Resultats de la cerca
Es mostren 4597 resultats
cambrer
Història
Oficial palatí que a l’edat mitjana era al servei de la cambra reial on hom guardava el tresor, les joies, els mobles i les vestimentes reials.
Més tard fou donat el nom de cambrer al guardià de la cambra reial, i el càrrec encloïa atribucions financeres recepció i distribució d’ingressos reials Finalment, el cambrer restà restringit al servei particular del sobirà, llevat el de taula A la corona catalanoaragonesa rebé el nom de cambrer major fins al s XIV, que passà a anomenar-se camarlenc
Carles I de Romania

Carles I. de Romania
© Fototeca.cat
Història
Rei de Romania (1881-1914).
Príncep de Hohenzollern-Sigmaringen Amb l’ajut de Napoleó III i amb l’oposició de Rússia, Turquia i Àustria, fou elegit príncep 1866 El 1877 aprofità la guerra russoturca per a independitzar-se de Turquia i proclamar-se posteriorment rei En esclatar la guerra del 1914, es mantingué neutral, contra l’actitud del consell de la corona, favorable als aliats
Nicolás de Ovando
Història
Conqueridor castellà.
Aristòcrata i comendador de l’orde d’Alcántara, el 1501 fou nomenat governador de les Índies a fi de pacificar la Hispaniola i imposar l’autoritat reial Introduí el sistema d' encomiendas i féu respectar els interessos de la corona castellana La seva severitat motivà un judici de residència en el qual fou absolt El 1509 fou substituït per Diego de Colón
Segimon I de Transsilvània
Història
Príncep de Transsilvània (1581-96 i 1601-02).
Fill i successor, per elecció, del príncep Cristòfor I, del llinatge Báthory, portà una política contemporitzadora entre Turquia i Àustria El 1596, després d’haver estat reconegut 1594 príncep hereditari de Transsilvània per l’emperador, li cedí el principat, però, penedit, tornà a pujar al tron ajudat pels turcs, bé que cedí la corona definitivament a l’emperador el 1602
Bonaventura Tristany-Bofill i Benac
Història del dret
Jurista.
Era cavaller de Montesa i de Sant Jordi d’Alfama i sacerdot Fou membre de l’audiència de Barcelona i assessor jurídic de l’orde benedictí Recopilà en tres volums les decisions de l’audiència barcelonina Sacri supremi regii senatus Cathaloniae decisiones 1688, i deixà obres de tema religiós, com Corona benedictina 1677 i Escudo montesiano 1703, sobre el seu orde
Laurens Alma-Tadema

Laurens Alma-Tadema
©
Pintura
Pintor angloneerlandès.
Es formà a Anvers, on fou deixeble de Gustaaf Wappers i Hendrik Leys Es nacionalitzà anglès l’any 1873 La seva pintura, hereva del Romanticisme, pretén d’ésser una exacta reproducció de les civilitzacions antigues, emprant una tècnica molt realista Excellí també com a retratista La corona anglesa li concedí el títol de cavaller el 1899 Rivals inconscients 1893, de Laurens Alma-Tadema>
Pere Antoni Frontera
Cristianisme
Franciscà observant i escriptor religiós.
Residí a Jerusalem i posteriorment anà com a missioner a Querétano i a Michoacán Amèrica del Nord Escriví Meditacions del viacrucis i corona dels set goigs de Maria Santíssima Palma 1695 i 1707, obra que inclou notícies històriques sobre Mallorca una Sentència posada en boca de Ponç Pilat i també oracions i versos de diversos autors en català, castellà i llatí
Fortuny I de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (882-905), fill de Garcia I.
Fet presoner 860 a Al-Kaštil per l’emir Muḥammad I de Còrdova — de qui després fou consogre — , residí a Còrdova fins al seu alliberament, el 879 La seva germana Ènnega fou muller del comte Asnar II d’Aragó El 905 renuncià la corona en el seu besnet Garcia II, menor d’edat, i professà com a monjo al monestir de Leire
Abū Isḥāq Ibrāhīm al-Asqarī
Història
Cabdill sarraí, alcaid de Montesa.
El 1276 es revoltà i s’emparà del castell de Finestrat i inicià la segona rebellió sarraïna al País Valencià al-Azrāq Per l’agost del 1277 signà una pau amb el rei Pere II que li permetia de restar amb la seva gent sota la protecció de la corona, però al cap d’un any fou expulsat a Tremissèn
Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen
Història
Príncep prussià.
Fill de l’últim príncep sobirà de Hohenzollern-Sigmaringen, Carles Antoni I, es casà 1861 amb la princesa Antònia de Portugal Aquest matrimoni i el fet d’ésser catòlic afavoriren la seva candidatura a la corona d’Espanya, vacant des de l’enderrocament d’Isabel II El 1869 inicià negociacions amb Prim, fet que comportà l’enfrontament francoprussià, però la candidatura no prosperà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina