Resultats de la cerca
Es mostren 4007 resultats
Nusrat Fateh Ali Khan
Música
Cantant hindú.
Considerat l’intèrpret més destacat d’estils com el qawwali , sufí, la música pakistanesa i els ritmes del nord de l’Índia, la seva extensa producció discogràfica començà a arribar al mercat espanyol el 1990 a través del segell Real World, gestionat pel músic britànic Peter Gabriel El 1995 participà en la banda sonora de la pellícula Dead Man Walking D’entre els seus més de quaranta-cinc discs coneguts, la majoria dedicats a la recreació de músiques religioses i relacionades amb la tradició hindú, destaquen Mustt mustt 1990, Shahbaaz 1991, Devotional Songs 1992, Love Songs 1992, …
Abū Yūsuf Ya’qūb ibn Isḥāq al-Kindī
Filosofia
Filòsof àrab.
De família aristocràtica, fou un dels primers comentadors d’Aristòtil, conegué la ciència grega, persa i índia i s’esforçà al llarg de la seva obra uns 270 tractats a donar una estructura filosòfica a l’islam tradicional Fou influït pel neoplatonisme bé que en discrepà i defensà la idea de la creació ex nihilo , pel neopitagorisme necessitat de la matemàtica per a comprendre la filosofia i per Joan Filopó Convençut de l’harmonia entre revelació i ciència, derivà cap a la mística i afirmà la posició i la superioritat de la primera L’escolàstica conegué part de la seva obra a…
Toshiro Mifune
Cinematografia
Actor cinematogràfic japonès.
Actor molt expressiu, féu un gran ús dels recursos mímics del teatre tradicional japonès Conegut sobretot per les seves interpretacions en el paper de samurai, en 1948-65 treballà molt vinculat a Akira Kurosawa, a les ordres del qual actuà en una vintena de films Rashō-mon 1950, Shichinin no samurai ‘Els set samurais’, 1954, Donzoko ‘Els baixos fons’, 1957, Kakushi toridenosan akunin ‘La fortalesa amagada’, 1959, Yojimbo 1961, Akahige ‘Barba-roja’, 1965 per aquestes dues darreres pellícules fou premiat al festival de Venècia També treballà amb d’altres directors com Masaki…
Sant Miquel de Mata (Mataró)
Art romànic
Església situada al veïnat de Mata, al costat de la masia de Cal Monjo, que té funcions d’ajuda parroquial de Mataró Es troba no gaire lluny de Sant Martí de Mata, primitiva església tradicional del veïnat El seu origen és remot, ja que surt esmentada el 1069, però es va reconstruir totalment al segle XVI i es va ampliar amb capelles i noves devocions al segle XVIII Constava com a parròquia durant el segle XVIII, després d’haver suplantat o heretat la parroquialitat de Sant Martí de Mata, que fou considerada com a simple capella entre els segles XVIII i XIX Fou molt venerat el…
Miriam Gideon
Música
Compositora i professora nord-americana.
Nascuda en el si d’una família jueva culta, rebé la seva primera formació musical del seu oncle Henry Gideon, organista i director de cor en una sinagoga de Boston Graduada en composició i musicologia per les universitats de Columbia i Boston, es doctorà al Jewish Theological Seminary of America, on fou deixeble de R Sessions i L Saminski Fou professora de diferents universitats, com ara la City University de Nova York El 1975 fou escollida membre de l’American Academy and Institute of Arts and Letters En el catàleg de la seva obra figuren obres vocals, simfòniques, de cambra i per a escena…
Francis Pilkington
Música
Compositor anglès.
El 1595 obtingué el títol de batxiller en música al Lincoln College d’Oxford El 1602 era sotsxantre a la catedral de Chester, on serví durant tota la seva vida, i el 1623 fou nomenat xantre Pilkington compongué preferentment cançons i madrigals En The first Booke of Songs or Ayres of 4 Parts 1605 s’aproxima estilísticament als ayres de Th Campion i Ph Rosseter En The Second Set of Madrigals, and Pastorals, of 3, 4, 5 and 6 Parts 1624 combina la gravetat de l’estil tradicional anglès amb l’expressivitat emotiva, tot fent ús del cromatisme i la dissonància En les portades de les seves obres…
L’ou com balla

L'ou con balla a la catedral de Barcelona (2014)
© CIC-Moià
Folklore
Costum propi del dia de Corpus que consisteix a fer sostenir un ou buit damunt de l’aigua del brollador d'una font tota guarnida de flors.
Sembla que és un joc propi de l'escolania de la seu de Barcelona, i es fa al brollador del claustre de la catedral i, més modernament, a les fonts dels patis d'altres edificis del barri gòtic barceloní Casa de l’Ardiaca, Reial Acadèmia de Bones Lletres, palau del Lloctinent, Museu d'Història de la Ciutat, Museu Marès, Ateneu Barcelonès i el claustre de l'església de Santa Anna, i també a les fonts d'altres llocs de la ciutat claustre de l'església de la Concepció Tradicional des del segle XIX, hi ha indicis de l'ou com balla als segles XV i XVII Posteriorment, altres ciutats han…
Richard Smith
Pintura
Pintor anglès.
Estudià a la Luton School of Art 1948-51 i, entre el 1959 i el 1961, residí als Estats Units, i definitivament des del 1978 Partint el 1958 de l’expressionisme abstracte nord-americà, en 1962-63 concebé les shaped canvases ‘teles amb forma’, en què modificava la superfície plana i quadrangular tradicional del quadre A partir de la dècada de 1990 retorna a un llenguatge bidimensional més convencional, consistent en la combinació de superfícies de colors plans El 1967 guanyà el Gran Premi de la Biennal de São Paulo, i l’any següent participà a la Documenta de Kassel Representà la…
Josep Serra i Janer
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià al seminari de Solsona, on, més tard, exercí de professor de literatura Poeta tradicional, mestre en gai saber, publicà Romiatge líric 1950, Madrigals a la Verge del Claustre 1957, Elegia perdurable 1958, Memòria 1969, Cant espars 1974, Les rels de la Pàtria 1975, Retorn a Itaca 1976 i Elegies d’exili 1977 L’obra poètica, publicada o inèdita, fou aplegada sota el títol de Plètora 1977 Posteriorment publicà Dels déus, dels herois i dels mites 1997 En teatre ha publicat Nosaltres pecadors 1961, Entre dos amors 1963 i Albes i crepuscles, a més de l’ Oratori de Nadal 1966…
,
Antoni Ventós i Arbona
Indústria tèxtil
Arts decoratives
Tapisser.
Deixeble de Tomàs Aymat, amb qui collaborà en la creació del taller de tapissos i catifes de Sant Cugat del Vallès el 1920 Bon dominador de la tècnica gòtica, treballà a la manufactura Aymat fins el 1955 Des d’aleshores treballà independentment i fou professor de tapís de l’Escola Massana de Barcelona 1959-74 Seguí l’estil tradicional quant a la textura i compaginà, quant a la temàtica, la reproducció d’obres antigues amb la creació de temes d’una certa renovació estilística El seu fill Sever Ventós i Rivases Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental 1945 — Montserrat, Bages 1970…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina