Resultats de la cerca
Es mostren 3004 resultats
Sant Miquel de Montmagastre

Vista panoràmica del turó amb l’església de l’antic Castell de Sant Miquel de Montmagastre
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir canonical, situat a Montmagastre
, del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), dins l’antic terme d’Anya.
El 1085 hom troba a Sant Miquel una comunitat presidida per l’abat Froià El 1098 era regida per Pere, que es titulava a la vegada abat d’Àger i de Montmagastre, i des del 1108 consta ja com a simple priorat d’Àger El 1162 el papa Alexandre III confirmà la seva possessió a Àger Durant els s XIV i XV els seus priors eren canonges d’Àger, que no residien a Montmagastre, i regia aquesta església un prevere en nom d’ells En suprimir-se les canòniques el 1592, els seus béns s’agregaren a Àger Aleshores l’església de Sant Miquel passà a ésser parroquial del vell poblat de Montmagastre, avui…
serra de Maldanell

Tres de les sis sepultures excavades a la roca situades al nord del turó de Maldanell
© Fototeca.cat
el Vilar
Poble
Poble del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages), en un turó (239 m alt.) a l’esquerra del Llobregat, dins el gran meandre que aquest forma des del congost de Castellbell al de la Bauma, entre les rieres de Rellinars i de Merà.
El nucli adquirí importància a partir de la installació de fàbriques tot coincidint a més amb l’obertura del ferrocarril de Barcelona a Saragossa, que establí justament al Vilar l’estació dita de Monistrol A la segona meitat del segle XIX, l’antiga església sufragània de Santa Maria del Vilar s’independitzà de Castellbell i, com un símbol de la nova categoria assolida, afegia a la modesta construcció del temple setcentista el campanar de disseny romàntic que dóna una fesomia característica a l’edifici religiós i al petit nucli urbà immediat El lloc del Vilar és conegut documentalment des de l…
Montornès del Vallès
Montornès del Vallès amb l’església de Sant Sadurní, al centre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès a la vall baixa del Mogent, fins prop de la seva confluència amb el Congost per a formar el Besòs (aquests dos darrers rius formen en part el límit W del terme), i accidentat al sector SE pels darrers contraforts de la Serralada Litoral (turó de Sant Miquel de Montornès, 413 m).
Situació i presentació Limita a l’E amb els termes de Vilanova del Vallès i Vallromanes, al S amb Santa Maria de Martorelles i Martorelles, i a l’W amb Montmeló Al N, el municipi confronta amb Granollers en un petit tram, a l’esquerra del Congost, on hi ha la Creu d’en Blanc, a l’antic camí ral El terme presenta un substrat geològic format en gran part per materials del quaternari, a excepció dels sectors del terme al S i a l’E configurats ja per materials de la Serralada Litoral El límit de ponent amb el municipi de Montmeló coincideix, només en part, amb el curs del Congost, el Mogent i el…
pic de Becero

Vista del pic de Becero, elcoll de Sellente, la roca Cigalera i el turó de la Ribera
© Xevi Varela
tossol
Mineralogia i petrografia
Turó format per una acumulació de lava.
S’origina quan la lava flueix per una zona humida d’aiguamolls El contrast tèrmic entre la lava incandescent, l’aigua i el gel genera vapor d’aigua en forma de petites erupcions que aixequen protuberàncies de lava, les quals, un cop solidificades, formen el tossol, que pot fer de 4 m a 15 m d’alçària Sovint difícils d’identificar per la vegetació que els cobreix, són especialment freqüents a la Garrotxa , on el 2017 un estudi n’identificà fins a 81, d’una part dels quals hom en recuperà els noms a través de testimonis orals S’estima que els tossols destruïts per l’acció de l’home són prop del…
els Hostalets de Pierola

El Mas Carreras, a Pierola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, situat als vessants sud-orientals del turó de la Fembra Morta (766 m alt.), a la Serralada Prelitoral Catalana.
Situació i presentació El terme municipal dels Hostalets de Pierola, de 33,49 km 2 , és al sector SE de la comarca, a tocar de la comarca del Baix Llobregat Limita amb els municipis anoiencs de Masquefa al S, Piera a l’W i el Bruc al N amb Collbató i Esparreguera, municipis del Baix Llobregat, a l’E, i amb Abrera i Sant Esteve Sesrovires al SE Els vessants del serrat de Roques Blanques sector inclòs en el Pla d’espais d’interès natural, que culminen al turó de Fembra Morta 766 m, ja entre el Bruc i Piera, al NW, i la serra del Ginebrer 507 m, al sector septentrional del terme, són drenats per…
les Agudes

Les Agudes
Frederic Olivera (CC BY-NC-ND 2.0)
Cim
Un dels cims culminants del Montseny (1.706 m), termal dels municipis de Montseny i de Fogars de Montclús (Vallès Oriental) i Arbúcies (Selva).
En contrast amb els altres cims del massís el de Matagalls i el turó de l’Home, és de contextura angulosa i molt accidentada Només és accessible sense perill des del coll de les Agudes , a la cresta que l’enllaça amb el turó de l’Home Fins a l’establiment de l’observatori en aquest turó, el cim de les Agudes era considerat el més alt del Montseny
Almudèfer

Vinya a prop del riu de l’Algars; al fons, sobre un turó, les ruïnes del castell d’Almudèfer
© Fototeca.cat
Antic llogaret
Antic lloc i terme, incorporat el 1842 al municipi de Caseres (Terra Alta), situat a la dreta del riu d’Algars, aigua amunt d’aquest poble.
De l’antic nucli de població resten l’antiga església parroquial de Santa Anna i les ruïnes del castell
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina