Resultats de la cerca
Es mostren 2344 resultats
Max Frisch
Literatura alemanya
Teatre
Novel·lista i dramaturg suís de llengua alemanya.
Es donà a conèixer l’any 1934 amb Jürg Reinhart , llibre de relats, i es féu famós amb el Tagebuch 1946-1949 ‘Diari 1946-1949’, 1950 En les seves obres combat el convencionalisme i els prejudicis Die Schwierigen oder j'adore ce qui me brûle ‘Els difícils o j'adore ce qui me brûle’, 1943, Die chinesische Mauer ‘La muralla xinesa’, 1946, descripció de la vida dels alemanys dividits entre les potències ocupants de Berlín, Don Juan oder die Liebe zur Geometrie ‘Don Joan o l’amor a la geometria’, 1953, Homo Faber 1957, Andorra 1961 i Mein Name sei Gantenbein ‘El meu nom seria…
Maria de Luna
Història
Reina de Catalunya-Aragó.
Primera muller de Martí l’Humà , era filla de Lope de Luna, primer comte de Luna, i de Brianda de Got Heretà del seu pare el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb El 1361 el rei Pere concretà les esposalles del seu fill segon, l’infant Martí, comte de Xèrica, amb ella, estipulant que des de vuit anys es criaria a la cort de la reina Elionor Les noces se celebraren el 1372, a Barcelona En morir, sobtadament, el seu cunyat Joan I, el maig del 1396, sense descendència masculina i trobant-se absent el seu marit a Sicília, hagué de fer-se càrrec de la successió i de la regència Afrontà, amb èxit…
Joan I de Foix
Història
Comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan i Gabardà (1412-36), comte de Bigorra i vescomte de Lautrec (1425-36), vescomte de Castellbò (1406-23) i primer sobirà de la dinastia de Grailly, fill d’Arquimbald I i d’Elisabet I de Foix.
Com a vescomte de Castellbò participà a les ordres de Martí I de Sicília, en la campanya de Sardenya 1409 Partidari dels borgonyons i contrari als armanyaguesos, en 1418-19 obtingué la lloctinença i la capitania general de Llenguadoc i Guiena, càrrecs que li foren confirmats per Carles VII, del qual rebé en feu 1425 el comtat de Bigorra i el vescomtat de Lautrec Al Principat de Catalunya intentà, inútilment, de recuperar la vila de Martorell i la baronia de Castellví de Rosanes, confiscades el 1397 al seu oncle Mateu I de Foix per Martí l’Humà, bé que obtingué que Ferran d’Antequera li cedís…
Chris Burden
Art
Artista plàstic nord-americà.
Estudià belles arts a la Universitat de Califòrnia Irvine 1971, i el treball de graduació consistí a passar cinc dies tancat al seu armariet de la universitat Els anys següents continuà experimentant en les seves accions i performances , inscrites en l’anomenat art corporal body art , en què l’artista utilitza el propi cos com a vehicle d’expressió, i dins d’aquesta tendència explorà els límits del dolor, l’angoixa i la por Entre d’altres, es féu ferir amb una arma de foc Shoot , 1971, s’administrà corrents elèctrics Doorway to Heaven , 1973, es crucificà, clavat a la part posterior d’un…
Ramon Torrella i Cascante

Ramon Torrella i Cascante
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic i ecumenista.
Enginyer tèxtil, ingressà al Seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1953 Féu estudis de sociologia i es doctorà en teologia a Roma 1958 amb la tesi L’humà i el diví en l’Església Alguns aspectes del reformisme catòlic contemporani Fou consiliari de la JOC a Barcelona, de tot l’estat i d’Europa i rector del Seminari de Barcelona 1966-68 President de la nova Facultat de Teologia 1967 i bisbe auxiliar de Barcelona 1968, Pau VI el nomenà vicepresident del Consell de Laics i de la Comissió Pontifícia Justícia i Pau 1970 i del Consell Pontifici “Cor Unum” 1971 El 1975 fou nomenat…
David Medalla
Art
Artista filipí.
A principi dels anys seixanta viatjà a Europa, i a París realitzà les seves primeres performances en aquesta ciutat conegué nombrosos artistes i pensadors, la qual cosa li permeté entrar en contacte amb l’avantguarda artística del moment i amb figures clau de l’art del segle XX Entre el 1963 i el 1967 desenvolupà el període cinètic del seu treball amb obres com Bubble Machines , Sand Machine o Mud Machine , que concentren la relació amb la natura en una forma elemental per tal d’explorar l’experiència estètica, les interaccions poètiques entre la tecnologia desenvolupada per l’ésser humà i…
Margaret Chan

Margaret Chan
© OMS
Medicina
Metgessa xinesa.
Estudià a la Universitat de Western Ontario Canadà, on es doctorà en medicina l’any 1977 Posteriorment amplià estudis a la Universitat Nacional de Singapur 1985, a la Harvard Business School de Boston 1991, a la Universitat Tsinghua 1996 i a l’escola d’administració nacional de Pequín 2000 Des dels inicis, la seva trajectòria professional s’orientà vers la gestió i la planificació de la sanitat de 1987 a 2003 ocupà càrrecs al departament de sanitat del govern de Hong Kong del qual el 1994 fou nomenada directora general, en els quals destacaren les seves dots d’organització en la lluita contra…
Sascha Waltz
Dansa i ball
Coreògrafa alemanya.
Començà els estudis de dansa amb Mary Wigman i després, a Amsterdam, a la School for New Dance Development, i a Nova York L’any 1993 obtingué una beca artística a la Künstlerhaus Bethanien de Berlín i fundà la companyia de dansa Sascha Waltz & Guests amb Jochen Sandig, un dramaturg Creà coreografies que retrataven la realitat social i la mentalitat petitburgesa i centrà la seva atenció en temes com la violència física i psíquica, la sexualitat frustrada i la batalla dels sexes Aconseguí construir un llenguatge corporal nou, ple d’imatges belles i alhora inquietants, a partir de moviments…
Joan Viñas i Bona
Periodisme
Cristianisme
Esport
Locutor i animador cultural.
Treballà a Ràdio Girona com a programador i locutor i, posteriorment, a RNE Fou cofundador, el 1948, de la Campanya Benèfica, que perdurà durant dues dècades i esdevingué un símbol de solidaritat Dirigí l’Institut Oficial de Radiodifusió i Televisió a Barcelona Fou director de l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral i vicepresident de la Fundació Missatge Humà i Cristià, promotora de Ràdio Estel, de Barcelona Impulsà el moviment per a la gent gran Vida Creixent per tot Catalunya i per Espanya Juntament amb la seva esposa, Anna Reixach i Olivar, rebé la condecoració de l’orde pontifici…
,
Isop
Literatura
Fabulista grec.
Residí a Samos com a esclau Popular a l’Atenes del segle V, esdevingué un personatge llegendari, com ho testimonia la Vida d’Isop del segle IV aC Li han estat atribuïdes moltes faules el primer recull, fet, sembla, per Demetri Faleri al segle IV, en conté unes quatre-centes, escrites en koiné —llengua comuna, general i de caràcter uniforme que es presenta en tot un territori—, allegories, usant figures d’animals, del gènere humà, amb una clara intenció moralitzant influïren l’antiguitat tardana a Roma foren refetes i vulgaritzades per Fedre i els períodes medieval i renaixentista A part la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina