Resultats de la cerca

La geografia física Els Països Baixos formen part de la gran plana de l’Alemanya septentrional, la qual ocupa gairebé la meitat del territori neerlandès, mentre que l’altra meitat s’identifica amb el delta del Rin i del Mosa El 50% del territori holandès Drenthe, Holanda Septentrional i Meridional, la meitat de Zelanda, el Brabant septentrional i part de Groningen i Frísia es troba sota el nivell del mar fins a 7 m La resta del país és formada per regions planes o lleugerament ondulades, amb una altitud de 5 a 50 m, la qual s’eleva lleugerament i d’una manera progressiva vers el S i l’E al…

Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la comarca, a la vall del Ter, riu que el travessa de N a SE Limita al N amb els municipis de les Llosses Ripollès i Santa Maria de Besora, que també hi limita pel sector de llevant Per l’E confronta a més amb Sant Quirze de Besora i per l’W amb Sora El torrent dels Ferrers, que davalla des dels cims de Santa Maria de Besora, desguassa al Ter per l’esquerra, i per la dreta ho fa la riera de Sora El terme és força abrupte, a excepció del sector per on passa el Ter, que forma una petita vall Les terres del terme es formaren durant les…

Situació i presentació Limita al N amb Castell de l’Areny, al N i l’W amb la Nou de Berguedà, a l’E amb Borredà i al S amb Cercs i la Quar Aquest municipi, que actualment solament presenta com a entitat de població el nucli urbà, força dispers, del poble de Vilada, constava originàriament de tres nuclis que corresponen a les tres parròquies de Sant Joan de Vilada, de Santa Maria de Roset i de Santa Magdalena de Gardilans o Guardiolans, esmentades el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Després d’una època d’inseguretat, l’impuls repoblador de Guifre el Pelós tornà a donar vida…

Cap de comarca, Alcoi La comarca, físicament prou diversa, comprèn dues unitats la part meridional de les valls d’Alcoi a l’E i la foia de Castalla al S Nogensmenys, l’abrupte conjunt queda involucrat sobre les serralades prebètiques i subbètiques valencianes, i llurs terres sobrepassen, a gairebé la totalitat, els 500 m d’altitud, amb moltes valls trencades i escasses planes La conca del riu d’Alcoi —oberta vers el Comtat— és tancada per les serres de Mariola Montcabrer 1389 m al NW, de Biscoi a l’W, del Carrascar d’Alcoi o de la Font Roja Manejador 1352 m i la Carrasqueta 1226…

Situació Vista de l’exterior de l’església de Sant Mateu de Vall-llobrega des de migjorn Al mur hi ha obertes tres finestres F Baltà Les ruïnes de l’església parroquial de Sant Mateu de Vall-llobrega —dita l’Església Vella— són a la capçalera de la vall de la riera de Vall-llobrega, a les Gavarres, en un vessant esglaonat per antigues feixes i en un indret envoltat pel bosc Mapa 334M781 Situació 31TEG105372 De la carretera comarcal C-255 de Palamós a Girona, entre Mont-ras i Palamós, surt, a l’esquerra, el camí asfaltat que porta a Vall-llobrega Un cop arribats al reduït nucli principal del…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des de tramuntana amb el mur, tapat fins fa poc per unes capelles laterals, que una restauració ha posat al descobert F Baltà Es tracta de l’església parroquial del petit poble de Garrigoles, situat a 92 m d’altitud, a la zona accidentada per petits turons que forma l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià, a l’extrem nord-occidental del Baix Empordà El poble és format per nou masies que s’agrupen entorn de l’església Mapa 296M781 Situació 31TEG026619 Una carretera local porta als dos nuclis de població d’aquest municipi, les Olives i Garrigoles, i…

Lletra capital del foli 131, decorada amb el típic entrellaçat-graella, a base d’una xarxa regular de franges diagonals i equidistants, entrecreuades a intervals regulars G Llop El volum núm 166 del catàleg de Gudiol * i LXXII de l’inventari de Villanueva és compost per 191 folis de 30×21 cm, escrits en lletra carolina, en els quals s’inclouen fonamentalment una Història ecclesiastica tripartita sobre textos de Sozòmenos, Sócrates i Teodoret, i les obres de sant Joan Crisòstom De lapso i fragments dels Comentaris sobre els salms Es tracta d’un còdex que encara que a vegades ha estat atribuït…

Situació Aspecte de l’estratègic tossal on es bastí l’antic nucli i fortalesa de Toló ECSA - J Bolòs Al cim d’un turó, sobre la Conca Dellà, hi ha una gran esplanada on s’alça la capella romànica i on segurament trobaríem les restes del castell feudal i també d’alguns habitatges Des d’aquest indret s’albira, des de dalt, tota la Conca Dellà La gent del país diu que hi havia el poble vell Mapa 33-12290 Situació 31TCG371583 Venint de Tremp, cal agafar la carretera que va a Artesa de Segre Havent passat Vilamitjana, cal prendre la carretera de Sant Salvador de Toló A uns 5 km d’aquest poble,…

Situació Vista interior del mur nord d’aquest singular castell que defensava el vilatge de Montaspre ECSA - J Bolòs El castell de Montaspre és situat al cim d’un serrat rocós, als contraforts meridionals de la serra del Montsec Davant seu s’estén la plana de la vall d’Àger Aquest lloc rep popularment el nom dels Castellots o l’Església Vella Mapa 32-12289 Situació 31TCG182547 Des de la part alta del poble de l’Ametlla del Montsec surt una pista de terra en direcció a Àger A uns 2 km ja es pot veure el castell a mà dreta S’hi ha de pujar pel dret JBM-FFLl Història La primera referència sobre…

Situació Vista aèria de les imposants ruïnes d’aquest castell, que es drecen en un turó abrupte al NE de les gorges de Sant Jacme ECSA - F Tellosa Vista del sector millor conservat del castell, amb la torre de planta pentagonal, el recinte ampli i la torre de planta quadrangular que corona el conjunt ECSA - A Roura Les imposants ruïnes del castell de Castelfisèl es troben dalt d’un turó abrupte de 496 m d’altitud, al NE de les gorges de Sant Jacme i al S de la vila de Caudièrs Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 47′ 54″ N - Long 2° 23′ 32″ E De la carretera que va de Caudièrs a Fenolhet, poc…