Resultats de la cerca

Tanmateix, hom no pot fer una definició absoluta del concepte de reductor, puix que molts reactius poden comportar-se com a reductors o com a oxidants segons el sistema enfront del qual actuen No obstant això, els potencials d’elèctrode donen una mesura, exacta en el cas de reaccions reversibles, del poder reductor Els composts emprats com a reductors pertanyen a categories químiques molt diverses i, entre ells, cal esmentar, a més de l’hidrogen, una gran quantitat d’hidrurs metàllics simples i complexos hidrur càlcic, hidrur d’alumini i de liti, diborà, etc, com també diversos cations de les…

Reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, és un notable centre comercial i industrial És port fluvial, i enllaça, per mitjà del Mittelland Kanal, amb el Rin, i també amb Berlín i amb el baix Oder per mitjà d’un altre sistema de canals Hi ha indústria metallúrgica i de maquinària pesant És un mercat sucrer, i té sucreries, Hi ha comerç de cereals, potassa, adobs, carbó, fusta i farratge Enclavament fronterer segle IX i seu d’un arquebisbat 962, al segle XIII fou un centre comercial important, membre de la Hansa Adherida a la Reforma 1524, es convertí en un ducat secular…

El 1908, ben jove encara, emigrà amb els seus pares a Amèrica, i s’establí a l’Argentina Inclinat vers els temes artístics, ingressà a la Universitat Nacional de La Plata, i estudià a la Facultat de Belles Arts Més tard fou director de l’Escola de Belles Arts de Quilmes i president de la Comissiò Nacional de Belles Arts de la província de Buenos Aires Inquiet per conèixer de prop l’Amèrica del sud, viatjà per l’ Argentina, Bolívia i el Perú Posteriorment, exercí, des del 1925, com a professor agregat de l’Escola de Dibuix de la Universitat de la Plata A poc a poc anà esdevenint…

El 1956 es traslladà a Roma per estudiar a l’Accademia di Belle Arti, i fixà la residència en aquesta ciutat Inicialment es dedicà a la pintura de números, lletres, fletxes i diferents signes tipogràfic Entre el 1965 i el 1967 restà inactiu Un dels principals impulsors de l’anomenat arte povera  amb coincidències importants amb l’ art pobre  que sorgí a Catalunya, en la seva obra emprà materials de rebuig i objectes quotidians, i fou autor d’obres consistents en carbó exposat en suports o bé dins de recipients llana en recipients de fusta o sacs plens de llegums, arròs o cafè, i el 1969 muntà…

Vida i obra S’inicià com a poeta i, amb Bateguen els desigs 1981, guanyà el premi Amadeu Oller, 1981 Aquesta trajectòria poètica continuà, entre altres reculls, a Crims 1982 i a Octosíllabs del més enllà 1983 El 1999 aplegà la seva poesia en Plany de l’home llop obra poètica completa Posteriorment encetà la seva trajectòria com a narrador El colp 1982, premi Ciutat de Benissa,  Han donat solta als assassins 1985, premi Ciutat d’Olot-narracions, 1982, Stress 1985, Diari de campanya el fill d’en Marc a Prada 1987, Mateu, el fill d’en Marc 1987, En Tit-Hola 1988, Les nits perfumades 1989, premi…

La llenya, bé que és emprada per algunes indústries, com la siderúrgica, la ceràmica, la d’adoberia, etc, és consumida en una gran part en el món rural, especialment en l’ús domèstic Als Països Catalans, el valor de la llenya produïda el 1971 era molt superior al del carbó vegetal, i representava el 10,4% del de la fusta Estadísticament, hom distingeix la llenya de coníferes pins, de la qual es feren, el 1971, uns 600 000 esteris, procedents de la Serralada Prebètica el Caroig, en primer lloc, el Prepirineu meridional del Ripollès al Montsec, amb centre al Berguedà, la Serralada Prelitoral…

Convertida en la raó social Francesc Cros i Companyia 1819, fou transformada pel seu fill Joan Cros i Possel Barcelona — 1862 en 1831-33 i novament vers el 1844 El 1866 fou constituïda la raó social Amadeu Cros, que installà una fàbrica a Badalona 1874 i que es transformà 1904 en la Societat Anònima Cros, iniciada amb un capital social de 7500000 pessetes Bona part del control de la societat anà a les mans d’una empresa italogrega el 1970, i, el 1972, del Banco de Santander Tenia factories a Badalona, Flix, Lleida, València, Palma i també a Madrid, Sevilla, Santander, la Corunya i Màlaga…

Es tracta d’un combustible sòlid, líquid o gasós d’origen biològic biomassa que ha seguit un procés de transformació per tal d’adaptar-lo a una funció substitutiva dels combustibles convencionals d’origen fòssil La idea inicial de la utilització de biocombustibles fou l’aprofitament de residus, principalment agrícoles, però també la fracció orgànica dels residus domèstics, per a obtenir una energia alternativa a un cost relativament baix Els biocombustibles generen menys emissions de diòxid de carboni que els combustibles fòssils, i es classifiquen en biocombustibles de primera ,  segona ,…

El producte industrial, la riquesa del qual no sol depassar el 80%, es presenta en masses irregulars, de fractura concoidal, de color gris més o menys clar segons les impureses que porta, que solen ésser principalment de carbó i de sulfur, nitrur i fosfur de calci És obtingut segons la reacció exotèrmica CaO + 3C → CaC 2 + CO,∇ H = - 121 150 cal, la qual és duta a terme en forns elèctrics Químicament, el carbur càlcic ha d’ésser considerat una sal càlcica de l’acetilè, de tipus iònic, que és descomposta fàcilment per l’aigua segons una reacció hidrolítica en la qual es desprèn acetilè gasós…

El lloc de Brullà és esmentat en la documentació a partir del segle X Molt probablement a partir del segle XI gaudí d’una senyoria laica, la qual sembla haver estat, al segle a mans d’un llinatge dit de Brullà Pere Bernat de Brullà, 1132 Pere Ramon, 1135 Bernat de Brullà, 1128, 1163 Ramon de Brullà, 1145 Carbó de Brullà, 1169 Bernat de Brullà, 1172 Garsendis de Brullà, 1188 Maria de Brullà Adalbert de Brullà, 1269 Al segle XII, la milícia del Temple adquirí d’aquest llinatge un notable dominí sobre Brullà En el curs del segle XIII, la senyoria eminent de Brullà passà a mans dels comtes d’…