Resultats de la cerca
Es mostren 1848 resultats
Arnaldo da Brescia
Cristianisme
Canonge augustinià.
Deixeble d’Abelard a París, fou condemnat amb ell al sínode de Sens 1140 per les seves doctrines sobre la relació entre la santedat del ministre i la validesa del ministeri Anteriorment 1139, el segon concili del Laterà l’havia condemnat per les seves prèdiques contra el domini temporal i les possessions eclesiàstiques El 1147 es posà al capdavant de la revolta ciutadana de Roma contra el papa i volgué establir-hi una nova república romana de la qual ell havia d’ésser el tribú La pau firmada entre el papa i l’emperador Frederic Barba-roja el 1153 assenyalà la fi d’Arnaldo, que fou empresonat…
Anna I de Rússia
Història
Tsarina de Rússia (1730-40).
Filla d’Ivan V i muller 1710-11 del duc de Curlàndia, Frederic Guillem Pujà al tron en morir Pere II Deixà el poder a les mans d’un aventurer curlandès, Ernst JR de Biron, i del partit germanòfil, els quals fomentaren la germanització de l’aparell estatal i el 1731 hom creà un consell de ministres La política exterior, dirigida per Andrej I Osterman, tingué dos objectius d’una banda, la intervenció a Suècia i, especialment, a Polònia 1733-35 —fet que provocà una ruptura amb Franca— i, de l’altra, la guerra contra Turquia 1736-39 per tal d’obtenir una sortida a la Mediterrània tractat de…
ducat de Bisceglie
Història
Jurisdicció feudal concedida per Frederic I de Nàpols al seu nebot Alfons d’Aragó (1498), príncep de Salern.
A la mort d’aquest passà al seu fill Roderic d’Aragó, primer duc de Sermoneta
operant
Psicologia
Terme bàsic de la teoria del psicòleg nord-americà Burrhus Frederic Skinner desenvolupada a partir del condicionament instrumental.
Es refereix a una unitat bàsica de conducta per a la qual un reforçament és contingent, de manera que hom pot identificar la conducta per les conseqüències que té sobre el medi Malgrat que un operant es presenti en una situació clarament definida, no sembla possible provocar-ne l’aparició a partir d’un estímul específic
Conferències de Sant Vicenç de Paül
Associació de beneficència fundada a París el 1833 per Frédéric Ozanam amb el nom de Conférence de Charité
.
Es difongué aviat per tot el món uns 400 000 membres en 95 estats l’any 1959 A Catalunya fou fundada el 1857 El primer president del consell central de Catalunya 1857-82 fou Ignasi Despujol, marquès de Palmerola, i el succeí Delfí Artós 1882-1903 El 1891 el consell central de Catalunya inicià la publicació anual de l' Almanaque de las Conferencias de San Vicente de Paúl El 1923 aquesta associació comprenia el consell central de Catalunya, resident a Barcelona, els consells particulars de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Vic, Sabadell i Manresa, i 98 conferències
comtat de Catanzaro
Història
Títol feudal confiscat als Ruffo i concedit per Frederic II de Sicília a Guillem Galceran de Cartellà
(1297).
Més tard passà novament als Ruffo
Mireia
Poema de Frederic Mistral, publicat el 1859, que constitueix l’aportació màxima de les lletres provençals al Romanticisme.
Compost de dotze cants, descriu les desventures d’una jove heroïna, Mireia, filla d’uns propietaris rurals benestants, que, enamorada del jove paneraire Vicenç, en no poder aconseguir el consentiment patern per a casar-s’hi —puix que l’estament social dels pares és molt superior al del jove pretendent—, va en pelegrinatge des del seu mas de la Crau fins a les Santes Maries de la Mar, travessa tota la Provença i mor en arribar a la vila marinera de la Camarga L’argument, que es destaca per la seva simplicitat, serveix en realitat per a fer la descripció de la Provença, de totes les seves…
Lluís Armangué Ferrer

Arribada de l’autocicle David, guanyador de la cursa Barcelona-Madrid-Barcelona (1916), conduït per Frederic Armangué Feliu i Lluís Armangué Ferrer i dissenyat per Josep Maria Armangué Feliu
Enciclopèdia Catalana
Automobilisme
Pilot automobilístic.
El 4 de juny de 1916, guanyà la cursa Barcelona-Madrid-Barcelona, organitzada pel Motoclub Barcelona Fou vicesecretari segon de la junta directiva de la Penya Rhin Fou cosí dels pilots Josep Maria i Frederix Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Ferrer
mestre en gai saber
Literatura
Títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, des de llur restauració (1859), al poeta que ha guanyat tres premis ordinaris.
La mateixa tradició ha estat seguida pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili Relació de mestres en gai saber Proclamats als Jocs Florals de Barcelona 1859-1936 Víctor Balaguer 1861 Jeroni Rosselló 1862 Joaquim Rubió i Ors 1863 Marià Aguiló i Fuster 1866 Josep Lluís Pons i Gallarza 1867 Adolf Blanch i Cortada 1868 Francesc Pelagi Briz 1869 Jaume Collell i Bancells 1871 Tomàs Forteza 1873 Francesc Ubach i Vinyeta 1874 Frederic Soler 1875 Àngel Guimerà 1877 Damas Calvet 1878 Jacint Verdaguer 1880 Josep Franquesa i Gomis 1883 Ramon Picó i Campamar 1885 Terenci Thos i Codina…
Miquel Cabanas i Alibau
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor, dibuixant i escriptor.
Format en el taller de pintura Antoni Petit de Sant Cugat, a l’Acadèmia Baixas, a la Llotja i al taller de Joan Queralt Oliva de Barcelona i deixeble també de Lluís Muntaner i Miquel Farré, participà en múltiples exposicions collectives celebrades a diverses localitats catalanes des dels anys trenta A la dècada dels setanta fou mestre de taller i tècnic en procediments pictòrics a l’Escola Internacional de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès i professor de pintura a l’Escola de Belles Arts d’aquesta vila En la seva pintura emprà la naturalesa com a font constant d’inspiració, defugint els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina