Resultats de la cerca
Es mostren 4020 resultats
La Estaca
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista publicada a Barcelona entre el 1922 i el 1924.
Inicialment tractà sobre informació general i incloïa una secció d’esports de nom “La estaca deportiva” Progressivament incorporà notícies d’esports, especialment de futbol, fins a esdevenir un setmanari especialitzat Era escrita en castellà i es caracteritzava pel seu to satíric Es mostrava crítica amb la Federació Catalana de Clubs de Futbol, amb el FC Barcelona i amb la premsa esportiva en general Se’n publicaren una seixantena de números
Primera visita d’un president nord-americà a Cuba en 88 anys
El president dels Estats Units, Barack Obama, arriba a Cuba en una visita històrica, la primera d’un president nord-americà des del 1928 Obama va restablir les relacions amb el règim castrista el 2015 La visita inclou també una trobada del president nord-americà amb líders de l’oposició i una crítica al règim pels presos polítics, l’existència dels quals el president cubà, Raúl Castro, no reconeix
jo
Filosofia
Categoria epistemològica bàsica, ja des de Descartes, que en féu el punt de partença del seu pensament.
Per a Kant, el jo és la unitat que acompanya tota representació, implicat per la síntesi de la diversitat que la institució proporciona En Fichte, el jo, transformat en jo pur , és l’acte primordial del coneixement posant-se a si mateix posa el subjecte i l’objecte del coneixement Aquest tipus d’especualció ha sofert, però, posteriorment, la crítica de diversos corrents de pensament Nietzche Marx i Freud
Beuron
Abadia
Abadia benedictina d’Alemanya, al land
de Baden-Württemberg, a la regió de Suàbia, prop de Sigmaringen.
Fundada pels agustins el 1077, fou secularitzada el 1802 i restaurada pels benedictins el 1863 Suprimida durant la persecució de la Kulturkampf 1871-78, el 1887 esdevingué el centre d’una congregació benedictina que agrupava tretze abadies L’abadia fundà una escola d’art que intentà de crear unes formes i figures adequades a la litúrgia catòlica Hi radica una institució dedicada a l’edició crítica de la Vetus Latina
Sebastian Franck
Cristianisme
Místic alemany.
Sacerdot catòlic fins el 1518, predicador luterà més tard, criticà la intransigència d’uns i altres Escriptor popular i crític social, és autor de Geschichtsbibel ‘Bíblia històrica’, 1531, Paradoxa 1534, Weltbuch ‘Llibre del món’, 1534 i Kriegsbüchlein des Friedens ‘Llibre militar de la pau’, 1539 La ironia i el pessimisme són els trets fonamentals de la seva imatge del món Amb Luter, és considerat el màxim estilista alemany del seu segle
Louis Cappel
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i teòleg francès calvinista.
Fou catedràtic d’hebreu des del 1613 i de teologia 1633 a Saumur Descobrí que els signes vocàlics del text hebreu de la Bíblia havien estat inserits pels masoretes i que l’escriptura quadrada hebraica era d’origen arameu La seva Critica sacra trobà una forta oposició en els medis calvinistes, partidaris de la intangibilitat del text hebreu fou publicada a París 1650 pel seu fill Jean, convertit al catolicisme
Joan Boutière
Lingüística i sociolingüística
Romanista occità.
Professor a Dijon, a l’École des Langues Orientales, de París, i a la Sorbona Fundà i dirigí l’Institut d’Estudis Provençals i fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans Organitzà, des del 1955, els congressos triennals d’estudis occitans Edità Biographies des troubadours 1950, en collaboració amb AHSchutz, i preparà l’edició crítica, apareguda pòstumament, de Lis isclo d’or de Frederic Mistral 1970
Félix Fénéon
Art
Crític i teòric de l’art francès.
Fundador de la “Révue Indépendante” 1883 i director de la “Révue Blanche” 1895-1905, el seu llibre Les impressionistes en 1886 1887 el convertí, amb Signac, en el màxim teòric del neoimpressionisme Exercí la crítica a “Le Matin” Fou empresonat el 1894, a conseqüència de les seves relacions amb grups anarquistes Essent director artístic de la galeria Bernheim-Jeune, organitzà importants exposicions, com la primera del futurisme, a París 1912
Yĕhudà ben Šelomó al-Ḥarizí
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Judaisme
Traductor i escriptor jueu, el prosista més notable de la literatura hebrea medieval.
Al seu llibre més famós, Taḥkĕmoní , on fa un elogi de Barcelona —ciutat que havia visitat—, recull contes, proverbis, poemes, crítica literària, etc, en una prosa inimitable, plena de subtileses Compongué també un llibre de 257 poesies d’estil sapiencial i religiós, i altres poesies conservades en reculls Es dedicà a traduir de l’àrab a l’hebreu, i sembla que fou el primer a guanyar-s’hi la vida
Constantin Dobrogeanu-Gherea
Literatura
Sociologia
Sociòleg i crític literari d’origen ucraïnès naturalitzat romanès.
A causa de certes activitats illegals hagué d’exiliar-se a Romania 1875, on s’establí definitivament Collaborà en la revista Contemporanul de Iaši, on s’esforçà per aplicar el materialisme històric als problemes de teoria i crítica literària La seva polèmica amb el grup conservador de Titu Maiorescu i els seus Studii critice ‘Estudis crítics’, 1890, 1891, 1897, 1925-27 exerciren una gran influència en la literatura romanesa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina