Resultats de la cerca

Estudià a Lleida i a Barcelona, on dirigí la capella de música de la catedral Féu nombrosos concerts de piano i es dedicà també a la docència d’aquest instrument El 1876 es traslladà a Costa Rica com a organista i mestre de capella de Cartago Impulsà la vida musical de Costa Rica i hi fundà l’associació coral Euterpe Compongué trenta-cinc composicions simfòniques, vint-i-tres misses i trenta-dos motets És autor de la música de l’himne de Costa Rica 1883 Publicà també obres didàctiques Cantos escolares , 1888 ABC musical , 1894 i un Tratado de teoría y crítica musical

Estudià a Peterburg i Moscou Inicià una carrera de pianista, sovint amb obres pròpies, com el primer concert per a piano i orquestra 1891 El 1893 estrenà l’òpera Aleko Viatjà per Europa, i el 1918, davant la Revolució Russa, emigrà als EUA Des d’allí continuà fent gires artístiques Els seus altres tres concerts de piano 1901, 1909 i 1927 i les seves simfonies 1895, 1907 i 1936 han assolit una gran difusió, així com els preludis per a piano i el poema simfònic L’illa dels morts 1907, basat en el quadre homònim d’Arnold Böcklin

Actuà a partir del 1599 al Collegium Mauritianum de Kassel, llevat d’un interval 1606-12 durant el qual estudià amb GGabrieli a Venècia Fou mestre de capella de l’elector de Saxònia a Dresden des del 1617 fins a la seva mort La part més significativa de la seva producció pertany a la música religiosa vocal salms, motets, cançons sagrades, concerts espirituals i càntics espirituals En forma manuscrita hi ha, entre altres nombroses obres, Die sieben Worte Jesu Christi ‘Les set paraules de Crist’, ~1645 i tres passions segons sant Lluc 1653, segons sant Mateu 1666 i segons sant Joan…

En acabar els estudis de música, es dedicà a la composició Marxà a Cuba i s’establí a Santiago Fou, durant 40 anys, mestre de capella de la catedral d’aquesta ciutat Fou el promotor i introductor, de la música de Beethoven al país i considerat un gran coneixedor, i difusor de les obres de Pergolesi, Porpora, Cimarosa, Haydn i Cherubini Exercí també com a professor de piano i es destacà com a organitzador de concerts Dins de la seva obra cal destacar composicions com Tres misas , Introito , Salmo , Lección primera de difuntos , Oficio de difuntos , alguns motets i nadales

L’any 1756 passà a Itàlia, on el pare Martini l’orientà cap a la música religiosa Convertit al catolicisme, fou nomenat organista de la catedral de Milà S'interessà per l’òpera i estrenà Artaserse a Milà 1761, amb gran èxit Aquesta activitat teatral el distancià dels seus protectors, i marxà a Anglaterra Fou nomenat professor de la reina Carlota i obtingué nous èxits amb altres òperes A Londres conegué Mozart, damunt el qual influí Amb Karl Friedrich Abel, antic deixeble del seu pare, creà els primers concerts d’abonament Compongué òperes, simfonies, un rèquiem en do menor,…

S’inicià en la música amb la seva família, de tradició musical, i posteriorment ingressà al Conservatori de París, on estudià arpa, harmonia, fuga i composició, tot assolint diversos premis El 1956 guanyà a Besançon el primer premi de direcció d’orquestra Fou professor d’arpa del Conservatori de París 1963-92 i de direcció d’orquestra a l’Escola Normal de Música de la capital francesa 1986-87 El 1970 assumí la presidència, fins el 1990, i la direcció de l’orquestra permanent de l’Associació de Concerts Pasdeloup Desenvolupà una intensa carrera com a compositor

Tocà amb grups alemanys, i el 1957 començà la seva carrera internacional, que es consolidà amb el disc Animal Dance 1962, gravat amb John Lewis Els anys setanta practicà free-jazz , fent gires internacionals amb diversos grups, sobretot la Globe Unity Orchestra, i presentant concerts per a trombó sol Els anys vuitanta i noranta actuà de solista en diverses formacions, sobretot el United Jazz Rock Ensemble La importància de Mangelsdorff rau en certs aspectes tècnics de la interpretació del trombó Desenvolupà la tècnica multifònica cantant una nota, tocant-ne una altra i generant…

Deixeble de R Bonet, fou professor de música de l’Escola Normal de Tarragona Fundador de l’Orfeó Tarragoní 1903, feu amb aquest diferents concerts per diverses poblacions catalanes i de l’Estat espanyol, i també fundà l’Orfeó Canongí Compongué música coral, tant religiosa com profana, i algunes danses, harmonitzà cançons populars catalanes i escriví també alguna obra per a l’escena Del seu catàleg, cal destacar-ne la música escènica per a Somni de reis 1909 i algunes peces religioses La seva labor pedagògica ha estat, però, la més reconeguda i apreciada Fou pare dels músics  Joan…

Les primeres notícies que se’n tenen es refereixen a la presència d’un poblat al paleolític Durant l’Edat Mitjana els àrabs la fortificaren i al segle XIV s’hi celebraren diverses corts, però no començà a ser un centre polític i cultural important fins que el 1561 Felip II hi establí la cort hispànica Entre els músics al servei reial hi havia el flamenc Pierre de Manchicourt, Jean Beaumarchais i els cèlebres compositors Antonio de Cabezón i Tomás Luis de Victoria Al segle XVII, la monarquia importà música d’Itàlia, sobretot l’òpera, però a Madrid el melodrama -l’espectacle principal de les…

Les acadèmies musicals tenen el seu origen en les acadèmies del Renaixement, de caràcter general A partir del segle XV, però, sobretot, del XVII, en foren creades d’especialment dedicades a la música D’Itàlia foren particularment importants a Verona, l’Accademia degl’Incadenati 1500 i l’Accademia Filarmonica 1543 i 1545, fusionades el 1564 a Florència, l’Accademia o Camerata Fiorentina, fundada per Giovanni Bardi el 1568, que cultivà la nova forma musical del recitar cantando monòdic a Venècia, l’Accademia della Fama 1558 a Arezzo, l’Accademia dei Discordi 1623, especialment dedicada al…