Resultats de la cerca
Es mostren 2676 resultats
El Isleño
Periodisme
Diari industrial, comercial i literari, en castellà, que sortí a Palma del 15 d’agost de 1857, en substitució d’«El Genio de la Libertad», al 1899.
Fou dirigit fins el 1884 pel seu propietari, Pere Josep Gelabert i Pol Òrgan de la Unió Liberal, tingué breus interrupcions el 1860 i el 1872 Hi collaboraren Jeroni i Alexandre Rosselló, Miquel IOliver, Pere d’APenya, Bernat Calvet, Pere Ferrer, etc, i formaren part de la redacció Joan BEnsenyat, Enric Alzamora i Guillem Sampol
orde de la Corretja
Història
Orde, dit també empresa o divisa, fundat per Martí I de Catalunya-Aragó el 1397.
Era de titular únic, i era concedit pel rei a homes i per la reina a dones en foren titulars Ferrer d’Abella 1397, Jaume de Prades 1400 i Pere de Torrelles 1408, i també Violant de Montagut, muller de Ramon de Boïl 1397, i Maria Lladró de Vilanova, filla del vescomte de Vilanova 1399
Grup 2C
Arquitectura
Nom amb el qual hom designa un grup d’arquitectes catalans i espanyols que recolliren les tendències europees entorn d’Aldo Rossi i el moviment italià de la ‘‘Tendenza’’.
El seu òrgan difusor fou la revista, escrita en llengua castellana, 2C Construcción de la Ciudad , que aparegué entre 1972-82 En formaren part, entre d’altres, els arquitectes Salvador Tarragó i Cid, Carles Martí i Aris, Antoni Armesto i Aira, Antoni Ferrer i Vega, Yago Bonet i Correa, o Joan Francesc Chico i Contijoch
Emili Cabot i Rovira
Disseny i arts gràfiques
Museologia
Maquetista de joies i col·leccionista d’art.
Membre de la Junta de Museus de Barcelona, promogué importants exposicions artístiques al Principat Adquirí a Viena el Sant Jordi de Jaume Huguet, actualment al Museu d’Art de Catalunya Llegà una important collecció de vidres al Museu d’Arts Decoratives de Barcelona És fill de Francesc Cabot i Ferrer i germà de Joaquim Cabot
Joan Balaguer i Capella
Música
Compositor i fagotista.
Deixeble de Mateu Ferrer Fou primer fagot del Teatre del Liceu 1852 i professor d’aquest instrument al conservatori d’aquesta entitat 1854 Compongué música d’església dues misses per a gran orquestra, un Magnificat, un Miserere , dues sarsueles, una fantasia, etc És autor també d’un llibre de Teoría y práctica del solfeo
Banc d'Europa (1973-1994)
La constitució El 24 de juny de 1972, el grup promotor del banc presentà la sollicitud al Banc d’Espanya i al Ministeri d’Hisenda Aquest n’autoritzà la creació el 22 de gener de 1973, i el 15 de març de 1973 es constituí la societat anònima Banc d’Europa SA, a Barcelona El 26 del mateix mes s’inscriví en el Registre de Bancs i Banquers amb el núm 171 LC de la Banca Local Espanyola La LC corresponia a Local Comercial, categoria compartida per tots els bancs d’aquesta naturalesa creats aleshores Els promotors tingueren problemes perquè els fos acceptada la denominació, ja que les autoritats…
Sant Vicent de Llíria
Santuari
Santuari del municipi de Llíria (Camp de Túria), 3 km al N de la ciutat.
És un centre de peregrinatges ferrerians i d’aplecs comarcals Vicent Ferrer visità el lloc, i diu la tradició que hi feu brollar aigua de la font un any de gran secada La séquia de Sant Vicent condueix l’aigua per al regatge des d’aquest indret a una extensa partida dels termes de Llíria i Benissanó
Les acadèmies dels Països Catalans subscriuen un protocol per a una llengua estàndard
Els presidents de l’Institut d’Estudis Catalans IEC, Joandomènec Ros de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua AVL, Ramon Ferrer, i el rector de la Universitat de les Illes Balears UIB, Llorenç Huguet, signen un protocol per cooperar en l’establiment d’un model normatiu de llengua comuna "unitari", "inclusiu" i "respectuós" amb les variants geogràfiques
Ildefons Pinell i Marcet
Música
Músic.
Fou escolà de Montserrat des del 1900 i es formà musicalment amb Manuel Guzmán Professà l’any 1909 i amplià els seus coneixements amb Anselm Ferrer Des del 1924 fou organista del monestir, càrrec que deixà per motius de salut el 1935 Autor d’obres per a instruments de teclat i composicions vocals També fou crític musical
Benet de Magarola i de Castellví
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Fill de l’oïdor de l’audiència de Catalunya Miquel Joan de Magarola i de Clariana Fou catedràtic de filosofia a Cervera El 1793 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou secretari Dels seus escrits, només en restà un dietari 1808-14, que usà Ramon Ferrer en la redacció de la seva Barcelona cautiva
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina