Resultats de la cerca
Es mostren 1674 resultats
Aprovació de la llei Helms-Burton als EUA
Els EUA aproven la llei Helms-Burton, que preveu sancions a qualsevol companyia que estableixi relacions comercials amb Cuba
colom perdiu

Colom perdiu
(CC0)
Ornitologia
Colom, de la família dels colúmbids, amb els tarsos alts i robusts, amb els dits proveïts d’ungles grosses i corbades; té les ales petites i la cua arrodonida.
El cap és blavós, el dors, de color terrós, i la regió ventral, vermella Habita a Cuba i a Florida
marquesat de la Tranquil·litat
Història
Títol concedit el 1833 al general Francesc Dionís de Vives i Planes
.
La seva denominació fou canviada per la de comtat de Cuba en lliurar-li, el mateix any, el reial despatx
Joan Busquets i Miró
Pintura
Pintor.
Residí a Cuba i a París, on vers el 1947 començà a pintar i esdevingué veritablement apreciat com a pintor naïf
Antoni Sumalla i Armengol

Antoni Sumalla i Armengol
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, professor d’idiomes moderns.
Biografia S'allistà com a voluntari a l’exèrcit que lluitava a Cuba contra els independentistes Es relacionà amb els escolapis de Guanabacoa, i s’hi quedà a treballar com a criat a l’internat Jove pietós, s’entusiasmà per l’ideari calassanci i demanà ingressar-hi Tornà a Catalunya i a 26 anys entrà al noviciat de Moià, el 8 de desembre de 1879, i hi professà el 8 de setembre de 1891 Cursà la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó Anà Iratxe Navarra com a ajudant de mestre de novicis Ordenat sacerdot el 19 de maig de 1886, aquell mateix estiu fou…
Els mallorquins a Amèrica
Port de Palma, J Escalas, 1913 AE L’emigració mallorquina a Amèrica, si bé començà a ser important durant el segle XIX, fou a partir dels darrers anys del segle passat i sobretot a partir de la primera dècada del segle XX que va adquirir unes dimensions notables Els mallorquins es dirigiren, bàsicament, a Argentina, Cuba, Puerto Rico i Uruguai, però també a Xile, Veneçuela, la República Dominicana i Brasil i, en proporcions inferiors, a Mèxic, Colòmbia, Hondures i Paraguai Les causes de l’emigració eren bàsicament de tipus sòcio-econòmic els jornals baixos, les conseqüències de la filloxera,…
Wenceslau de Molins i de Lemaur
Història
Militar
Militar.
El 1857 ingressà a l’exèrcit i inicià la seva formació militar El 1868, obtingué el grau de capità Cooperà a sufocar les revoltes federalistes de Barcelona 1869 i Gràcia 1870 Intervingué, en contra dels carlins, en diverses accions de la III Guerra Carlina a Navarra, de les quals cal destacar la de Discastillo, la batalla de Montejurra 1873 i la de San Pedro de Abanto i Murrieta 1874 El 1875, arran de la seva participació en l’aixecament del bloqueig de Pamplona i també per la presa de Monte Esquinza i dels pobles de Lácar i Lorca, fou nomenat tinent coronel El mateix any passà a Cuba…
Valerià Weyler i Nicolau
Historiografia catalana
Militar i polític.
Vida i obra Ingressà en el Collegi d’Infanteria de Toledo 1852, on obtingué la graduació de sotstinent 1856 Del 1857 al 1860 estudià a l’Escola Especial d’Estat Major i arribà a capità 1862 Destinat a Mallorca, el 1863 sollicità passar a l’exèrcit de les Antilles, i anà a Santo Domingo i Cuba posteriorment, fou destinat a la Península i les Filipines Ascendí fins a capità general 1910 La tasca política que desenvolupà fou conseqüència del seu prestigi i de la seva activitat com a militar El 1901 s’incorporà al Partido Liberal i formà part dels diferents governs presidits per…
Ernest Cervera i Astor
Música
Director i mestre de música.
Deixeble d’Alexandre Ribó, Josep Barberà i Enric Morera, fou sotsdirector de l’Orfeó Gracienc 1917-22 Fou un dels fundadors de l’Associació Íntima de Concerts, de la qual fou nomenat secretari 1920, i de la Revista Catalana de Música 1923 A Santiago de Cuba formà l’Orfeó Catalunya 1923, fundà i dirigí el Conservatori Cervera i, el 1930, l’Orquesta Sinfónica de Santiago de Cuba, de la qual fou el primer director Durant l’estada a l’illa nasqueren els seus fills Montserrat i Marçal Des del 1931 residí novament a Barcelona, dedicat a l’ensenyament musical al Conservatori del Liceu…
,
Camagüey
Ciutat
Capital de la província homònima, a Cuba.
Situada en una plana interior, és el centre d’una regió agrícola canya de sucre, tabac, blat de moro, arròs, bananes, pinya tropical, minera crom, manganès, ferro i un dels més importants centres ramaders boví del país Els últims anys hi han estat installades diverses indústries alimentària, fusta, adobs, mobles, tabac, ceràmica Té aeroport Fundada el 1514 prop de la costa, fou anomenada Santa María del Puerto Príncipe El 1530 fou traslladada a l’interior de l’illa, a l’emplaçament de l’antiga vila índia de Camagüey
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina