Resultats de la cerca

Especialista en cirurgia ortopèdica, participà com a regatista en les proves de la classe finn de vela dels Jocs Olímpics de Mèxic del 1968, Munic del 1972 i Mont-real del 1976, i es proclamà campió del món en una ocasió També practicà el rugbi, i formà part deu vegades de la selecció nacional belga El 1989 fou elegit president del Comitè Olímpic belga Membre del COI des del 1991, posteriorment fou president de la Comissió Mèdica de la Federació Internacional de Vela El 1998 s’incorporà al comitè executiu del COI Responsable de la Comissió de Coordinació dels Jocs de Sydney 2000 i dels Jocs d…

Estudià a Lausana i a Ginebra i inicià la seva carrera com a director assistent als teatres de Biel i Soleure Del 1963 al 1989 dirigí als teatres d’òpera de Zúric, Sankt-Gallen i Basilea Fou director artístic de l’Orquestra de Cambra de Lausana en 1973-85 i director convidat de l’Ensemble Orchestral de París en 1986-92 Dirigí en repetides ocasions a Alemanya, Àustria, França i Itàlia, i als Festivals d’Ais de Provença, Atenes i Stresa Del 1985 al 1997 actuà arreu d’Europa, els Estats Units i Àsia Corea del Sud i Japó al capdavant de l’Orquestra de la Suisse Romande, formació amb la qual…

Actiu a l’època d’Alexandre, del qual fou més tard el retratista àulic De formació autodidàctica, degué sentir a Sició la influència de l’escola de Policlet i de la tradició argiva Fou sobretot un bronzista Bé que hom no n'ha conservat obres originals, les còpies existents permeten de conèixer-ne l’estil, que palesa un ritme especial i dinàmic, una nova concepció dels volums tridimensionalisme i una gran mestria en la plasmació del vigor i del moviment Al costat de l' Apoxiòmenos i de l' Àugies del museu de Delfos, els diversos retrats d’Alexandre als museus de l’Acròpolis d’Atenes, de…

Fill del decorador Joan Parera i Santacana Deixeble de Suñol a Madrid 1884 i de l’Academia de San Fernando, que el pensionà a Roma 1888, on s’estigué fins el 1892 Viatjà també per França i per Itàlia Professor de la Llotja de Barcelona 1897 i numerari 1905 Fou premiat a diverses exposicions espanyoles i a la Internacional d’Atenes 1904 i obtingué medalla d’or a l’Exposició de Barcelona del 1911 Collaborà al monument a Alfons XII a Madrid i té obres a Cadis, Colòmbia, Manila, Madrid, Barcelona Agricultura , plaça de Catalunya, Girona Girona 1909, plaça de la Independència, etc Dissenyà…

Fill de Pere II de Catalunya-Aragó i de Constança de Sicília En morir el seu pare 1285 l’hereu, Alfons II de Catalunya-Aragó, disposà que fos rei de Sicília si el seu germà Jaume hagués de regnar a la corona catalanoaragonesa Però el nou rei de Catalunya-Aragó Jaume II el considerà només com a lloctinent seu a l’illa Arran del tractat d’Anagni 1295, pel qual Jaume II lliurà Sicília al papa, els sicilians el proclamaren rei 1296, i esdevingué un dels defensors del partit gibellí contra el güelf dels Anjou, al qual s’adherí Jaume II Enfrontats ambdós germans a la batalla del cap d’Orlando,…

Aquest motiu iconogràfic es remunta a l’antiguitat clàssica, on apareix principalment al revers de les monedes i en alguns relleus frisos del Partenó d’Atenes L’estàtua eqüestre exempta més antiga que hom conserva és la de bronze de Marc Aureli 170-180 dC que Miquel Àngel disposà al centre del Capitoli romà i fou paradigma de les representacions eqüestres del Renaixement, tant escultòriques Gattamelata , de Donatello, Colleone , de Verrochio, com pictòriques John Hawkwood , de Paolo Uccello, Carles V , de Ticià Des del s XVII, gairebé tots els sobirans tenen la seva estàtua eqüestre Felip…

Vida La seva formació musical tingué lloc a la seu de Saragossa, a l’escolania de la qual ingressà quan tenia nou anys Allí pogué ser deixeble de Joan Pau Pujol Continuà els seus estudis amb Pedro Rimonte i després amb Nicolas Dupont m 1623, cantor de Felip III a Madrid La seva carrera de compositor el dugué a diversos centres eclesiàstics com a mestre de capella l’Hospital Reial de Saragossa 1620, la seu de Salamanca fins el 1627, la de Granada, la de Santiago de Compostella 1644-49, la de Saragossa 1649-50 i la de València 1650-53, i coronà el seu currículum a la capella reial de Madrid…

S’inicià al Club Natació Sitges i debutà en competició l’any 1999 El 2012 entrenava al Club Natació Balear Participà en quatre Jocs Paralímpics des de Sydney 2000 a Londres 2012 Aconseguí la medalla de bronze en 50 m lliure i 100 m esquena a Atenes 2004 i en 100 m esquena a Pequín 2008 Guanyà les medalles d’or en 50 m lliure i 100 m papallona i les de bronze en 100 m esquena i 200 m estils al Campionat del Món del Comitè Paralímpic Internacional 2002 També guanyà els 100 m lliure del Campionat del Món FINA 2003 i la plata en 100 m lliure i el bronze en 100 m esquena al Mundial de piscina…

Nacionalitzada espanyola, el 1999, després de casar-se amb Francisco Medina, que fou alhora el seu entrenador, competí en el Club Natació Sabadell 2000-08 Els seus majors èxits són dues medalles de bronze olímpiques La primera a Barcelona 1992, en 4 × 100 m estils, amb l’anomenat Equip Unificat, i la segona a Sydney 2000, en 100 m esquena També participà en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, on nedà per Rússia, els d’Atenes 2004 i els de Pequín 2008, després dels quals anuncià la seva retirada En el seu historial cal destacar una medalla d’or en els Jocs Mediterranis 2001, una altra en el…

Especialitzat en piragüisme d’aigües tranquilles, aconseguí trenta-dues medalles d’or en diverses especialitats del campionat argentí 1994-2003 També guanyà vint-i-tres medalles d’or en el Campionat de Sud-amèrica 1997-2002 i tres més en el Campionat Panamericà 1997, 2000 Fou subcampió del món 1997 en la prova de 1 000 m en K-2 i medalla de bronze en la prova de 500 m Participà en diverses edicions del Campionat del Món i de la Copa del Món entre el 1996 i el 2005 El 2004 fou suplent en els Jocs Olímpics d’Atenes Membre del Caiac Club Baix Llobregat, guanyà diversos Campionats de Catalunya de…