Resultats de la cerca
Es mostren 6155 resultats
bomba de cobalt
bomba de cobalt instal·lada en el Servei d’Oncologia radioteràpica de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona
© Fototeca.cat
Equip instrumental destinat a la pràctica de la radioteràpia cobaltoteràpia), emprat fonamentalment com a mitjà antineoplàstic directe i en menor proporció com a estímul terapèutic antiinflamatori o funcional.
Consta d’una unitat radioactiva de l’isòtop 60 del cobalt, introduïda en un capçal Aquesta unitat radioactiva és constituïda per un conjunt de discs de cobalt 59, activat en una pila atòmica i transformat en cobalt 60 la unitat és desplaçada mitjançant un sistema teledirigit per tal de situar-la enfront de la finestra del capçal Aquest treballa generalment a una distància de l’eix d’uns 50 a 100 cm La bomba de cobalt ha d’ésser collocada en habitacions que reuneixin les condicions de seguretat necessàries per a impedir una difusió perillosa de les radiacions
nuclèol
Biologia
Petit corpuscle esferoidal que hom troba a l’interior del nucli de la cèl·lula.
Pot ésser únic o múltiple, i normalment es presenta a totes les cèllules Hom creu que prové d’unes regions dels cromosomes anomenades organitzadors nucleolars Al microscopi electrònic hom veu una estructura submicroscòpica que pot ésser formada per fibrilles irregulars o per masses homogènies és constant la presència de macromolècules de 150 Å El líquid nucleoplasmàtic penetra a l’interior del nuclèol, i hom creu que té relació amb la síntesi dels ribosomes El nuclèol desapareix en la telofase de la mitosi
Luis del Castillo Aragón

Luis del Castillo Aragón
Abogacía.es
Advocat.
Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid el 1956, el 1959 es traslladà a Barcelona, on establí la residència Inicià la trajectòria professional com a professor de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona 1960, de la qual tanmateix fou expulsat per motius polítics 1966 A l’inici de la dècada de 1970 establí el seu propi despatx penalista Membre del Collegi d’Advocats de Barcelona des del 1970, hi començà a collaborar com a ponent en la comissió de deontologia, que posteriorment presidí Vicedegà del Collegi 1997-2005, exercí com a degà en 2002-03 Secretari de la comissió del…
orde de Sant Benet d’Aviz
Militar
Orde religiosomilitar fundat vers el 1143 per uns cavallers entre els quals hi havia el primer gran mestre Fernando Monteyro, per lluitar contra els musulmans i defensar la religió catòlica.
De primer adoptà el nom de Nova Milícia, i fou aprovat pel rei Alfons I, que el dotà de terres Posteriorment, els seus membres es digueren confrares de Santa Maria d’Èvora i, després d’emparar-se del castell d’Aviz, prop d’Èvora, prengueren la denominació definitiva L’any 1162 fou dotat de constitucions i posat sota la regla de sant Benet Aprovat pel papa, el 1192, gaudí de grans riqueses Del 1213 al 1385 estigué sota l’autoritat de l’orde castellà de Calatrava El 1550 el papa uní el gran magisteri de l’orde a la corona portuguesa El rei Joan li donà com a senyal en camper d’or una creu…
Francesc de Paula Xercavins i Rius
Psiquiatria
Metge psiquiatre.
Llicenciat en medicina a Barcelona el 1878 i doctorat a Madrid el 1882/> S'especialitzà en neurologia i en psiquiatria a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, presidí la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció, la Unió Medicofarmacèutica de Catalunya i la Societat de Psiquiatria i Neurologia de l’Acadèmia Fou director de l’Institut Mental de la Santa Creu Precursor de l’electroteràpia, publicà nombrosos treballs referents a relacions entre la psiquiatria i la legislació
Axel Munthe
Literatura sueca
Metge i escriptor suec.
Exercí la medicina a París i a Roma Adquirí un antic convent a Anacapri, a l’illa de Capri, i s’hi establí fruit d’aquesta estada fou la seva obra literària més famosa, Boker om Sam Michele ‘La història de San Michele’, 1929 traducció catalana, 1965, autobiogràfica Escriví també Fran Napoli ‘Des de Nàpols’, 1885, Sma skisser ‘Esbossos’, 1888 i Red Cross and Iron Cross ‘Creu roja i creu de ferro’, 1916 sobre les seves experiències de metge en època de pau i de guerra
sabí | sabina
Història
Individu d’un poble antic de la Itàlia central que, en època històrica, habità el territori comprès entre el Tíber, el Nera i l’Aniene, amb les ciutats de Reate (Rieti), Nursia (Norcia), Amiternum (prop d’Aquila), etc.
Hom creu que els sabins tingueren el mateix origen que els samnites samnita, bé que encara actualment llur procedència és discutida Vinculats amb els orígens llegendaris de Roma, a partir de l’any 295 aC foren annexats a l’urbs i obtingueren la ciutadania romana Són pràcticament desconeguts llurs costums, com també el caràcter de llur religió i la natura de les institucions polítiques Pel que fa a la llengua, hom creu que pertanyia al grup oriental dels dialectes itàlics i que tingué una influència notable sobre el llatí
pua
Indústria tèxtil
Peça semblant a la pua del teler que forma part de molts ordidors.
En les pues de creu o pues escoceses , els espais entre les palletes tenen unes traves alternades d’estany que empenyen cap amunt o cap avall els fils d’ordit alterns quan s’apuja o s’abaixa la pua, amb la finalitat de prendre la creu Per tal de distribuir els fils en una amplada més o menys gran, és emprada la pua de ventall , que té les palletes divergents com les barnilles d’un ventall, o la pua expansible , que pot canviar d’amplada en voltar una maneta disposada en un dels seus extrems
Lluís Folch i Camarasa
Psicologia
Metge i pedagog.
Fill del pedagog i crític d’art Lluís Folch i Torres Especialitzat en trastorns psicològics, socials o educatius de la infància i de l’adolescència, fou fundador i director dels serveis de psiquiatria infantil de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 1941-80 i de l’Hospital de Sant Joan de Déu 1960-62 i professor de la Universitat de Barcelona 1956-82 Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans El 1988 rebé la medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya i el 1993 la Creu de Sant Jordi
Josep Maria Roca i de Vinyals
Metge.
Estudià a Barcelona S'especialitzà en otorrinolaringologia i treballà amb el doctor Casadesús Fou metge de l’Associació de la Premsa de Barcelona i figura destacada en la correcció quirúrgica de la sordesa El seu germà, Ricard Roca i de Vinyals Barcelona 1905, especialista d’anatomia patològica i analista prestigiós, es llicencià en medicina el 1929, i ha estat cap del laboratori del Servei del Càncer de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona i cap del Laboratori de l’Hospital de la Creu Roja
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina