Resultats de la cerca

Tots dos procedien de l’escrivania reial i dugueren a terme a l’arxiu la redacció de diversos índexs Jaume fou amic i collaborador de l’humanista Pere Miquel Carbonell, que el succeí en el càrrec Escriví una genealogia dels reis de Catalunya-Aragó El rei Renat d’Anjou li encarregà la redacció d’un Llibre de les batalles , que no degué arribar a escriure Morí de pesta

Excomunicà el monofisita Eutiques i n'informà el papa Lleó I, el qual respongué amb el famós Tomus ad Flavianum Al sínode conegut com a lladronici d'Efes Flavià fou deposat per l’emperador Teodosi II per instigació de Diòscor d’Alexandria, i morí camí de l’exili El concili de Calcedònia el rehabilità És venerat com a sant La seva festa se celebra el 18 de febrer

L’any 1883 fundà l’observatori de Juvisy, que dirigí fins que morí Féu nombrosos estudis sobre els estels dobles i múltiples, sobre l’espectroscòpia estellar i sobre la topografia de Mart Escriví especialment obres de divulgació científica, entre les quals cal destacar La pluralité des mondes habités 1862, Dieu dans la nature 1869, Les terres du ciel 1877, Astronomie populaire 1880 i La mort et son mystère 1920

Fill de Constantí I el Gran Rebé com a herència 338 Itàlia, la Illíria, Àfrica i Macedònia L’any 340 derrotà el seu germà Constantí II, la qual cosa li valgué Britània, les Gàllies i Hispània Fervent cristià, s’oposà a l’arianisme i al paganisme Morí en intentar fer cara a una revolta militar dirigida per Magnenci Hom ha suposat que el mausoleu de Centcelles en fou el sepulcre

El 1371 reconegué, a Besiers i per encàrrec de l’infant Joan, la promesa d’aquest, Joana de Valois, que morí de disenteria i el 1374, a Girona, assistí el mateix infant i, a València, l’embaràs de la muller d’aquest, Mata d’Armanyac, sobre el qual informà minuciosament els reis Les seves cartes contenen bon nombre de detalls interessants per al coneixement de la ciència mèdica de l’època

Participà en els grans premis de Barcelona de Fórmula 1, 2 i 3, i guanyà el de Fórmula 2 1967 Fou, a més, campió mundial de conductors Fórmula 1 el 1963 i el 1965, guanyador de les 500 milles d’Indianapolis 1965, de la cursa inaugural del circuit del Jarama Madrid i del XII gran premi d’Espanya Morí durant la celebració del gran premi d’Alemanya Fórmula 2

Fill del vescomte Gastó III de Bearn i d’Adelaida d’Armanyac, es casà 1079 amb Beatriu de Bigorra, i poc temps després heretà aquest comtat amb la seva muller El rei aragonès Sanç Ramírez envaí el comtat i obligà Cèntul a retre-li homenatge, fet pel qual el comtat de Bigorra restà vinculat al regne d’Aragó en les lluites d’aquest contra els musulmans Morí assassinat vers el 1090

Es doctorà a Montpeller Fou metge administrador de l’hospital de Sant Jaume d’Olot És autor, entre altres treballs, de Descripción de la enfermedad epidémica observada en Olot en 1846 i d’ Ensayo topográfico-filosófico-médico o sea reseña circunstanciada de la localidad y los habitantes de la MIV de Olot 1849 Morí en ple exercici de la seva professió a conseqüència d’una epidèmia de tifus

Debutà en la companyia Tutau-Mena, al Teatre Olimp 1872 El 1874 intervingué en obres teatrals al Liceu, i des del 1876 actuà al Romea Hi estrenà Mar i cel , de Guimerà, un dels seus majors èxits Escriví algunes comèdies, com Ja és l’hora 1880 i Qui serà l’avi 1887 Morí quan era a punt d’incorporar-se a la companyia de Carolina Tubau, al Principal

El 945 atacà Constantinoble i obtingué de l’emperador Romà I Lecapè un tractat de comerç molt avantatjós, però a la tardor del mateix any fou vençut i fet presoner pels drevlians, a mans dels quals morí torturat Ígor és el protagonista del poema èpic anònim del s XII Slovo o polku Igoreve ‘Cançó de la tropa d’Ígor’ i també de l’òpera Kniaz’ Igor' ‘El príncep Ígor’ de Borodin