Resultats de la cerca
Es mostren 816 resultats
estructura granítica
Mineralogia i petrografia
Agregat més o menys equigranular, amb els cristalls visibles a ull nu (d’una magnitud entre el centímetre i el mil·límetre).
Els minerals que la formen són singenètics Hom també l’anomena estructura granada
àcid bòric
Química
Àcid que es presenta en forma de cristalls transparents o pólvores blanques de tacte untuós que es fonen prop dels 160°C.
Per escalfament es deshidrata successivament i dóna, a 105°C, àcid metabòric HBO₂, i a 140-160°C àcid pirobòric H₂B₄O₇, que després passa a triòxid B₂O₃ Soluble en alcohol, glicerina i aigua, en solució actua com a àcid fluix, i dóna l’ió BOH₄ - És emprat en la fabricació de vidres resistents a la calor, d’esmalts per a porcellana, en composicions anticombustibles, en pintures, com a enduridor de l’acer i en la indústria dels cosmètics en medicina és emprat com a antisèptic suau i astringent L’àcid bòric forma part d’una diversitat de banys fotogràfics per tal d’augmentar-ne el grau d’…
classe pedial
Mineralogia i petrografia
Classe de simetria meroèdrica a la qual pertanyen alguns cristalls triclínics, i la forma cristal·lina de la qual és el pedió.
Els minerals d’aquesta classe són poc freqüents
permanganat de potassi
Química
Cristalls de color porpra fosc i gust astringent, altament oxidants, solubles en l’aigua i metanol, que es descomponen a 240°C.
Hom l’obté per fusió de la pirolusita amb hidròxid potàssic seguida d’oxidació electrolítica del manganat format És emprat com a oxidant industrial, analític i sintètic, com a desinfectant i com a agent blanquejant
cianur de potassi
Química
Cristalls blancs, amb olor d’ametlles amargues, molt tòxics, solubles en l’aigua, alcohol i glicerina, que es fonen a 634°C.
Hom l’obté per escalfament del carbonat potàssic amb carbó en corrent d’amoníac És emprat en la metallúrgia de l’argent i el tractament de l’acer cianuració, com a insecticida i com a reactiu analític i sintètic
ametista
ametista tallada
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Varietat fanerocristal·lina del quars, de color violat o blavós, de cristalls poc freqüents, que es troben sovint associats, reunits en druses.
Òpticament es caracteritzen per l’estructura estratificada de quars dextrogir i levogir Es pot presentar també en cavitats amigdaloides, en filons, en esquerdes d’esquists cristallins o de granit, i fins i tot en còdols Els exemplars de color violeta i ben transparents són molt apreciats en joieria N'han estat trobats a Vic, Sant Marçal de Montseny i Montjuïc
brom
Química
Element no metàl·lic, de la família dels halògens, pertanyent al grup VII A de la taula periòdica, de nombre d’oxidació -1, 0, +1, +3, +5 i +7.
Propietats del brom Hom en coneix dos isòtops naturals de nombre màssic 79 i 81 Es presenta en forma de líquid roig fosc, i els seus vapors, d’olor semblant al clor, són fortament irritants Forma molècules diatòmiques Br 2 , molt estables, que només es dissocien apreciablement per damunt de 1000°C És relativament poc soluble en aigua la solució és anomenada aigua de brom , bé que la solubilitat canvia molt en presència de sals, sobretot de bromurs, amb els quals forma ions complexos, com Br 3 - i Br 5 - És molt soluble en alguns dissolvents orgànics sulfur de carboni, tetraclorur de carboni…
defecte

Principals defectes puntuals d’un cristall: a, vacant; b, defecte intersticial; c, impuresa intersticial; d, impuresa substitucional; e, defecte de Frenkel; f, defecte de Schottky
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Interrupció de la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un sòlid.
Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals d’un sòlid són classificats en dues categories principals els deguts als àtoms que constitueixen…
policroisme
Física
Propietat d’alguns cristalls i d’altres cossos transparents de presentar colors diferents segons la direcció dels raigs lluminosos que els il·luminen.
rafidi
Botànica
Nom aplicat als cristalls d’oxalat càlcic que, reunits en fascicles, es troben a l’interior de vacúols, en certes cèl·lules vegetals.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina