Resultats de la cerca
Es mostren 1488 resultats
Duero
El riu Duero al seu pas per Castella
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la península Ibèrica, col·lector de les aigües de la Meseta nord (913 km de longitud i 98.200 km2 de conca).
Neix a les muntanyes d’Urbión, recorre la Meseta d’est a oest i, travessant els relleus de Trás-os Montes, desguassa a l’Atlàntic per Porto El seu aiguavés és limitat per les muntanyes de la serralada Cantàbrica, al nord, i les del Sistema Central, a migdia El seu pendent és singular, puix que és més abrupte al curs baix El seu cabal és d’uns 630 m 3 /s a la desembocadura, i prové sobretot dels afluents cantàbrics, gallecs i portuguesos A l’aiguabarreig amb el Pisuerga porta 55 m 3 /s el Pisuerga n'hi aporta 82, i l’Esla n'hi afegeix 180 finalment, abans del Tormes, el Duero porta ja 360 m 3…
Naturgy

Seu de Gas Natural a Barcelona, obra de l’equip EMBT
© Gas Natural SDG, SA
Economia
Empresa energètica de l’Estat espanyol.
Té l’origen en l’empresa Catalana deGas , que el 1991 constituí GasNatural SDG a partir de l’absorció deGas Madrid i els actius de Repsol Butano El 2009 prengué el nom deGasNatural Fenosa , que mantingué fins el 2018, any que adoptà el nom actual GasNatural SDG El 1991 el capital era format per accionistes diversos 31%, Repsol 30%, la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona 25% i l’Instituto Nacional…
pas polar
Electrònica i informàtica
En una màquina elèctrica, distància perifèrica entre els punts que ocupen la matiexa posició sobre dos pols consecutius.
contraió
Química
Ió que acompanya qualsevol substància iònica i fa la funció de mantenir la neutralitat de la càrrega elèctrica.
Mentre que en molècules senzilles la denominació ió-contraió és bescanviable, el concepte de contraió pren interès quan només una de les dues parts de la molècula presenta algun tipus d’activitat diferencial, ja sigui de tipus químic, com per exemple en el cas dels tensioactius, o biològic, com és el cas dels principis actius dels medicaments en aquests casos es considera com a contraió la part de la molècula que no té aquesta activitat La tria del contraió indicat per a cada aplicació esdevé molts cops de gran importància per la influència que la seva naturalesa pot tenir sobre el…
permitivitat magnètica
Electrònica i informàtica
Constant característica de cada material donada per la relació entre la inducció elèctrica i la intensitat de camp.
Representa la influència del medi sobre les forces d’atracció o de repulsió entre cossos electritzats
bateria solar
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Bateria de piles o cèl·lules solars emprada per a produir energia elèctrica a partir de la radiació solar.
Actualment tenen aplicació en els satèllits artificials per a carregar les bateries d’acumuladors
endollar
Electrònica i informàtica
Introduir la clavilla en els alvèols de la presa de corrent a fi d’establir una connexió elèctrica.
electroquímica
Física
Química
Part de la química física que estudia les relacions existents entre l’energia elèctrica i l’energia química.
Hom pot fixar l’origen de l’electroquímica en les experiències d’A Volta, seguides pels treballs de H Davy i M Faraday i la teoria de S Arrhenius sobre els electròlits El 1905 Tafel enuncià l’equació que relaciona la ddp entre dues fases amb la densitat del corrent mesurat El 1890, però, W Nernst ja havia establert l’equació que porta el seu nom i que relaciona la ddp mesurada i l'activitat de l’ió que és en dissolució Butler interpretà cinèticament els potencials de Nernst, Gurney introduí la mecànica quàntica per a explicar la transferència de càrrega i Frunkin estudià el fenomen de la…
central eòlica
Central eòlica de Tehachapi-Pass (Califòrnia)
© Fototeca.cat
Tecnologia energètica
Central elèctrica que aprofita l’energia del vent, i l’element fonamental de la qual és un aerogenerador.
Aquest tipus de central utilitza una font d’energia gratuïta i inexhaurible, amb l’inconvenient, però, de la seva irregularitat això obliga a utilitzar sistemes d’acumulació i no permet de connectar-les a una xarxa de distribució Hom les utilitza per a proporcionar electricitat a cases aïllades en zones rurals, fars, estacions meteorològiques o radioelèctriques, balises, etc
carregador de bateries
Electrònica i informàtica
Aparell que serveix per a carregar bateries d’acumuladors mitjançant energia elèctrica de la xarxa de corrent altern.
És format per un transformador i un o més rectificadors, segons el tipus de rectificació emprat Els més perfeccionats solen ésser automàtics, de manera que regulen la tensió de sortida i limiten el corrent de càrrega per sota del valor màxim permès
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina