Resultats de la cerca
Es mostren 14676 resultats
atrèbat | atrèbada
Història
Individu d’un poble de la Gàl.lia belga que ocupà la part sud de l’actual regió de l’Artois, que en prengué el nom.
La capital era Nemetacum Arràs Els atrèbats foren vençuts per Cèsar el 56 aC
teologia negativa
Cristianisme
Modalitat teològica (també anomenada teologia apofàtica i contraposada a la teologia catafàtica) en què tota afirmació sobre Déu és entesa fonamentalment com a derivada de negacions, és a dir, com a afirmació del que Déu no és, més que no pas del que Déu és, pel fet que cap imatge ni cap paraula humanes no poden expressar-ne l’ésser.
En foren destacats representants, entre d’altres, Gregori de Nissa i el Pseudo-Dionís
escola socràtica
Filosofia
Cadascuna de les escoles filosòfiques basades en l’ensenyament de Sòcrates i especialment en la doctrina de la identitat entre virtut i coneixement del bé.
En foren les més destacades l’escola de Mègara, la cínica i la cirenaica
bèbrice
Història
Individu d’un poble celta establert durant la primera edat del ferro a Occitània, entre el Pirineu i les Cevenes, que sembla tenir parentiu amb els beríbraces del País Valencià, a les valls altes del Xúquer i del Túria.
Segons Dió Cassi i Tzetzes, els bèbrices són els qui després foren anomenats narbonesos
catxutxa
Indumentària
Gorra amb visera.
Les catxutxes foren utilitzades com a distintiu liberal durant el Trienni Constitucional 1821-23
Bernardo Accolti
Literatura italiana
Filosofia
Poeta italià epigramàtic nascut en el si d’una família d’humanistes i conegut amb el motiu d’Unico Aretino.
Les seves obres foren recopilades el 1513 amb el títol de Comedie, capitolie, strammoli
cauc | cauca
Història
Individu d’un poble germànic, habitant de la plana del nord d’Alemanya.
Els caucs foren sotmesos per Drus en la campanya de Westfàlia, l’any 11 aC
adaptació
Música
Arranjament d’una obra amb vista a executar-la amb elements distints dels originals.
Per exemple, a l’edat mitjana foren adaptats texts llatins a cants de llengua vulgar
observació
Filosofia
Mètode científic que es diferencia de l’experimentació en el fet que no hi ha intervenció del subjecte cognoscent per a modificar les condicions del fenomen.
Els primers a sistematitzar els mètodes d’observació foren Francis Bacon i John Stuart Mill