Situació
Vista interior del mur nord d’aquest singular castell que defensava el vilatge de Montaspre.
ECSA - J. Bolòs
El castell de Montaspre és situat al cim d’un serrat rocós, als contraforts meridionals de la serra del Montsec. Davant seu s’estén la plana de la vall d’Àger. Aquest lloc rep popularment el nom dels Castellots o l’Església Vella.
Mapa: 32-12(289). Situació: 31TCG182547.
Des de la part alta del poble de l’Ametlla del Montsec surt una pista de terra en direcció a Àger. A uns 2 km ja es pot veure el castell a mà dreta. S’hi ha de pujar pel dret. (JBM-FFLl)
Història
La primera referència sobre el castell es troba en l’acta de dotació de l’abadia de Sant Pere d’Àger de l’any 1048, atorgada per Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda. En lliurar-li les esglésies dels seus dominis, ambdós detallen les esglésies “que sunt et erunt in kastello quod dicitur Asper Mons...”. El següent document on apareix consignat és una permuta que els esmentats donants convingueren amb Gaufred Ollemar i la seva muller Guisla. Permutaren una vinya i cases al castro Asperum Montis per un patrimoni equiparable situat a Montmagastre i Comiols. El document data del 1057; en les afrontacions, esmenta que la vinya és “ante ipso castro” i que la casa “cum eorum curtina” (terra), afrontava amb “mansiones de Guilaberto Ennego” i amb el carrer; també precisa que la vinya confrontava amb el camí. En el repartiment de béns de l’abadia d’Àger del 1066, el delme de la dominicatura del castell d’Aspremont és concedit al canonge Mir Oliba, mentre que una vinya s’assigna a la mensa canonical.
Del segle XII consta solament una referència sobre el castell. Guillem Gilabert, castlà i feudatari del castell, el llegà en el seu testament del 1112 als seus fills i a la seva muller Dolça; els drets en aquest lloc, en canvi, els retornà a la batllia del seu senyor Arnau Dalmau. Els béns d’Àger, en canvi, els deixà a la custòdia de Roland Marches, batlle. També va fer donacions a Sant Miquel de Montaspre. (FFLl)
Castell
Planta del mur nord i hipotètica reconstrucció del conjunt del castell.
J. Bolòs
A Montaspre hi ha restes d’un castell, d’una albarrana, d’una església i d’un poble abandonat segurament al final de l’edat mitjana.
Només s’ha conservat la cara nord del castell. Actualment, resta un pany de mur recte, amb una longitud de 6, 5 m, i un mur corb, a l’est, amb una llargada de 3, 5 m. Sembla que cap a l’oest el mur encara tenia una longitud de 5, 5 m més. Segurament a la banda occidental s’acabava amb una paret recta que anava de nord a sud. Tota la banda meridional del castell es va ensorrar, potser en fallar-li els fonaments. Podem suposar, tot i que no es pugui assegurar sense fer-hi una excavació arqueològica, que la planta de la part ensulsiada era bastant simètrica amb relació a la del que s’ha conservat. L’amplada interior del castell no era segurament gaire gran (uns 3, 5 m). Devia ésser, per tant, un cos bastant allargat i estret, construït damunt d’un fort pendent. A la paret nord es poden distingir tres nivells. Un nivell inferior amb un gruix de mur de 130 cm i amb una alçada de 4 m. A la part alta d’aquest nivell, hi ha un relleix de 40 cm. Encara, en algun lloc de la paret, s’observa que 2 m més amunt hi havia un altre relleix, per damunt del qual encara es pot veure 1 m més de paret. En aquest mur hi ha diverses espitlleres, dues a la zona inferior i 3 al que correspon al primer pis o planta principal. Els carreus de les parets són de mida mitjana (per exemple, de 20 cm per 30 cm o més grans) i poc regulars, poc treballats, arrenglerats i units amb morter.
Unes dotzenes de metres més avall, seguint la cresta del serrat, hi ha les restes d’una albarrana de planta gairebé quadrada; fa 4 m de longitud exterior. Els murs tenen un gruix d’uns 130 cm. Els carreus són quadrangulars i més allargats que no pas els del castell principal. (JBM-FFLl)
Vestigis de construccions
Al sud del castell trobem, a l’oest, l’església i alguns closos fets amb pedres. A l’est, sota de la penya del castell, hi ha les restes del poble, que s’estén per, si fa no fa, 1 ha de terra. Al seu interior hi podia haver de 10 a 12 habitatges, dels quals actualment només resten munts de pedruscall. A la banda meridional, quan s’acaben les runes de les cases, hi ha un marge i comencen les feixes o bancals. A ponent, abans d’arribar al camí que separa la zona de l’església de la del poble, hi ha les restes d’un gran aljub o cisterna (fa 2, 8 per 5, 5 m i té una profunditat de més d’1,8 m), cobert amb una volta i fet segurament ja en època gòtica; els murs són fets amb carreus grans, col·locats a trencajunt. Una mica més avall, hom veu mig enterrat un fragment d’uns 3 m d’un mur fet també amb carreus escairats i ben treballats. Caldria fer una excavació arqueològica per tal de conèixer l’urbanisme d’aquest vilatge medieval.
Conclusions
En principi, sembla que cal datar aquest castell de Montaspre al segle XI. En força aspectes es pot establir un paral·lel amb el primer castell edificat al proper indret de Montclús. Es tracta, com algunes altres d’aquesta comarca, d’una fortificació de planta dispersa: es fortificaven tots aquells indrets, de la penya rocosa o de la carena on es bastia el castell, que restaven més exposats, de vegades amb petites torres de defensa secundàries que podien actuar coordinadament amb el cos principal de la fortificació. L’àrea fortificada sovint era bastant extensa (Fournier, 1978, pàgs. 76-88). L’objectiu d’aquest conjunt de muralles i de llocs fortificats, a part la defensa del castell principal, sovint era també el d’evitar l’accés al cim o a la carena on s’havia edificat la fortalesa (Fité, 1993, pàg. 82).
Al lloc de Montaspre, com és habitual, s’hi han trobat traces de l’existència del poble, situat a redós del castell, i de l’església. En aquest cas, contràriament al que s’esdevingué, per exemple, al Vilot d’Alberola, l’abandonament degué ésser força tardà, ja que encara s’hi feren obres importants al final de l’edat mitjana. Des del punt de vista tipològic de repartiment de l’espai, aquest tipus de poble és força semblant, per exemple, al de Montessor o bé, molt més lluny, al de la Cisterna, a Cabrièras, al Llenguadoc (Schneider, 1992, pàg. 104), recentment excavat. (JBM-FFLl)
Bibliografia
- Sanahuja, 1961, doc. 21, pàgs. 334-335
- Fournier, 1978, pàgs. 76, 82 i 88: Fité, 1985, pàg. 146
- Buron, 1989, pàg. 168
- Schneider, 1992, pàgs. 99-138
- Fité. 1993, pàgs. 82 i 103