Resultats de la cerca

Situació Vista exterior, des del costat de llevant, de la capçalera de l’edifici A Mazcuñan-F Junyent Les ruïnes de l’església de Sant Miquel són situades dalt un petit serral que emergeix de la serra de Can Torre, a frec del camí que mena a Santa Cecília de Grevalosa, a la banda nordoccidental del terme Long 1°39’29” — Lat 41°4T’35” Per a anar-hi cal agafar el camí que porta al mas Palomes Poc abans d’arribar a aquest mas, però, cal desviar-se a mà esquerra per seguir un altre camí que mena a Santa Cecília de Grevalosa Sant Marc i que és senyalitzat amb un gran bloc monolític Després d’un…

Situació Les ruïnes d’un edifici antic es troben al replà situat al vessant meridional del puig Alt a la carena que divideix les valls de Montjoi i de Jóncols, vora el vessant d’aquesta darrera, al paratge anomenat també Rocaplana, a llevant de les fonts del mateix nom Mapa 259M781 Situació 31TEG190798 Hom hi pot arribar pel camí del coll de les Forques, que va des de la carretera de la base militar del Pení —que s’inicia a la de Roses a Cadaqués, al coll del Bombo— fins a la carretera de Roses a Cadaqués per Montjoi Per aquesta darrera pista, el camí esmentat es troba a mà esquerra, passat…

El museu El Museu del Monestir de Santes Creus té el seu precedent en dos projectes diferents, proposats per Eduard Toda i Güell, el 1932, i Pere Lloret i Ordeix, en 1937-38 Des del final dels anys seixanta i gràcies a l’empenta d’E Fort i Cogul, del seu fill i, especialment, del canonge de la seu tarragonina Pere Batlle i Huguet, es començà a treballar de nou en un petit museu que obrí les portes el 1974, si bé restringit a la visita dels especialistes D’ençà d’aquest moment un seguit d’iniciatives, encapçalades primer per P Batlle i després pel Departament de Cultura de la Generalitat,…

Característiques de grup Els mantodeus, que fan part dels dictiòpters, els quals hem començat a tractar en el capítol anterior, són insectes de cos llarg i bones dimensions entre 1,5 i 8 cm de llargada, els de la fauna ibèrica i fins a 16 cm els tropicals, de tegument llis i quasi sense pèls però sovint adornat a diferents regions del cos amb estructures en forma de lòbuls, grans o espines Generalment són de colors verdosos, grisosos o de palla, però algunes espècies presenten dicromisme , és a dir, que dins d’una mateixa espècie, hi ha individus verds i individus marrons, fenomen que no…

Situació Dependència subterrània de l’antiga fortalesa templera, coberta amb volta de canó, situada al costat de llevant, tocant la façana principal ECSA-X Goñi El castell de Corbins s’alça al cim del turó que domina la població del mateix nom, la qual s’emplaça sobre la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, gairebé a la seva confluència amb el Segre Mapa 32-14 359 Situació 31TCG084184 L’accés a Corbins des de Lleida, de la qual dista uns 10 km, es fa per la carretera local LV-9224 cap a Torrelameu, Menàrguens i Balaguer JFS-MLIR Història La primera referència documental que tenim del castell…

Situació i presentació El terme municipal centra un extens sector de la vall mitjana i baixa de la riera de Merlès l’antic Adest, que en aquest indret havia estat a l’edat mitjana partió dels comtats d’Osona i de Berga i també dels bisbats de Vic i d’Urgell després del de Solsona Aquest fet ha marcat una diversitat dels condicionaments històrics de les parròquies, i el terme municipal es pot subdividir en tres sectors el territori a l’esquerra de la riera de Merlès està molt relacionat amb el Lluçanès, amb les esglésies de Sant Martí de Merlès, Sant Pau de Pinós i Santa Maria de…

Fill d’ Isidre Molas i Font  i germà de l’historiador i polític Isidre Molas Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on ingressà el 1948, es llicencià en filologia romànica el 1953, i es doctorà el 1958 amb una tesi sobre la poesia del poeta del tombant dels segles XIV i XV Lluís Icard Fou ajudant de la càtedra de literatures romàniques medievals 1953-55 i encarregat de curs de metodologia d’edició crítica de textos 1955-59 de la Universitat de Barcelona Del 1959 al 1961 fou lector de castellà i de català a la Universitat de Liverpool del 1961 al 1972, professor als…

Situació i presentació El municipi de Toses, de 58,12 km 2 , que canvià el seu nom pel de Toses de la Muntanya l’any 1937, tanca geogràficament el Ripollès i la Vall de Ribes i dóna accés a la vall de la Molina i a la Cerdanya a través de la seva famosa collada de Toses 1800 m d’altitud Aquest municipi comprèn la capçalera de la vall del Rigard més amunt de Planoles, entre la serralada axial dels Pirineus, al N, des del cim de la Bassa 2030 m, límit amb la Molina d’Alp, a la Baixa Cerdanya fins al pic de Gorroblanc, amb el coll de Sant Salvador i el pla de Salines entremig, límit estatal…

Situació i presentació És el més meridional de la comarca, tascó entre la Noguera i el Solsonès Així, limita amb els termes de Vilanova de l’Aguda S, Tiurana i la Baronia de Rialb W de la comarca de la Noguera, amb els de Pinell de Solsonès i Castellar de la Ribera E i Odèn N del Solsonès i, finalment, també al N, amb els de Peramola i Oliana de l’Alt Urgell El terme s’estén a banda i banda del Segre sector del pantà de Rialb, des de la serra d’Oliana al NE fins a la del Pubill a migdia La major extensió de territori és a l’esquerra del riu, on ocupa tota la conca inferior de la Ribera Salada…

Situació i presentació És situat al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Penedès i l’Anoia, i s’estén en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de N a S Forma part del sector muntanyós del Bloc del Gaià, format aquí a la part més septentrional pels contraforts de la serra de Brufaganya 874 m al punt més alt i al centre i S per la serra de la Plana d’Ancosa, serra que s’inicia a Montagut 963 m, al S del terme, i continua pel terme de la Llacuna, ja de l’Anoia, amb altituds de 900 m La part de la dreta del riu és…