Resultats de la cerca
Es mostren 4082 resultats
Joan Pujol
Literatura catalana
Poeta.
Prevere i beneficiat de Santa Maria de Mataró 1571, el 1585 apareix relacionat amb el capítol de Vic i el 1586 era rector de Sant Genís de Plegamans Mantingué relació amb el cercle cultural de Jeroni de Pinós, amb J L Vileta i el músic P Alberg L’obra en vers es conserva en dos testimonis una edició impresa a Barcelona el 1573, La singular i admirable victòria que per la gràcia de NSD obtingué el sereníssim senyor don Juan d’Àustria de la potentíssima armada turquesca , i un manuscrit conservat a París conté gairebé tots els textos de l’edició a més de molts altres, alguns datats amb…
,
Plasmafèresi
Patologia humana
La plasmafèresi és una tècnica moderna que consisteix bàsicament en una filtració de la sang Es emprada en l’obtenció de productes sanguinis i en la teràpia de diverses alteracions hematològiques La base d’aquest procediment és fer circular la sang per fora de l’organisme de manera que passi per un aparell capaç de filtrar el plasma o de separar algun dels components cellulars, i torni posteriorment a l’organisme del malalt Per a realitzar-la, bàsicament, s’insereix en una vena del pacient una agulla que es connecta a un tub que va fins a l’aparell alhora, de l’…
massís Galaic
Massís
Conjunt muntanyós del NW de la península Ibèrica que ocupa gairebé tota la comunitat autònoma de Galícia i que penetra pel S en terres lleoneses i portugueses.
De composició bàsicament granítica, alterna amb roques metamòrfiques i, més a l’E, amb gneis glandular i micacites A l’E de la Meseta de Lugo i al SE de la vall del Sil afloren materials paleozoics El massís Galaic constitueix un fragment de l’antic massís hercinià ibèric, rejovenit per l’acció tectònica alpina, que el fracturà en una sèrie de blocs, en direcció dominant NE-SW El bloc occidental, que s’estén entre la costa i la vall inferior del Miño, és poc elevat Cap a l’E s’aixeca el bloc comprès entre les valls del Miño i del Cávado, d’altitud mitjana, el qual és seguit, pel…
Forlì
Forlì Basílica de San Mercurial
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província de Forlì-Cesena, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
És situada entre Monte Falterone i l’Adriàtica, en un emplaçament favorable al comerç punt d’encreuament de vies de comunicació amb Ravenna, Faenza, Rocca San Casciano i Cesena, les quals surten de la Piazza Maggiore, al centre de la ciutat, i la divideixen en quatre barris, a l’exterior dels quals s’estenen les àrees urbanes recents L’activitat econòmica deriva bàsicament de l’agricultura, molt pròspera al seu rerepaís Indústria tèxtil seda artificial, química colorants, sabates i mobles Fundada probablement al s II aC, a l’edat mitjana es posà al costat dels gibellins, i al s…
Lieja
Divisió administrativa
Província de l’E de Bèlgica, a Valònia, fronterera a l’E amb Alemanya.
La capital és Lieja Comprèn diverses regions naturals la comarca d’Herve, al NE, d’hàbitat dispers i economia ramadera bovins, la Hesbaye, al NW, formada per plataformes calcàries, amb poblament agrupat i economia agrícola bleda-rave sucrera, cereals, i el sector meridional, comprès en gran part en el massís de les Ardenes, que culmina a Les Hautes Fagnes 694 m, i amb relleus allargats, sobretot al Condroz, tallats per valls encaixades i coberts de masses forestals És travessada pels rius Mosa, Amblève, Ourthe i Vesdre Comprèn dues àrees industrials destacades la situada entorn de Lieja, que…
Lausana
Ciutat
Capital del cantó de Vaud, Suïssa, a la vora nord del llac de Léman (o de Ginebra).
La ciutat s’estén a diferents nivells, a partir d’un turó que domina el llac, on radica el nucli antic, centrat a la plaça de Saint-François, centre de negocis urbà Lausana és un centre bàsicament terciari i residencial, mentre que l’àrea industrial s’ha installat sobretot a Renens, nucli pròxim, d’uns 18 000 h, on predomina la indústria alimentària, de matèries plàstiques i mecànica de precisió La importància comercial de Lausana augmentà amb motiu de l’obertura del túnel del Simplon, l’any 1906, que la situà a la línia internacional París-Milà Hi destaca també la indústria hotelera…
Adelina Patti
Música
Soprano italiana.
Filla d’un matrimoni de cantants, nasqué durant una gira de concerts dels seus pares per Espanya La família es traslladà als Estats Units, on Adelina inicià els estudis de cant amb tan sols sis anys Quan en tenia vuit ja viatjava pel país fent concerts, primer amb el seu cunyat M Strakosch i el violinista Ole Bull i més endavant amb el pianista LM Gottschalk Feu el seu debut operístic el 1859 a Nova York, amb Lucia de Lamermoor , i el 1861 es presentà a Europa, al Covent Garden de Londres, amb La sonnambula A partir d’aleshores la seva fama anà creixent i es convertí en una de les sopranos…
Guido Papini
Música
Violinista i compositor italià.
Estudià a l’Istituto Musicale de Florència amb Ferdinando Giorgetti Debutà com a concertista a l’edat de tretze anys, i ben aviat centrà bàsicament la seva activitat en la música de cambra Fou director de la Società del Quartetto de Florència Després de tocar per Itàlia, França i Portugal, el 1874 s’installà a Anglaterra, on participà en els concerts de la Musical Union de Londres com a líder del quartet A causa de problemes de salut, els últims anys de la seva vida els dedicà exclusivament a la docència i a la composició Així, del 1893 al 1896 fou professor de violí a la Royal…
Bernard Van Dieren
Música
Compositor holandès.
L’any 1909 s’establí a Anglaterra, on desenvolupà la seva carrera Treballà com a periodista i crític musical per a diverses publicacions europees Feu amistat amb un grup de compositors britànics, entre els quals cal esmentar Cecil Grey, Constant Lambert, Kaikhosru Shapurji Sorabji i William Walton La seva música, encara que despertà un cert interès en diversos autors durant la dècada del 1920, mai no rebé el reconeixement popular, i després de la seva mort desaparegué del repertori El seu catàleg és constituït bàsicament per música de cambra, per a orquestra i per a piano,…
John Goss
Música
Organista, compositor i pedagog anglès.
Fill de l’organista del seu poble, a onze anys entrà a la Chapel Royal Fou més tard deixeble de Thomas Attwood Durant un curt espai de temps feu de tenor al Covent Garden Després d’ocupar el càrrec d’organista en diverses esglésies, el 1838 fou el successor de T Attwood a la catedral londinenca de Saint Paul L’any 1856, arran de la mort de W Knyvett, fou nomenat compositor de la Chapel Royal i el 1872 rebé la dignitat de sir La seva obra consta bàsicament de glees , un tipus específicament anglosaxó de música coral, i també d’un voluminós conjunt de peces de música sacra La seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina