Resultats de la cerca
Es mostren 18127 resultats
Edwin Howard Armstrong
Electrònica i informàtica
Tècnic nord-americà en radiofonia.
Perfeccionà el circuit dels receptors superheterodins 1914, estudià les modulacions de freqüència de les ones de ràdio 1918 i pot ésser considerat l’inventor del sistema actual de modulació de freqüència FM
Walt Whitman
Literatura
Poeta nord-americà.
De mare d’origen holandès i de pare anglès, fou el segon de nou fills d’una família de recursos migrats Encara adolescent, treballà en una impremta Molt aviat, però, es decantà cap al periodisme i fou director del diari Brooklyn Daily Eagle 1846-48 Anà a Nova Orleans 1848 per tal de treballar en el diari Crescent , i allà descobrí la diversitat i la grandesa dels Estats Units d’Amèrica i, en certa manera, clausurà el seu període de periodista a Nova York A desgrat d’una forta incomprensió en el moment de la seva publicació, a Leaves of Grass 1855 emprengué —i l’…
Aaron Copland

Aaron Copland
© Fototeca.cat
Música
Compositor nord-americà.
Vida Fill d’emigrants polonesos i lituans d’origen jueu, ben aviat demostrà un gran interès per la música Rebé les primeres lliçons de piano de la seva germana gran i més tard assistí a la Brooklyn Academy of Music Fou deixeble de L Wolfsohn, V Wittgenstein, C Adler i especialment de R Goldmark, que l’instruí en les disciplines del contrapunt i de l’harmonia Durant aquests anys descobrí M Musorgskij, C Debussy, M Ravel i A Skr’abin, compositors que marcaren la seva trajectòria compositiva El 1921, amb unes condicions força precàries, decidí traslladar-se a París, on estudià orquestració i…
,
Lou Reed

Lou Reed
Música
Nom amb què és conegut el cantant, poeta i compositor de rock nord-americà Lewis Allen Reed.
De jove mostrà un caràcter rebel i anticonvencional, i fou sotmès a un tractament d’electroxocs per la seva bisexualitat, experiència que el marcà Aprengué a tocar la guitarra de manera autodidàctica, i estudià música a la Universitat de Nova York i literatura a la de Syracuse Nova York, on es graduà en arts el 1964 Aquests anys participà intensament en l’avantguarda novaiorquesa, absorbint influències del moviment beat , el free-jazz i el rock , i treballà com a lletrista en una productora radiofònica El 1965 cofundà el grup The Velvet Underground , on també tocava…
,
Sant Pere de Viladecavalls

Església nova de Sant Pere de Viladecavalls (Calders)
© C.I.C.-Moià
Església
Església del municipi de Calders (Moianès).
Es un edifici refet al segle XVIII sobre un altre de romànic, construït prop la vila de Cavalls coneguda des del 965, resta abandonada El 1944 es va construir una nova església, d’estil neoromànic, prop de la colònia del Manganell o Jorba, la qual prengué les funcions de parròquia de l’anterior
Robert Hughes
Història
Art
Literatura
Crític d’art, historiador de la cultura i escriptor australià.
Cursà estudis d’art i arquitectura a la Universitat de Sydney, que compaginà amb la pintura i la publicació d’articles de crítica Després de completar la formació a Itàlia, s’establí a Londres, on es convertí en una figura destacada de la contracultura dels anys seixanta Continuà exercint la crítica d’art a Nova York, on els seus articles alternativament d’adhesió incondicional o despietats sobre l’obra d’artistes del moment el situaren al centre de polèmiques Assolí un gran renom amb la sèrie de televisió The Shock of the New , sobre l’evolució de les arts plàstiques des del…
illa del Nord
La costa de l’Illa del Nord, a Nova Zelanda
© Corel Professional Photos
Illa
La menor de les dues grans illes de Nova Zelanda.
De costes molt retallades, el seu relleu és muntanyós i culmina al mont Ruapehu 2797 m És separada de l’ illa del Sud per l’estret de Cook Les ciutats més importants són Auckland , al N, i Wellington , la capital, al S
pla de Palau

La Duana Nova, del comte de Roncali, a Barcelona
© Fototeca.cat
Plaça de la ciutat de Barcelona, vora la mar, que esdevingué el centre de la ciutat als segles XVIII i XIX.
És situada en l’antic centre comercial segle XV testimoniat per la Llotja, el consolat de mar, el porxo del forment després Hala dels Draps i les drassanes, també centre ciutadà del segle XVII, testimoniat per la conversió de l’antiga Hala dels Draps en Palau dels Lloctinents 1668 —el Palau Reial que donà nom a la plaça desaparegué en un incendi el 1875— La restauració de la Llotja 1774-1902, la construcció de la nova Duana 1790-92, la urbanització de la plaça 1825-34, i l’edificació dels Porxos d’En Xifré 1836 li acabaren de donar fesomia
Queens
Vista de Nova York amb el districte de Queens al fons
© Fototeca.cat
Barri
Districte de la ciutat de Nova York, EUA, el més gran en extensió, a l’W de Long Island.
S'estén a través de l’illa, des de la unió de l’East River i Long Island Sound a l’oceà Atlàntic La construcció del pont de Queensboro 1909 i del túnel viari i ferroviari de Long Island 1910 promogueren una ràpida expansió És de caràcter residencial i industrial, amb extenses àrees industrials entorn de Long Island City i magatzems i installacions portuàries al llarg de l’East River Conté els aeroports de La Guardia i Internacional de John FKennedy Al sector de Forest Hills, se celebraven els campionats de tennis del mateix nom
James Cagney
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Debutà en el cinema el 1930 amb comèdies musicals com Yanquee Doodle-Dandy de M Curtiz, per la qual obtingué 1942 l’Oscar d’interpretació i també amb films policíacs com White Heat 1949 de R Walsh El 1957 dirigí el film Short Cut to Hell Apartat del cinema després de One, Two, Three 1961 de B Wilder retornà amb Ragtime 1980 de M Forman
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
