Resultats de la cerca

Jugà a l’AB Junior i, a partir del 1939, al Club Bàsquet l’Hospitalet, amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya 1940 amb només dinou anys L’any 1942 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol i el 1943 s’incorporà al Centre Catòlic de l’Hospitalet, on jugà fins el 1947 En acabar la temporada, fitxà pel Joventut de Badalona, amb el qual jugà fins el 1953, any que es retirà a causa d’una lesió Amb la Penya fou diverses vegades campió de Catalunya i dues vegades campió de Copa 1948, 1953 Internacional en quatre ocasions amb la selecció espanyola, disputà una trentena de partits amb la…

Soci del Grup d’Investigacions Espeleològiques del Club Excursionista de Gràcia 1963, a partir del 1964 s’especialitzà en bioespeleologia i en fotografia i cinema subterranis Dugué a terme exploracions a la serra del Montsec, el massís del Boumort, la serra de Guara Osca i el Marroc, entre d’altres, amb el descobriment de nous coleòpters cavernícoles Escrigué diversos treballs sobre aquestes campanyes Distribución geográfica de algunos isópodos cavernícolas de Cataluña 1970, Estudio espeleológico de la cueva de Aso de Sercué Huesca 1974, Concreciones pisolíticas de cavidades mallorquinas 1976…

Entra en vigor el canvi de nom de la plaça de la cruïlla entre Diagonal i passeig de Gràcia acordat per l’Ajuntament de Barcelona, que rep oficialment la denominació popular dels seus inicis de plaça del Cinc d’Oros Aquesta plaça ha rebut diversos noms segons els avatars polítics el 1909 es va anomenar plaça de Pi i Margall, en honor del president de la Primera República Espanyola, però amb el franquisme va passar a dir-se 1939 plaça de la Victòria i s’hi va installar un obelisc com a símbol del triomf militar i una estàtua de Frederic Marès, retirats el 2011 El 1981 se li va canviar el nom…

Autodefinida com Associació per al Desenvolupament d’Activitats Coreogràfiques, la crearen les companyies Iliacán d’Álvaro de la Peña, Nats Nus de Toni Mira i Clàudia Moreso, Las Malqueridas de Lipi Hernández, Senza Tempo d’Inés Boza i Carles Mallol, Lapsus d’Alexis Eupierre, Búbulus de Carles Salas, Emergències Coreogràfiques de Montse Colomé, Trànsit de Maria Rovira i la companyia Sol Picó Situada en una antiga fàbrica de tres pisos del barri de Gràcia, l’associació començà essent un lloc d’assaig i de classes fins a convertir-se els darrers anys en una activa fàbrica de creació independent…

Bisbe de Vic 1581-87 i de Tortosa 1587-89 Graduat en teologia i en sagrada escriptura 1562 a València, fou canonge magistral d’Oriola, comissari de les galeres d’Espanya i canonge de València Treballà a Roma 1575 en la correcció del decret de Gracià i altres texts Estigué molt vinculat als humanistes catalans més rellevants, com l’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí, Pere Galès, Pere Joan Nunyes i Miquel Tomàs de Taixequet Dedicà a Felip II un Memorial , en castellà, publicat en llatí a Tarragona el 1587 juntament amb altres obres seves, amb el títol De regia S Laurentii…

Absolutista, fou, segons sembla, l’autor del Manifiesto de los Persas , que encapçalà amb la seva signatura Anà a València a dur-lo a Ferran VII, que el premià amb el marquesat de Mataflorida El 1819 fou ministre de gràcia i justícia Destituït pels liberals 1820, s’exilià a França, on reuní recursos i, juntament amb Jaume Creus i Martí i el baró d’Eroles, s’apoderà de la Seu d’Urgell 1822 i hi creà la regència d’Urgell Es posà en contacte amb els membres de la Santa Aliança, reunits al congrés de Verona, i demanà llur intervenció per a restablir l’absolutisme En caure la Seu d’Urgell en mans…

Ingressà molt jove al convent de Sant Joan de Jerusalem El 1804 hom li oferí la direcció de l’hospital de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, on es traslladà amb un grup de noies, origen de la seva congregació En quedar la ciutat sota el domini francès, fou obligada a dimitir el seu càrrec El 1813 hi tornà i regí la borderia de l’hospital El 1825 donà forma definitiva a la seva congregació, aleshores regida per Tecla Cantí, amb dotze altres monges germana de la caritat de Santa Anna Del 1826 al 1829 presidí la germandat El 1834 fou empresonada per una suposada conspiració contra la reina…

Es formà a Llotja Fou deixeble de JCampeny i EClarasó Treballà en illustració i dibuixà per a editorials estrangeres, aprengué a tallar pedra i fusta amb el mestre Antoni Alsina Viatjà per Europa i Amèrica, i fou membre de l’escola de Ceret A Barcelona féu una important exposició el 1926 a les Galeries Dalmau de Barcelona, on presentà obres com Agnus Dei , La calma , La marinada , Tema infantil , Dansarina popular , Diana , Labor i quatre composicions per a fonts públiques Collaborà durant dos anys en les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 Hi participà amb els seus…

Presentació La Febre d’Or s’acaba sobtadament l’1 de gener de 1882, quan la baixa de la borsa francesa comporta la baixa de la borsa barcelonina, refreda els ànims, liquida l’especulació i crea els primers conflictes als inversionistes Uns conflictes fàcils de seguir a través de la història dels nombrosos bancs creats durant el 1881 L’any 1882 no es crea ni un sol banc En canvi, el 1883 se’n constitueixen quatre més a Catalunya Però són quatre casos ben especials, que no tenen cap relació amb els anteriors Tampoc la seva importància és notable Però es van constituir i la seva sola existència…

Ja des del 1891 existia dins del Partido Conservador un corrent dissident defensor d’una més gran honestedat administrativa, anomenat silvelista , que en morir Cánovas del Castillo arrossegà la majoria dels conservadors i es concretà en un nou agrupament Al País Valencià en fou el principal suport Teodor Llorente i Olivares, i tingué com a òrgan el diari Las Provincias Al Principat, el seguiren MDuran i Bas, JSallarès i Pla, JCucurella i Tort, EMaluquer del Tirrell, etc Amb un programa regeneracionista i descentralitzador, confluí amb el polaviejisme, i assolí el poder al març del 1899, a…