Resultats de la cerca
Es mostren 15022 resultats
Sonora

Mur de separació entre Mèxic i els Estats Units, a la ciutat de Nogales (Sonora)
Jonathan McIntosh (CC BY-NC-ND 2.0)
Divisió administrativa
Estat del NW de Mèxic, a la costa oriental del golf de Califòrnia.
La capital és Hermosillo És limitat al N pels EUA, a l’E pels estats de Chihuahua i Sinaloa, al S per aquest últim i a l’W pel golf de Califòrnia S'hi distingeixen tres regions fisiogràfiques ben diferenciades la Sierra Madre Occidental, profundament travessada pel curs alt del riu Yaqui, la plana costanera nord-occidental, recorreguda pel riu Yaqui, i el gran desert de Sonora, que forma part del desert americà A part el Yaqui, els rius més importants són el Sonora, el Matape, el Mayo i el Colorado El clima és càlid a la costa i fred a la muntanya, amb una escassa pluviositat 350…
Sant Jaume de Perpinyà
Parròquia
Antiga parròquia de la ciutat de Perpinyà (Rosselló), construïda a la part alta, a l’E de l’antic recinte, a partir del s XIII.
L’església primitiva és gòtica, d’una nau única, amb capelles laterals i un absis pentagonal més estret però més elevat Durant el curs dels treballs, que duraren fins al segle XIV, hom adaptà la seva estructura al tipus característic proposat pels ordes mendicants Al s XVIII hi fou adossada una gran capella d’estil neoclàssic, seu de la confraria de la Sang, des d’on surt per Setmana Santa la famosa processó de la Sang El campanar fou bombardejat el 1545 pels francesos, reconstruït el 1566 i el 1866 Conserva dos retaules renaixentistes del s XVI El barri que centra aquesta…
Bakú II
Nom donat a un grup d’importants jaciments petrolífers de Rússia, situats a la República de Baixkíria, a la República dels Tàtars, i a les oblasti
de Perm’, Orenburg i Samara.
El petroli es troba en roques silurianes, carboníferes i permianes, a una considerable profunditat 2 900 m a Tujmazy Hom hi extreu també gas natural, sobretot al sector de Buguruslan Tenen com a límit occidental el Kama i el curs mitjà del Volga des de Perm’ fins a Saratov i com a límit oriental, els Urals Hom hi distingeix cinc grans sectors els de Perm’ amb centre a Krasnokamsk, Samara amb centre a Syzran’, Tujmazy amb centres a l’Okt'abr’, i a Škapovo, Buguruslan i Sterlitamak-Išimbaj Les refineries principals són a Krasnokamsk, Sterlitamak, Syzran’ i Ufa D’aquí surten…
Volta
Riu
Riu de l’Àfrica occidental, tributari de l’oceà Atlàntic al golf de Guinea (1 600 km).
És format, a l’estat de Ghana on és el riu principal, per la unió de dos rius procedents de l’estat veí de Burkina Faso abans Alt Volta el Volta Blanc, que neix a Bobo-Dioulasso i, després de seguir un trajecte amb canvis sobtats SW-NE i S, s’uneix amb el Volta Negre, que té com a afluent el Volta Roig A Ghana el Volta segueix una direcció N-S a través d’una vasta plana, coberta de bosc en el curs inferior Els seus 90 darrers quilòmetres són sempre navegables, mentre que la resta no ho és al gener, mes en què presenta el nivell mínim El sòl és impermeable, fet que afavoreix la…
vall de Viu
Vall de l’Alta Ribagorça, drenada pel riuet de Viu (afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, a la qual s’uneix aigua avall del Pont de Suert, vora l’antic monestir de Lavaix, actualment inundat pel pantà d’Escales, i que neix a la serra de Sant Gervàs, límit meridional de la vall) i pels seus afluents per la dreta, el riuet d’Erta i el torrent de Peranera o de Malpàs (que davalla de la línia de crestes que del Corronco de Durro, de 2546 m alt., a la pica de Cerbi, de 2742 m alt., limiten la vall pel N).
Entre els dos massissos esmentats, la vall no té una veritable capçalera entre el coll de Sas 1 480 m, al N, i el pla de Corroncui 1 235 m, al S, la carena divisòria ofereix multitud de passos a la comunicació amb la vall pallaresa de Bellera el principal dels quals és el coll de la creu de Perves, de 1 325 m alt, de tal manera que els límits jurisdiccionals, antics i moderns, contràriament al que s’esdevé a la major part de les valls pirinenques, no segueixen gens la divisòria d’aigües La vall comprèn la major part dels antics termes de Viu de Llevata i…
la Vila
Sector o indret
Partida
Partida de l’horta de Xàtiva, entre els municipis de Xàtiva i Novetlè (Costera), a la dreta del riu Cànyoles, que conté petits enclavaments de Vallès de la Costera (la Casa del Moro i el Garroferar del Fons del Raval), de la Granja de la Costera (el Fons del Raval), de Cerdà (el Molí de Guerilla) i també de Xàtiva i de Novetlè (l’Horta d’en Ramon Meri i el Camp de n’Antoni de la Penya).
És regada per la séquia de la Vila , que pren l’aigua de la font del riu dels Sants al pont de l’Alcúdia de Crespins se'n deriva la fila dels Horts que rega terres de Canals penetra dins el terme de Canals amb el nom de cabral de la Palanca i, al pont de Sant Roc, se'n deriva la fila del Canyamar una mica més avall, la séquia de Ranes que se'n duu nou parts d’aigua, contra onze que resten a la de la Vila, i finalment, passats els molins de Forner, aporta l’aigua al riu Cànyoles, el curs del qual segueix fins a separar-se'n, per la dreta, en un nou assut, des d’on continua per l’antic terme d…
conca de Tremp

La conca de Tremp des del coll de Comiols
© Fototeca.cat
Vall
Gran depressió de la Catalunya pirinenca, nucli del Pallars Jussà, oberta a la conca de la Noguera Pallaresa, entre les Serres Interiors dels Prepirineus (les grans serres calcàries de Sant Gervàs, de 1.834 m alt., i del Boumort, de 2.070 m alt.), al N, i el Montsec (el Montsec de Rúbies, de 1.657 m alt., i el Montsec d’Ares, de 1.678 m alt.), al S; el riu fendeix aquestes dues alineacions pels llargs i profunds congosts de Collegats (la del N) i dels Terradets (la del S).
A llevant, les serres de Comiols 1356 m alt i del grau de Moles 1263 m alt la separen de la conca del Segre a ponent, les serres de Montllobar 1125 m alt i de Lleràs 1689 m alt, de la de la Noguera Ribagorçana Una alineació muntanyosa que travessa la conca d’W a E serres de Sant Corneli, de 1342 m alt, de Carreu, de 1850 m alt, i de Bóixols, de 1730 m alt divideix la depressió en dos sectors la conca de Dalt centrada a la Pobla de Segur i la conca de Baix centrada a Tremp El curs de la Noguera Pallaresa, d’altra banda, origina una altra divisió de la…
el Besiberri

El massís del Besiberri
© Xevi Varela
Massís
Massís muntanyós de la zona axial pirinenca, constituït per roques plutòniques de tipus granític d’edat herciniana, orientat de nord a sud, al límit entre la Vall d’Aran (terme de Salardú), al nord, i les valls ribagorçanes de Boí (terme de Barruera) i de Barravés (terme de Vilaller), al sud.
La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri , comprèn els cims del Besiberri Nord 3008 m, termenal dels municipis abans esmentats, el Besiberri del Mig 2995 m i el Besiberri Sud 3023 m a l’extrem meridional hi ha el pic de Comaloforno 3033 m, el cim més alt del massís El vessant oriental cau violentament damunt la vall de Besiberri , la zona més septentrional del terme de Vilaller Alta Ribagorça, drenada pel riu de Besiberri , afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana a la capçalera hi ha l’ estanyet de…
rumba catalana
Música
Estil musical procedent de la fusió del pop-rock, el flamenc, la rumba, el mambo i altres gèneres musicals sobretot llatinoamericans, en el qual predominen els temps ràpids i el so molt percussiu de la guitarra.
Les lletres son tant en castellà com en català Està molt arrelada entre els gitanos catalans, tot i el seu origen relativament recent, entre els anys cinquanta i seixanta del s XX N'han estat els principals difusors i creadors Antoni González El Pescaílla , gitano del barri de Gràcia i marit de Lola Flores , Peret i Gato Pérez A banda, rebé un impuls puntual arran de la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Grups de rumba catalana o que l’han adoptat com a estil predominant són Los Manolos, Ojos de Brujo, Ai Ai Ai i Sabor de Gràcia, entre d’altres L’any 2009…
Okrug dels Evenkis
Divisió administrativa
Okrug autònom de Rússia, fins el 2007 quan juntament amb el de Tajmyr s’incorporaren al kraj de Krasnojarsk; compta, però, amb un estatus territorial especial.
La capital fou Tura Situada a la Sibèria Oriental, és un altiplà format per la prolongada denudació continental prejuràssica Al NW hi ha les muntanyes volcàniques de Putorana El clima és marcadament continental la temperatura mitjana de gener arriba a —36°C La primavera és llarga i agradable La xarxa hidrogràfica principal és formada pels afluents del Ienissei, el Tunguska Mitjà i el Tunguska Inferior el primer és navegable des de Turukhansk fins a Tura i és emprat per al transport de fusta al seu curs mitjà hi ha grans jaciments de carbó, i a l’inferior, de grafit En l’economia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina