Resultats de la cerca

De formació clàssica i amb estudis de piano, tingué una gran popularitat els anys seixanta i setanta amb les seves cançons intimistes, com Nathalie i Le jour ou la pluie viendra La seva principal característica fou la mescla d’elements del jazz amb la cançó tradicional francesa També tingueren un cert ressò les seves produccions musicals per a pellícules i, tot i que menys, alguna cantata i alguna òpera La seva obra influí els cantautors de la Nova Cançó

El dia límit per a l’ingrés a presó, el raper mallorquí Valtònyc anuncia per la xarxa, suposadament des de Bèlgica, que desobeeix l’ordre L’11 de maig el Tribunal Constitucional rebutjà el darrer recurs d’empara del raper contra la sentència de l’Audiència Nacional del febrer del 2017 que el condemnava a 3 anys i 6 mesos de presó per injúries a la Corona i enaltiment del terrorisme en cançons seves, entre altres delictes

A l’antiga literatura catalana gaudí de poca fortuna A la fi del segle XV, difós ja el vers castellà d' arte mayor , Bernat Fenollar, entre altres, el feu servir com a vers final de l’estrofa Emprat pels poetes castellans en les petites composicions líriques, fou assimilat pels poetes catalans de la Decadència i de la Renaixença Josep Romaguera, cançons del segle XVIII, M Antoni Martí, i Jacint Verdaguer mateix en les èglogues místiques, el Canigó , etc

Estudià a París i més tard estigué al servei del rei de Nàpols Carles d’Anjou Autor de nombroses cançons i de catorze rondeaux a diverses veus, fet sense precedents És considerat l’iniciador del teatre profà a França, per les seves obres còmiques Jeu de la feuillée ~1260, peça satírica de caràcter realista, la més antiga obra profana del teatre en llengua francesa, i Jeu de Robin et Marion 1282, comèdia pastoral que conté fragments cantats

Estigué vinculat al Göttinger Hain, grup implicat en el Sturm und Drang Revalorà les balades — Leonore 1773, Der wilde Jäger ‘El caçador irat’, 1778, Das Lied vom braven Mann ‘La cançó de l’home valerós’, 1778, etc— i dedicà cançons torturades a Molly, cunyada i tercera muller seva Escriví una versió de les aventures del baró Münchhausen 1786 Malalt, fracassada la seva vida sentimental i criticada la seva poesia per Friedrich von Schiller, acabà suïcidant-se

L’amistat amb el socialista Kuusinen, més tard cap del partit comunista finlandès, radicalitzà el seu pensament estètic i polític cap al materialisme dialèctic, actitud que marca els seus primers reculls Min dikt , ‘La meva poesia’, 1921 Hårda Sånger , ‘Cançons dures’, 1922 Stenkol , ‘Carbó’, 1927 Amb Stark men mörk ‘Fort, però ombrívol’, 1930 passà per l’experiència dadaista La seva prosa és representada per Onnela 1925, Janne Kubik 1932, etc Té algunes produccions escrites en llengua finlandesa

Estudià a la Schola Cantorum de París amb V d’Indy, a Brusselles i a Colònia El 1939 anà a residir a Madrid, on ensenyà orgue des del 1944 al conservatori, del qual fou director 1956-61 Renovà l’òpera basca amb Mirentxu 1910 i Amaya 1920 De les seves sis sarsueles destaca El caserío 1911 És autor d’obres simfòniques Diez melodías vascas , 1941 Sinfonía pirenaica, 1945, de música de cambra, etc Ha harmonitzat nombroses cançons populars basques

Es formà a Pesaro, Roma i Nàpols amb Paisiello, i debutà com a operista amb I Solitari di Scozia 1815 Aviat mostrà elements romàntics, i assolí èxits a tot Europa, especialment amb La pastorella feudataria 1824 a Barcelona el 1826 i amb Giulietta e Romeo 1825, el darrer acte de la qual sovint substituí el de l’òpera de Bellini del mateix tema fins avançat el s XIX També deixà ballets, cançons i un mètode de cant

Fou professor de la Musikakademie de Viena 1912-20 i des del 1920 dirigí la Hochmusikschule de Berlín, fins que els nazis el feren dimitir Compongué òperes de to expressionista i vigorós, entre les quals Der ferne Klang ‘El so llunyà’, 1912 Altres òperes seves són Das Spielwerk und die Prinzessin ‘La joguina i la princesa’, 1913, Der Schatzgräber ‘El cercador de tresors’, 1920 i Christophorus 1924, recentment revalorades Escriví també música de cambra i una cinquantena de cançons

Fou usat sobretot per les esglésies reformades alemanyes en llurs oficis litúrgics, i per això és conegut també amb el nom de coral luterà N’eren les fonts melòdiques el cant pla, els cants populars medievals i les cançons profanes de l’època Seguint la tradició polifònica alemanya, ben aviat foren harmonitzats a quatre veus, amb la melodia confiada al soprano Molts compositors alemanys, en especial JS Bach, introduïren corals en obres seves de majors dimensions