Resultats de la cerca

Sorgí al segle XII, al si d’algunes famílies nobles, com a concessió reial per a perpetuar els béns d’uns llinatges determinats Bé que Alfons X introduí, a Las Partidas , una llei que facilitava aquesta pràctica successòria, la institució continuà essent una concessió reial fins al segle XVI lleis de Toro, 1505, que fou ordenat jurídicament Aleshores la burgesia també començà a practicar el dret de mayorazgo , que podia ésser inter vivos escriptura o mortis causa testament Limitat des de la darreria del segle XVIII, a causa dels desequilibris socials que provocaren…

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona i al Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols, fou un destacat promotor de la motonàutica a Catalunya i a Espanya Gran part de la seva tasca es vinculà a la relació entre l’esport i el dret Fou membre de la junta directiva del Consell Superior d’Esports, organitzador del Congrés de Dret i Esport celebrat a Barcelona el 1992 i responsable de les qüestions jurídiques de la Unió Internacional de Motonàutica en què representà l’Estat espanyol Fou president de la Federació Catalana de Motonàutica 1975-84, i president de la federació espanyola…

S’inicià en la competició hípica esportiva el 1953 Es proclamà campió d’Espanya per clubs 1979 i campió d’Espanya d’eguassades internacionals 1975 Assolí la medalla de bronze en els campionats estatals en categoria individual 1979 També fou campió de Catalunya per equips 1974 Entre el 1967 i el 1968 esdevingué el genet amb més victòries en grans premis Obtingué 53 copes de cria cavallina El 1969 formà part de la selecció estatal Ocupà, d’ençà del 1960, un càrrec a la junta directiva del Reial Club de Polo de Barcelona i representà el club a les assemblees de la Reial…

Gaudia d’una certa representació davant el poder reial o senyorial o davant tercers, personificada en els seus membres més destacats o prohoms , i per això era anomenada sovint universitas proborum hominum Aquesta significació perdurà durant l’edat mitjana i àdhuc en els temps moderns per a designar les municipalitats ja constituïdes i organitzades amb llurs propis consells i autoritats, especialment en llocs rurals universitats o comuns de parròquies o de districtes menors dins un terme jurisdiccional, i no és estrany que les comunicacions i els privilegis dels poders …

Recollia la tradició romana tardana, conservada a Itàlia, a la Gàllia i a Hispània aula règia, passada pels placita carolingis, i perdurà fins al s XIII a la cort catalanoaragonesa amb el nom de cort reial Era formada pels nobles i els bisbes que envoltaven el sobirà i uns altres de convocats expressament en participar-hi unes quatre vegades l’any Era per al rei un consell polític, judiciari i administratiu, però rarament tenia valor legislatiu Segons els diversos estats d’Europa, les atribucions i la composició de la cúria reial variaren molt La complexitat dels…

Senyor d’Ureña, Osuna i Peñafiel Nomenat gran mestre de l’orde de Calatrava 1445, enfront de les pretensions d' Alfons d'Aragó , duc de Vilafermosa, intervingué activament al costat de l’oligarquia nobiliària en contra de l’autoritat reial Així, formà part de la coalició de nobles que enderrocà Álvaro de Luna 1453, entrà en contacte amb Joan II de Catalunya-Aragó, interessat també a afeblir el poder reial a Castella 1461, prengué partit per l’infant Alfons contra Enric IV 1464 i maldà per tal d’impedir que la princesa Isabel es casés sense el consentiment dels nobles…

Senyor de les valls de Sant Pere o d’Espills i de Sant Serni Coper reial, serví a les guerres de Nàpols i Castella 1430 i fou fet presoner a la batalla de Ponça 1435 Fou nomenat almirall general del regne 1441 i enviat com a nunci del rei al papa Eugeni IV Com a conseller reial, signà entre els testimonis del privilegi de fundació de l’estudi general de Barcelona 1450 El rei li donà el càrrec de virrei a Còrsega, amb la perspectiva de la capitania i la castellania de Bonifacio quan el lloc fos pres 1455 Fou també ambaixador de Joan II al papa 1466 i servidor de…

Doctor en dret, fou procurador del braç reial a la cort del Principat convocada per Felip V a Barcelona l’any 1701 i elegit conseller en cap el 1703 S'oposà al lloctinent Velasco, i, quan acabà el mandat de conseller 1704, aquest el féu empresonar, fet que ocasionà un fort escàndol ciutadà i un enfortiment del bàndol austriacista Alliberat el 1705 en entrar a Barcelona les forces de Carles d’Àustria, fou novament procurador del braç reial a la cort del 1705 i nomenat ciutadà honrat pel rei arxiduc 1706 El 1706 fou un dels comissionats per organitzar el port franc de…

Batlle d’aquest a Girona i el Gironès 1276, batlle reial a Besalú 1268, administrador del patrimoni de l’infant 1272-76, féu alhora juntament amb el seu pare préstecs a l’infant Durant el regnat de Pere II fou director general d’emprèstits, conseller reial i, de facto , tresorer 1276-82 de la corona catalanoaragonesa, és a dir, l’única persona que, a més del rei, actuava en tots els estats de la corona El seu pare, Astruc mort abans del 1285, fou batlle de Girona 1276-86, i el seu germà Mošé mort abans del 1301, de facto batlle general de Catalunya 1276-83, collector…

Ocupa l’edifici construït al final del s XVI i destinat a llotja dels mercaders Carles III la dedicà a la concentració de la documentació relativa a Amèrica, la major part de la qual era a Simancas tot esperant una ordenació adequada Entre les catorze seccions que conté l’arxiu destaquen les següents patronat reial, comptadoria, contractació, justícia, audiència, escrivanies, arribades, correus, amb un conjunt de més de 35 000 documents El patronat reial comprèn butlles i breus pontificis sobre creació de catedrals i altres esglésies i nomenaments de prelats Hi…