Resultats de la cerca
Es mostren 5064 resultats
Àlex Cuenca Pérez
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en trampolí.
Membre del Club d’Esports Vendrell i de l’Associa-ció Esportiva Nostre Temps, fou campió d’Espanya i de Catalunya de trampolí en totes les categories des d’infantil fins a sènior Entre el 1996 i el 2006 guanyà dotze Campionats de Catalunya absoluts i nou d’Espanya Aquests èxits el convertiren en membre fix de la selecció espanyola, amb la qual participà en vuit Campionats del Món i en nou d’Europa Aconseguí el títol europeu júnior de doble minitrampolí 1992, i el sènior 2002 i tres medalles per equips en els europeus 1993, 1995, 1997 Es retirà l’any 2007 i s’incorporà al Cirque…
Jesús Pérez Mascó

Jesús Pérez Mascó
PETER PRAZENKA
Rem
Piragüista d’aigües braves.
S’inicià al Club Nàutic Mig Segre de Ponts Aviat ingressà al Centre de Tecnificació de la Seu d’Urgell i amb Daniel Marzo s’especialitzà en la modalitat de canoa doble, amb el qual passà a formar part de l’equip estatal, i participà en Campionats del Món i d’Europa juvenils En categoria sènior, participà també en el Campionat del Món 2011 i el d’Europa 2012 i fou quart en una prova de la Copa del Món celebrada a la Seu d’Urgell 2012, sempre en la modalitat olímpica d’eslàlom Ha estat campió de Catalunya i Campió d’Espanya en diverses ocasions
Can Marquès

Façana de la masia de Can Marquès, al terme de Canovelles, documentada ja al segle XIV
© Diego Sola
Masia
Masia del municipi de Canovelles (Vallès Oriental).
De façana orientada cap a migdia i coberta a doble vessant perpendicular, posseeix un pati tancat al davant L’accés a la casa és a través d’un arc de mig punt dovellat A la primera planta hi destaca la finestra central d’arc conopial Documentada des del segle XIV, fou un destacat centre d’activitat econòmica baixmedieval molt vinculat a l’àrea d’influència del terme parroquial de Santa Justa de Lliçà d’Amunt Els seus estadants, els Marquès, pagesos emfiteutes, engrandiren els seus dominis i arribaren a tenir en règim emfitèutic el casal d’Olivet , casa forta principal de Canovelles a l’edat…
hidrogenació
Química
Reacció que s’esdevé entre l’hidrogen molecular i un compost orgànic en presència d’un catalitzador.
Hom pot diferenciar-ne dos tipus la d’addició o de saturació , en la qual l’hidrogen s’afegeix a un doble o triple enllaç sense trencar-lo, i la destructiva o hidrogenòlisi Els composts acetilènics fixen amb facilitat dues molècules d’hidrogen en presència d’un catalitzador, i els composts carbonilats, com els aldehids i les cetones, són reduïts amb facilitat a l’alcohol corresponent La hidrogenació catalítica és la producció de combustibles líquids per hidrogenòlisi del carbó Fou emprada durant la Segona Guerra Mundial i té aplicació en l’obtenció de l’alcohol metílic i…
rectificació

Esquema de connexió per a la rectificació del corrent altern i formes d’ona de la tensió de sortida (U)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Conversió d’un corrent altern en un corrent unidireccional.
Hom pot suprimir simplement una de les dues alternances rectificació de mitja ona o bé canviar-ne de signe una de les dues i deixar l’altra tal qual rectificació d’ona completa En el primer cas i per a un corrent monofàsic és utilitzat un sol rectificador, mentre que per al segon en són necessaris dos i un transformador amb presa intermèdia o bé quatre muntatge en pont de Graetz Per a corrents trifàsics són emprats diversos muntatges en estrella, en doble estrella, en pont , que necessiten 3 o 6 rectificadors En el cas de sistemes hexafàsics en són necessaris 6 o 12, i en…
dalladora
Agronomia
Màquina agrícola que hom empra per a dallar cereals i farratges.
Consta, elementalment, d’un bastigi metàllic muntat sobre dues rodes o suspès d’un costat o del darrere de la màquina propulsora, generalment un tractor D’un costat del bastigi surt l’òrgan tallant, format per una barra d’acer amb dents tallants, que hom anomena pinta , les quals acompanyen i guien el farratge cap a la làmina tallant o serra amb dents de doble tall, que sega el cereal per mitjà del moviment alternatiu que li és comunicat per les mateixes rodes de l’eina o per una presa de força des del tractor Uns altres tipus de dalladores, a més de segar, poden també agarbar,…
taxonomia
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia problemes de classificacions.
La teoria matemàtica de la taxonomia versa, doncs, sobre el tractament rigorós de les eines matemàtiques que comporta l’estudi de les classificacions, des de les estructures abstractes generadores de classificacions de diferents tipus com particions amb encavalcament preordres, particions equivalències, arbres ordres estratificats, jerarquies, similituds, etc, fins a mesures del “poder separador” de les classificacions índexs de distància i de similitud, estructures ultramètriques Tracta tant sobre els criteris com sobre els algorismes per a la descripció matemàtica de les classificacions El…
retard
Música
Ornament consistent a mantenir una nota real de l’acord anterior, que es converteix en nota estranya en el nou acord i que està situada a una distància de 2a de la nota real sobre la qual finalment resol (vegeu ex.).
Normalment la preparació del retard es produeix en una posició mètrica més dèbil que la del moment en què es converteix en nota estranya i la seva resolució té lloc en una posició mètrica més dèbil Les notes reals més retardades són la 3a i l’8a de l’acord vegeu ex El retard, que pot ser doble o triple segons el nombre de notes retardades, és un fenomen d’una gran expressivitat que habitualment provoca una síncope vegeu ex Fou una de les figures més característiques de l’estil contrapuntístic del Renaixement i del Barroc JS Bach Simfonia núm 1 , BWV 787 © Fototecacat/ Jesús Alises
llei d’Ús i Ensenyament del Valencià
Llei lingüística aprovada per les Corts Valencianes al novembre del 1983.
Desenvolupa l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, que preveu l’establiment de criteris d’ús lingüístic en l’Administració, l’ensenyament i els mitjans de comunicació, i la delimitació dels territoris en què han de regir aquestes normes per al valencià, denominació utilitzada en la llei i l’estatut, sense esmentar-ne els vincles amb les llengües pròpies d’altres comunitats autònomes El seu abast és sensiblement inferior al de les lleis de normalització de les Balears i, especialment, de Catalunya hom hi admet, per exemple, la doble versió dels topònims i…
Centro Atlántico de Arte Moderno
Entitat creada el 1989 a Las Palmas de Gran Canària destinada a promoure activitats artístiques.
S'inaugurà amb l’exposició Surrealismo entre el Viejo y el Nuevo Mundo i té la seva seu en un edifici antic rehabilitat per l’arquitecte Sáenz de Oiza Dirigit per l’escultor Martín Chirino, ha format una collecció estable i una biblioteca Sorgí amb la intenció d’oferir noves possibilitats per a la producció d’art en general i com a punt d’unió entre continents i cultures d’orígens diversos, a més de la promoció de l’art canari Entre les exposicions realitzades, destaquen mostres com Desplazamientos 1991, Automatismos paralelos La Europa de los movimientos experimentales 1992 i Historia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina