deixeble del mestre Ramon de Caçio També estigué a la capella papal d’Avinyó, a les reials de França, Aragó i Navarra, i a la de la catedral de Sevilla Escriví un tractat, Reglas de canto llano e de contrapunto e de canto de organo , el primer escrit en llengua castellana, que s’ha conservat manuscrit Segons es dedueix del colofó, l’acabà a Sevilla el 31 de març de 1410 Tot i el títol, l’exemplar conservat tan sols tracta sobre cant gregorià
Rafael Carlos Pérez González
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Marañón.
Davanter, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1974-83 procedent del Real Madrid Durant moltes temporades fou el capità de l’equip blanc-i-blau, amb el qual disputà 262 partits de Lliga i marcà 111 gols, xifra que en la història del club només la supera Tamudo En el conjunt de competicions oficials, tanmateix, és el màxim golejador espanyolista amb 144 gols Acabà la seva trajectòria al Centre d’Esports Sabadell 1983-85, amb el qual ascendí a segona divisió la temporada 1983-84 Fou quatre vegades internacional i anà convocat a la Copa del Món 1978 Després exercí de tècnic i durant un temps…
Ramón de Pablo Marañón
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Marañón.
Migcampista, fitxà pel Futbol Club Barcelona al març del 1961 procedent de l’Atlético de Madrid Pertanyé al club blaugrana fins el 1964, amb sengles cessions al Còrdova 1962-63 i el Gimnàstic de Tarragona 1963-64, i jugà 33 partits amb la samarreta blaugrana i marcà 3 gols La temporada 1964-65 fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, que estava a segona, i a mitja campanya passà al Llevant Retornà al Sabadell 1966-72, amb el qual disputà 140 partits a la màxima categoria i marcà 15 gols Acabà la seva carrera al Mallorca 1972-73 Formà part de la selecció catalana dues vegades
David Coromina Pararols
Futbol
Futbolista.
Defensa lateral dret S’inicià a la Unió Esportiva Olot, i jugà tres temporades al tercer equip del FC Barcelona El 1997 fou cedit al Gimnàstic de Tarragona, però acabà la temporada reforçant el Palamós en l’ascens a segona B Jugà durant cinc temporades en l’equip empordanès i al final del 2002 fitxà pel Racing de Santander Debutà a primera divisió el 2003 i jugà trenta partits en dues temporades Fitxà pel Deportivo Alavés i amb aquest equip retornà a primera la temporada 2005-06, en la qual jugà 27 partits Malgrat la davallada posterior del club, s’hi mantingué fins el 2008
Campionat del Món de Basquetbol
Basquetbol
Competició de basquetbol d’àmbit mundial celebrada cada quatre anys.
Organitzada per la Federació Internacional de Bàsquet FIBA, la primera edició se celebrà a l’Argentina l’any 1950 La desena edició tingué lloc a Espanya el 1986 El Palau d’Esports de Barcelona fou seu de la segona fase de grups que reuní els equips de l’URSS, el Brasil, Espanya, Israel, Cuba i Grècia En el combinat espanyol, que acabà el campionat en cinquena posició, destacaren jugadors com Juan Antonio San Epifanio, Josep Maria Margall o Fernando Martín Els Estats Units guanyaren el títol després de derrotar l’URSS en la final, que al seu torn havia vençut una potent Iugoslàvia, tercera…
Antoni Carafí Casanovas
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
Migcampista format al CE Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria als setze anys Jugà al FC Barcelona 1987-91 i al CP Vic 1991-93, i la temporada 1993-94 arribà al CH Piera, amb el qual pujà a la divisió d’honor Al novembre del 1995 compaginà les tasques de jugador i entrenador Començà la temporada 1996-97 com a entrenador del Piera, però l’acabà tornant a jugar, primer amb l’Alberic de primera divisió, i després a França amb el Quevert, amb el qual guanyà la Lliga També fou internacional júnior i absolut amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió d’Europa 1987
Vasilij Pavlovic Kalafati
Música
Pedagog i compositor rus.
Fou alumne de composició de N Rimskij-Korsakov al Conservatori de Sant Petersburg, on acabà els seus estudis el 1899 A partir del 1907 hi ocupà la càtedra de composició, i del 1914 al 1929 hi impartí classes d’aquesta matèria Entre els seus alumnes cal esmentar I Stravinsky, al qual donà classes particulars d’harmonia, contrapunt i composició, S Prokof’ev, Uzeir Hadžibekov i Lawrence Collingwood Com a compositor, Kalafati se situa dins l’escola nacional russa De la seva producció destaquen l’òpera Cygane 'Els zíngars', 1939-41, sobre una obra d’A Puškin, i la Simfonia en la menor , opus 12…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina