Resultats de la cerca

Entrà en el cinema de manera casual per mitjà del director Frank Borzage, que la conegué a Dublín i li donà un paper a Song O'My Heart 1930 Un cop a Hollywood, a més de desenvolupar una llarga carrera cinematogràfica, al costat dels germans Marx — A Day at the Races 1937, de SWood— o sota la direcció de Tod Browning a The Devil-Doll 1936, també treballà al teatre i a la ràdio Però fou coneguda sobretot per haver interpretat en sis pellícules el paper de Jane, la companya de Tarzan, al costat de Johnny Weissmuller Casada amb el director John Farrow, un dels seus set fills és l’actriu Mia…

Començà la seva tasca com a periodista a Ràdio Espanya de Barcelona el 1973 El 1975 s’incorporà a Televisió Espanyola TVE com a redactor dels programes La semana i Informe semanal , que dirigí a partir del 1980 A TVE ocupà els càrrecs de productor executiu de programes d’actualitat 1982 i subdirector de serveis informatius 1984 El 1988 creà la productora Tesauro i el 1990 tornà a TVE com a director de l’emissora, càrrec que dimití al juliol del 1996 Al principi del 1997 presentà i dirigí el programa El món d’Ariadna a TV3 Entre el 2000 i el 2002 exercí com a director de programes i continguts…

De jove estudià música i, com a periodista, treballà primer a l’emissora juvenil Pont-Nou i, des del 1986, treballa a les emissores de Catalunya Ràdio com a guionista i realitzadora Pànic 1990-91, Inèdit 1990-91, La nit dels ignorants 1996-97 i El fons de la qüestió 2008 són alguns dels guions en què ha participat L’any 1983 participà en la fundació del Festival Internacional de Música de Cantonigròs En 2001-03 dirigí una coral al Centre Penitenciari de Can Brians És autora de les novelles Presó de neu 2003, El jersei 2006, Tren a Puigcerdà 2007, Vés a saber on és el cel 2009 i La nevada del…

És la més antiga del món i la més important de les existents en l’actualitat Té l’origen en una cooperativa formada per sis diaris de Nova York que decidiren de collaborar en la recaptació de notícies Fins que, el 1945, el Tribunal Suprem dels EUA obligà a modificar-ne els estatuts, constituí una cleda tancada per als periòdics que no entressin al grup inicial Ocupa més de 2500 periodistes, té més de 100 agències en 67 països, comprèn més de 10000 abonats sobretot periòdics i estacions de ràdio i de televisió i difon notícies a més d’un centenar de països L’any 2021 Daisy Veerasingham fou…

Llicenciat en filologia catalana, fou corrector d’estil i assessor lingüístic en publicacions diverses i a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio Professor a la facultat de traducció i interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i, posteriorment, a la facultat de comunicació Blanquerna Universitat Ramon Llull, és autor de traduccions del francès i l’anglès al català El 1988 publicà amb Xavier Pericay   Verinosa llengua , assaig de considerable ressò, crític amb el model de català estàndard adoptat des de les institucions catalanes També és autor d’ El barco fantasma 1992, amb diversos…

Estudià arquitectura a Barcelona També feu estudis de pintura en aquesta ciutat Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França i un any després marxà a Colòmbia Hi obrí, amb un soci, una oficina, on preparava i produïa programes de ràdio i televisió Es dedicà a diverses disciplines com l’antropologia, la història, la ciència i la tecnologia avançada Fou un dels fundadors de la facultat de filosofia de la Universidad Nacional i fou catedràtic a la facultat d’arquitectura Fou nomenat director de l’Instituto Colombiano de Antropología Posteriorment, fou professor a la Universidad Javeriana…

Es formà musicalment al Liceu Musical de Pàdua, ciutat on debutà com a director d’orquestra el 1951 amb Rigoletto , al Teatre Verdi Set anys després inicià una llarga relació amb l’Òpera de Zuric, de la qual fou director musical fins el 1969 El 1960 es presentà al Covent Garden de Londres, a la Staatsoper de Viena i a Salzburg, i es consagrà definitivament el 1962 amb una representació d' Un ballo in maschera , de Verdi, al Metropolitan de Nova York Després 1986 fou director principal de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Basilea i sovint visità els grans teatres d’òpera de tot el món És…

Estudià a l’Escola Superior de Música de Weimar, on fou deixeble de H Abendroth 1951-56 Posteriorment amplià la seva formació amb H Scherchen, A Jansons i H von Karajan En 1957-62 dirigí el Teatre Nacional de Weimar i ensenyà direcció al conservatori de la mateixa ciutat Més tard dirigí les orquestres del Teatre Hans Otto de Potsdam 1962-66, la Simfònica de Berlín 1966-73, la Filharmònica de Dresden 1972-77 i novament la Simfònica de Berlín 1977-83 Després d’haver estat nomenat director assistent de l’Orquestra Simfònica de la BBC Northern 1980, fou director de l’Orquestra Simfònica de…

Llicenciat en ciències empresarials, posteriorment estudià cinematografia a l’Escuela Internacional de Cine de l’Havana i a l’Australian Film Television and Radio School Broadcasting Enterteinment AFTRSBE de Sydney Després de diversos curts, el 2003 rodà el seu primer llargmetratge,  Les hores del dia , que rebé el Premi de la Crítica a la Quinzena de Realitzadors del Festival de Canes Seguiren els films  La soledad 2007, premis Sant Jordi i Fotogramas de Plata 2008 i Goya al millor director i a la millor pellícula 2008, Tiro en la cabeza 2008, premi Fotogramas de Plata 2009, Sueño y silencio…

Bibliotecari de Premià de Mar, destacà com a dinamitzador cultural i social local amb l’impuls o el suport a iniciatives com ara el projecte Taula Rodona, el Taller obert d’Expressió o el Correllengua Articulista d’ El Punt , El 9 Nou i La Font del Cargol , el 1992 fou també guionista radiofònic dels programes Pànic i Inèdit de Catalunya Ràdio Publicà Groc de llum 1975, Recull sense gramàtica 1977, Filmonogràfic 1980, els reculls de narracions Avui fa un any que nevava intensament 1986 i Parelles de tres 2003, la novella Anna K 2000, qualificada de “melodrama d’extrems”, que cridà l’atenció…