Resultats de la cerca
Es mostren 1148 resultats
panical blau
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles pinnatífides i espinoses, de flors blaves agrupades en capítols esfèrics, i de fruits en aqueni, proveïts d’un vil·là.
És pròpia de la regió mediterrània i forma part de comunitats xeròfiles
fonollassa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles quatre vegades pinnades, amb els segments filiformes i divaricats i de flors asèpales amb pètals grocs disposades en umbel·les.
Es fa en camps de conreu i en terrenys incultes de la regió mediterrània
botja peluda
Botànica
Mata de la família de les papilionàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, molt peluda, de fulles trifoliades proveïdes d’un parell d’estípules foliàcies, de flors rosades agrupades en glomèrul i de llegums oblongs inflats.
Viu en boscs clars i garrigues de la regió mediterrània
hipopòtam nan
Hipopòtam nan
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer del subordre dels suïformes, de la família dels hipopotàmids, que pot atènyer 1,75 m de llargària, 1 m d’alçària i 240 kg de pes, és de formes arrodonides i té les potes relativament primes.
És solitari, d’hàbitat boscà i de costums nocturns i poc coneguts Habita a Sierra Leone, a Nigèria i a la Costa d’Ivori
flor d’avellana
Botànica
Planta herbàcia de la família de les oxalidàcies, de 8 a 15 cm d’alçària, amb fulles trifoliolades, que arrenquen directament de la base, i amb flors grogues o blanques, agrupades en umbel·la sobre un llarg peduncle.
Es fa principalment en hortes i vergers
sègol
sègol
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 200 cm d’alçària, de fulles amplament linears i planes, d’espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d’espícules amb dues flors aristades.
El sègol és originari de la regió càspia i és conreat sobretot a Europa És un cereal molt apte per a terres pobres de muntanya La seva composició és semblant a la del blat proteïnes, 8% lípids, 1,5% glúcids, 75% Conté calci, ferro i vitamina B La farina és fosca, i la pasta té poca elasticitat El seu gra és panificable, però actualment és aprofitat sobretot com a aliment del bestiar i també en la fabricació de whisky Pot estar atacat pel fong Claviceps purpurea i la intoxicació consegüent és l’ergotisme
savina
savina turífera
© Fototeca.cat
Botànica
Petit arbre perennifoli, de la família de les cupressàcies, de fins a 8 m d’alçària, sovint en estat arbustiu, amb fulles linears punxegudes en les plantes joves i amb fulles esquamiformes imbricades en les plantes adultes.
És monoic i fa gàlbuls globosos i de color vermell fosc un cop madurs Creix en roquissars, alzinars esclarissats, darrere dunes litorals, etc, a la regió mediterrània
trincola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, amb la rabassa llenyosa, de 20 a 90 cm d’alçària, de fulles linears planes o triquetres, de flors blanques, arranjades en panícula, i de fruits capsulars arrodonits.
És endèmica de la península Ibèrica, on creix en sòls guixencs
calta
calta
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles cordades reniformes i flors grosses, solitàries, mancades de pètals, però amb cinc sèpals d’un color groc d’or.
Creix en prats humits, a les vores de petits corrents d’aigua dels Pirineus i altres terres fredes i humides de l’hemisferi nord
cafè
Exemplar de Coffea arabica amb fruits
© 2013 Simon J. Tonge
Botànica
Agronomia
Arbre,de la família de les rubiàcies, de 7 a 8 m d’alçària (més baix en conreu), de fulles persistents, oposades, d’un color verd fosc, lluents per l’anvers, i riques en cafeïna (1,26%).
Les flors són petites, estelliformes, blanques i oloroses, reunides en grups a l’axilla de les fulles Els fruits, en drupa, són de la mida i del color d’una cirera, ordinàriament amb dos pinyols de forma hemisfèrica allargada i amb un solc longitudinal, els grans de cafè, que es presenten encara embolicats per una membrana de consistència de pergamí i que contenen cafeïna en un 1,5% quan són secs Originari d’Abissínia, el seu conreu s’estengué per Aràbia, i d’allí a la resta de l’Islam Egipte, Síria, Turquia, etc Fou portat a Europa pels mercaders venecians segle XVI A través d’Àfrica passà a…