Resultats de la cerca
Es mostren 1095 resultats
port de Gelada
Port de muntanya
Port de muntanya dels municipis de la Vall de Boí i Vilaller (Alta Ribagorça).
pic petit del Pessó
Cim
Cim (2.792 m d’altitud) del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
tuc des Carants
Cim
Cim (2.791 m d'altitud) del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
Ribera de Cardós
Ribera de Cardós
© Xevi Varela
Vila, i cap administratiu, del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà) situada a 898 m d’altitud, a la dreta de la Noguera de Cardós en una plana oberta a la vall, a migdia de la desembocadura de la ribera d’Estaon.
El nucli més antic és a ponent de la carretera que segueix la vall, mentre que les noves construccions segueixen per migdia l’eix de la carretera En un extrem de la població, una mica separada, es destaca la notable església parroquial de Santa Maria de Ribera, romànica però modificada i ampliada al segle XVIII La façana conserva la part central antiga, amb el portal amb arquivolta i fris en dent de serra, sobre tres arcuacions també en dent de serra i un fris recte damunt escacat enmig s’obre una gran rosassa L’absis, modificat, és pintat de blanc i es conserva l’absidiola de la banda N, amb…
parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
El pla d’Aigüestortes, al terme de Barruera, una de les principals zones visitades del parc
© Arxiu Fototeca.cat
Zona de l’alt Pirineu (10.500 ha), a cavall del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, declarada parc nacional el 1955 (reglamentat el 1957).
Comprèn la vall de Sant Nicolau, aigua amunt de l’estany de la Llebreta compartit entre el terme municipal d’Espot, Pallars Sobirà i el municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça i de les altes valls del riu Escrita i del riu de Peguera, a la vall d’Espot Pallars Sobirà A l’aiguavés ribagorçà es troben, a més de l’ Aigüestortes , l’estany de la Llebreta, les valls de Sarradé, de Llacs i de Mussoles, les comes i els estanys de Morrano, de Dellui i de Contraix, l’estany Llong i la vall dels Gavatxos A l’aiguavés pallarès, a més de l' estany de Sant Maurici es troben…
sagramental
Història
Germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament i per això anomenada sagramental a Catalunya des d’almenys el 1257.
Els compromesos en el sagramental eren convocats, en cas de perill, en forma d’host, a so de corn, repic de campanes o toc de trompeta, és a dir, sometent, mot aquest que al s XVI tendí a prevaler i a substituir el de sagramental A la nit, la convocatòria era feta mitjançant farons encesos a les torres més altes El primer sagramental fou jurat el 1257 pels pobles del pla del Llobregat comprenia Sant Boi, Sant Joan Despí, Cornellà, Sant Climent, Sants, Esplugues, Sant Just Desvern, Sant Feliu, Sant Vicenç dels Horts, Santa Creu d’Olorda, Molins de Rei, Santa Coloma, Viladecans, Gavà,…
Festival de cançó d’autor Barnasants
Música
Mostra de concerts celebrada a Barcelona i inaugurada el 1996.
Ideat i fundat per l’activista cultural Pere Camps, que n'és el director, inicialment se centrà en establir un espai permanent per a la cançó d’autor al barri barceloní de Sants La primera edició oferí només vuit concerts, tots a les Cotxeres de Sants, però amb els anys tingué un creixement continu fins a consolidar-se Des dels primers anys del segle XXI programa prop d’un centenar d’actuacions en diversos locals de la ciutat Luz de Gas, Harlem Jazz Club, Barcelona Teatre Musical, l’Auditori, etc i d’altres municipis com L’Hospitalet, Sant Cugat del Vallès, Sant Boi de Llobregat i Viladecans…
Assemblea de Catalunya
Organisme unitari de l’oposició antifranquista al Principat, el més ampli des del 1939.
Fou creat per iniciativa de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya i sota l’impuls bàsic de comunistes PSUC , socialistes MSC i nacionalistes radicals FNC , PSAN , amb una presència menor de seguidors de Jordi Pujol i demòcrata-cristians UDC la sessió fundacional —clandestina— tingué lloc a l’església de Sant Agustí, a Barcelona, el 7 de novembre de 1971, i l’acord es féu entorn de quatre reivindicacions llibertat, amnistia, restabliment de l’Estatut del 1932, com a via cap a l’autodeterminació, i coordinació amb les forces democràtiques dels altres pobles de l’estat L’…
Jordi Alcaraz i Solé
Música
Compositor català.
Vida Deixeble de Montserrat Torrent al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amplià estudis a les ciutats de Stuttgart, Siena, Praga i Malines Fou a Alemanya on s’interessà més intensament per la composició hi estudià amb B Röwenstrunck i assistí a alguns cursos a Darmstadt i Salzburg Professor d’orgue al Conservatori de Barcelona, fou distingit amb diferents premis, com ara el Diploma de Mèrit de l’Acadèmia Chigiana de Siena, el Premi Extraordinari d’Orgue de l’Ajuntament de Barcelona i el Premi del Ministeri d’Informació i Turisme als Concursos Internacionals de Composició…
Real
Escultura
Família d’escultors que perdurà a Vic (Osona) des del segle XVIII fins al començament del segle XX.
El primer, Josep Real i Homs cap del taller 1721-54, fill del mas Ral de Taradell, es formà amb Jacint Moretó i establí taller independent, que fou continuat pels seus fills Vicenç Real i Vernis 1754-72 i Antoni Real i Vernis 1781-97, autors d’innombrables retaules, desapareguts recentment, a les esglésies de Vic i de la diòcesi, com els de Corcó, del Carme de Vic i el conservat a Gombrèn, obrats per Vicenç els de les capelles laterals de la Gleva, el de Sant Pere de Torelló, el de Sant Boi de Lluçanès, de Sora i de Sant Hipòlit de Voltregà, obrats per Antoni, que també esculpí molts dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina