Resultats de la cerca

Organitzada pel Moto Club Tarragona, és la prova d’aquesta modalitat més antiga que es disputa a l’Estat espanyol Gairebé sempre ha estat puntuable per al Campionat de Catalunya La primera edició formà part del primer Campionat de Catalunya i la guanyà Manuel Marqués L’acompanyaren al podi Joan Soler Bultó i Isidre Marqués Es disputava, la majoria de les vegades, pels voltants de les ermites de la Salut i del Loreto

Fill del pilot i directiu Joan Soler Bultó, pilotà per Bultaco, Montesa i Merlín Guanyà quatre vegades el Campionat d’Espanya de trial 1974-77 i fou tres vegades subcampió 1978, 1979, 1981 L’any 1979 fou vencedor del Gran Premi de Finlàndia i esdevingué el primer català que guanyà una prova del mundial El 1981 guanyà tres proves més d’aquest campionat Catalunya, Àustria i Alemanya L’any 1984 es retirà de la competició

De formació acadèmica, evolucionà de la figuració a l’abstracció, en la qual acabada la Segona Guerra Mundial ja es trobava plenament immers Posseïdor d’una concepció molt personal de l’espai pictòric, els seus quadres deixen veure formes, signes, calligrafies, etc, retallats damunt superfícies de color no gaire viu Hom pot situar la seva obra dins els marges de l’abstracció lírica n'és una prova la seva sèrie de les Palingénésies 1965

Debutà com a professional als 24 anys i els seus èxits més importants arribaren a una edat considerada avançada en el món del ciclisme En destaquen la Vuelta a Espanya 1991, 1993 i 1994, el Giro d’Itàlia 1995, la París-Niça 1990 i el Criterium Internacional 1993, entre altres competicions El 1995 baté el rècord de l’hora, i als Jocs Olímpics d’Atlanta obtingué una medalla de bronze en la prova de contrarellotge

Formada al Club Gimnàstic de Tarragona, entre el 1990 i el 1993 assolí cinc títols estatals en categoria júnior i promesa i quatre de Catalunya En categoria absoluta, es proclamà campiona de Catalunya de salt de llargada 1990 i establí el rècord català de triple salt 1990, prova en què guanyà la medalla de bronze en els Campionats d’Espanya del mateix any En pista coberta, també fou cam-piona catalana de triple salt 1992

Desenvolupà la seva carrera al GEiEG de Girona Fou dos cops campiona catalana de llançament de pes 1966, 1970, prova en què aconseguí també quatre subcampionats 1967, 1968, 1969, 1971, un tercer lloc 1965 i obtingué el rècord català 1966 En llançament de disc fou campiona 1970, subcampiona 1971 i tercera 1967, 1969 en els Campionats de Catalunya En els Campionats d’Espanya guanyà el bronze en llançament de pes 1968, 1970

Formada al Sícoris de Lleida, també competí a les files del Club Atlètic Lleida, el Futbol Club Barcelona, l’Integra-2, el Medilast UA Lleida i el Canal Isabel II Fou campiona de Catalunya en la prova de 10000 m 2002, 2004, 2006 i en la dels 3000 m en pista coberta 2002 Fou subcampiona de Catalunya de mitja marató 2007 i aconseguí el tercer lloc en tres ocasions 2004, 2008, 2010

Pot estar mediada per la Immunoglobulina E IgE o per altres mecanismes immunològics Cal diferenciar les allèrgies alimentàries de les reaccions adverses als aliments d’origen no tòxic i on tampoc intervé el sistema immunològic, tradicionalment denominades intoleràncies als aliments, i que actualment s’anomenen reaccions d’hipersensibilitat als aliments no allèrgiques Estan descrits més de 70 allergògens alimentaris, però el 75% de les reaccions són degudes a un nombre limitat d’aliments ous, llet, peix, fruites seques, marisc i fruites, bàsicament Els símptomes d’allèrgia alimentària…

Sergent a l’escola militar d’alta muntanya de Chamonix, des del 2008 forma part de l’equip francès militar d’esquí Des de molt jove començà a practicar les diverses modalitats d’esquí, i destacà en el biatló Des del 2009 competeix en la categoria sènior En el Campionat del Món de biatló del 2011 guanyà la medalla d’or en la modalitat de persecució i la medalla d’argent en la d’esprint Guanyà la medalla d’or en el Campionat del Món del 2012 en aquestes modalitats, i també en la de sortida en grup, i la d’argent en relleus En el Campionat del Món de 2013 aconseguí l’or en la prova individual i…

La rinomanometria o rinorreografia és una prova emprada per a determinar la permeabilitat de les fosses nasals que consisteix en el mesurament del flux i la pressió de l’aire que travessa les fosses nasals Aquesta prova es pot efectuar aplicant dues tècniques diverses La tècnica més utilitzada és la rinomanometria anterior S’efectua collocant als dos vestíbuls nasals uns dispositius que permeten de mesurar el flux i la pressió de l’aire que hi passa Un d’aquests dispositius es manté obert al pas de l’aire En canvi, el collocat a l’altre costat es connecta directament amb un aparell mesurador…