Resultats de la cerca
Es mostren 1133 resultats
Babuyan Channel
Estret marí
Estret marí entre l’arxipèlag de Babuyan i el de Batan (Filipines), que comunica la mar de la Xina Meridional amb l’oceà Pacífic.
Sierra Madre del Sur
Serralada
Serralada del sud de Mèxic, paral·lela a la costa del Pacífic des del curs baix del riu Balsas fins a l’istme de Tehuantepec.
Segueix una direcció NW-SE, amb una longitud de 1 200 km i una amplada mitjana de 100 És constituïda per un sòcol paleozoic i algunes formacions secundàries i terciàries d’origen volcànic i sedimentari L’alçada màxima és a Teotepec 3 703 m
les Moluques
Arxipèlag
Arxipèlag d’Indonèsia, situat a l’oceà Pacífic, entre les illes Cèlebes, a l’W, Nova Guinea, a l’E, i Timor, al SW.
Constitueix una província amb capital a Ambon És format al N per les petites illes volcàniques de Morotai, Bacan i Obi i l’illa Halmahera, la més gran al centre, les illes de Buru i Seram on hi ha la màxima altitud, 3 019 m i en direcció SE, el grup de les illes Tanimbar El clima és càlid, i reben la influència del monsó, amb pluges superiors als 3 000 mm anuals La vegetació és de bosc i de sabana Durant molt de temps han estat els principals productors mundials de nou moscada i de clavell d’espècia actualment la producció d’espècies no és tan important té també producció cocotera i conreus d…
Cordillera Volcánica
Cordillera Volcánica Vista del Popocatépetl
Russ Bowling (CC BY 2.0)
Serralada
Serralada del centre-sud de Mèxic, que s’estén en direcció E-W fins al Pacífic, formada per roques eruptives (riolita, andesita, basalt, etc.).
Hi ha els cims més alts de Mèxic Orizaba 5700 i Popocatépetl 5452 Té vulcanisme actiu
illes Australs
Arxipèlag
Arxipèlag del Pacífic que comprèn les illes Rimatara, Rurutu, Raivavae i Tubuai i que forma part de la Polinèsia Francesa; la capital és Mataura.
Tuamotu
Arxipèlag
Arxipèlag coral·lí del sud del Pacífic, a l’E de Tahití, que forma la circumscripció administrativa de Tuamotu i Gambier de la Polinèsia Francesa.
El nucli urbà és Rotoava Hi ha cultius tropicals i pesca d’ostres perleres
fossa d’Atacama
Fossa marina
Depressió submarina de l’oceà Pacífic, al llarg de la costa oest de l’Amèrica del Sud, entre els paral·lels 17° i 27° S.
Llarga i estreta, té una profunditat que oscilla entre els 6000 i els 7000 m, amb una màxima de 7973 m davant Antofagasta
isla San Ambrosio
Illa
Illa Illa de Xile, situada a l’oceà Pacífic a uns 892 km de la costa xilena, que forma part de les Illes Desventurades.
Sierra Madre del Sur
Serralada
Serralada del S de Mèxic, paral·lela a la costa del Pacífic des del curs baix del riu Balsas fins a l’istme de Tehuantepec.
Segueix una direcció NW-SE, amb una longitud de 1 200 km i una amplada mitjana de 100 És constituïda per un sòcol paleozoic i algunes formacions secundàries i terciàries d’origen volcànic i sedimentari L’alçada màxima és a Teotepec 3 703 m
Estats Federats de Micronèsia
Vista de la illa de Pohnpei
© University of Berkeley
Estat
Arxipèlag
Federació d’estats de l’arxipèlag de les Carolines, al nord de Nova Guinea; la capital és Palikir.
És formada pels estats de Pohnpei, Chuuk, Kosrae les Carolines orientals i les Yap Des del 1947 formaren part amb Palau i les illes Marshall de les Illes del Pacífic en Administració Fiduciària dels EUA El 1979 es constituí en estat lliure associat als EUA Després de la conclusió del fideïcomís de les Nacions Unides al desembre del 1990, Micronèsia es convertí en membre de l’ONU al setembre del 1991 D’aleshores ençà, la vida política es caracteritzà per un immobilisme absolut, malgrat els problemes econòmics i les acusacions de corrupció dirigides a la classe política Després de les eleccions…