Resultats de la cerca
Es mostren 1379 resultats
Antoni Griera i Gaja
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic i filòleg.
Estudià al seminari de Vic i a les universitats de Halle i Zuric Es doctorà amb la tesi La frontera catalano-aragonesa 1914 Des del 1913 s’integrà a les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on fou un dels impulsors del Butlletí de Dialectologia Catalana i membre adjunt de la Secció Filològica del 1921 al 1928 Hi emprengué la publicació de l' Atlas lingüístic de Catalunya 1923-24 i l’arreplega de materials dialectals, que després aprofità per al seu Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya 1935-47 El 1932 trencà les relacions amb l’…
Laurent de Gouvion de Saint-Cyr
Història
Militar
Militar francès.
Era marquès de Gouvion-Saint-Cyr Lluità com a voluntari en les guerres de la Revolució Francesa i, al servei de Napoleó, a Itàlia Fou ambaixador francès a Madrid 1801 i lluità a Prússia 1806-07 El 1808 fou nomenat general en cap del setè exèrcit napoleònic a Catalunya, on anà a apuntalar la vacillant ocupació francesa En arribar, derrotà els generals Vives i Reding a la batalla de Llinars-Cardedeu desembre del 1808 i trencà el setge a què estaven sotmesos els ocupants francesos de Barcelona Intentà aleshores, sense èxit, apoderar-se de Tarragona, si bé assolí victòries a Igualada i a Valls…
Eulogio Marcelino Camacho Abad

Marcelino Camacho
© AHT/Fundación 1º de Mayo
Política
Economia
Sindicalista i polític castellà.
Fill d’un ferroviari, cresqué a Ariza Aragó i fou obrer metallúrgic Militant del Partido Comunista de España des del 1935, posteriorment s’afilià a la Unió General de Treballadors En esclatar la Guerra Civil Espanyola , anà a Madrid per unir-se al bàndol republicà, en el qual combaté Arrestat pel general Segismundo Casado López 1939, s’evadí, però finalment fou capturat pels franquistes i enviat a un camp d’internament de Tànger, aleshores ocupat per tropes de Franco Evadit novament el 1944, passà a Orà, a l’aleshores Algèria francesa, on s’uní als exiliats republicans Indultat, tornà a l’…
Ramon Guardans i Vallés
Dret
Advocat.
Llicenciat en Dret, el 1951 es casà amb Helena Cambó , filla de Francesc Cambó, amb la qual tingué 14 fills, un dels quals és l’advocat i editor Francesc Guardans i un altre el polític Ignasi Guardans Al principi dels anys cinquanta, s’establí a Barcelona i s’encarregà de la gestió de les activitats culturals i de mecenatge iniciades pel líder de la Lliga Regionalista abans de la guerra civil, com també de les edicions dels textos i memòries de Cambó En el terreny de la política, formà part del consell privat de Don Joan de Borbó 1962 i, tres anys més tard, de la secretaria…
Marcel·lí Moreta i Amat
Política
Polític.
Installat de jove a Barcelona, treballà a la Banca Arnús Començà la seva trajectòria política l’any 1929, quan ingressà en les joventuts de la Lliga Catalana, i el 1933 es convertí en secretari general d’aquesta formació política Collaborador de Francesc Cambó, passà la Guerra Civil Espanyola a Barcelona, on formà part d’una oficina d’ajut a persones perseguides per motius polítics, entre les quals repartia diners o queviures i, en alguns casos, ajudava a sortir del país Després de la guerra treballà a la Caixa de Jubilacions i Subsidis Socials, fins que el 1957 es féu càrrec d’un negoci…
Francesc Torres

Francesc Torres
© Francesc Torres
Art
Artista plàstic.
Inicià la seva activitat a París, els anys 1967-68, treballant amb l’escultor Piotr Kowalski Des de l’any 1972, i fins al 2001 que retornà a Catalunya, residí als EUA —Chicago 1972-73, i Nova York des del 1974—, amb un breu parèntesi a Berlin 1986-88 Les seves creacions es mouen en el camp conceptual i de la reflexió sociològica, amb muntatges com ara La casa de tothom es crema 1976, Aquest és un muntatge que té per títol 1979 o The eat of the Dragon 1981 Posteriorment ha realitzat altres installacions, entre les quals destaquen Field of Action 1982, The Gladiator’s Attic 1985,…
Richard Ford
Literatura
Escriptor nord-americà.
Graduat per les universitats de Michigan 1966 i Califòrnia 1970, en la seva joventut es guanyà la vida amb oficis diversos S’inicià amb narracions que publicà en revistes fins a mitjan anys setanta, que es dedicà amb preferència a la novella i als reculls de contes També fou periodista esportiu els anys vuitanta i professor en diverses universitats, entre d’altres, les de Princeton 1980-81 i Harvard 1994 Ha publicat les novelles A Piece of my Heart 1976, The Ultimate Good Luck 1981, The Sportswriter 1986, Wildlife 1990, Independence Day 1995, premis Pulitzer i Faulkner, Lay of the Land 2006…
Fèlix Fanés
Cinematografia
Crític i historiador.
Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1972 amb el treball Influencia del cine en la literatura española 1923-36 igualment es graduà el mateix any a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona Després amplià estudis a l’École Practique des Hautes Études de París Com a crític cinematogràfic s’inicià al diari "Tele-exprés" 1970-72 també fou un dels fundadors de la revista Arc voltaic Full de cinema 1977-93 i el primer director de L’Avenç Història dels Països Catalans 1977-79 Fou professor del departament d’art de la Universitat Autònoma de Barcelona des…
Núria Cadenes i Alabèrnia
Literatura
Escriptora, política i activista política.
Vinculada de molt jove a l’independentisme, participà en la fundació del grup Maulets El 1988 fou detinguda i empresonada en ser-li aplicada la llei antiterrorista, acusada de participar en un atemptat frustrat de Terra Lliure a una caserna de l’exèrcit Després d’un llarg periple judicial i assistida per una intensa campanya de solidaritat, fou alliberada l’any 1992, absolta per falta de proves Posteriorment exercí ocupacions diverses El 1999 anà a viure a València i s’incorporà com a redactora de la revista El Temps Continuà també l’activisme polític centrat en la consecució de la…
Emília Baró i Sanz

Emília Baró i Sanz
© Fototeca.cat
Teatre
Cinematografia
Actriu.
Començà a actuar a dotze anys al Teatre Íntim d’Adrià Gual a Barcelona El 1900 formà part del repartiment que estrenà La filla del mar d’Àngel Guimerà, amb Enric Borràs i Iscle Soler, que programà el teatre Romea El 1904 feu La morta de Pompeu Crehuet i també viatjà a Madrid amb la companyia de Borràs El seu inici fílmic data del 1904, quan, com a actriu de la companyia d’A Gual, participà en els Espectacles de Lluís Graner a la sala Mercè, en una sèrie de còmiques 1904-05 També fou una de les actrius de Films Barcelona, però sobretot treballà a les ordres de Gual durant la seva…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina