Resultats de la cerca

Pel fet de portar a l’anvers la figura del rei a cavall, era coneguda també amb el nom de franc à cheval El 1365 Carles V el Savi n'encunyà també un altre, amb iguals característiques, però canvià el tipus de cavaller per la figura del rei, a peu dret, sota un dosser apuntat, d’on surt el nom de franc à pied El 1423 Carles VII emeté novament el franc à cheval , del mateix valor i pas rebaixat a gairebé 3 g d’or fi

Els nivells més antics, datats al VII millenni aC, han revelat la presència d’un gran assentament uns 3000 m 2 ja sedentari de caçadors i pescadors que habitaven en un centenar de cases trapezoidals i produïen una curiosa escultura modelada en marès Posteriorment hi ha una fase plenament neolítica, del VI millenni aC, que es caracteritza pel coneixement de l’agricultura i la ceràmica, i per la presència de cases quadrades o rectangulars de tàpia que ocupen una superfície de 5,5 ha

És situat a l’oest de l’estany de Berre, sobre un esperó rocós de 5,5 ha Ocupat des del s VII aC fins al s III aC, probablement fou un centre d’explotació de salines i d’intercanvi comercial Al s II aC experimentà una important reorganització, amb la construcció d’una muralla de tipus grec i l’establiment d’una xarxa viària quasi ortogonal El lloc sembla haver estat destruït entorn del 120 aC durant la conquesta romana de la Narbonesa

Cap d’estat major de l’exèrcit de la Manxa durant la guerra contra Napoleó, el 1808 es destacà durant la batalla de Bailèn L’any següent, tal com feren d’altres caps militars i polítics de la insurrecció, es negà a pactar amb els negociadors napoleònics Retirat a Cadis, fou nomenat mariscal de camp El 1812 organitzà l’exèrcit de Galícia A la tornada de Ferran VII al poder, el 1814, fou nomenat tinent general i inspector de les tropes destinades a reprimir la insurrecció americana

Era fill de Francesc de Plandolit-Targarona i Serratosa i oncle de Guillem de Plandolit i d’Areny Era coronel de l’exèrcit i el 1822, amb motiu de l’aixecament de les tropes reialistes contra el captiveri de Ferran VII a Cadis, dirigí el moviment insurreccional, originat a la Seu d’Urgell, a la plana de Vic Obtingué el grau de coronel i fou segon comandant general de les forces reialistes a Catalunya El 1828 es casà amb Beneta d’Esteve i de Marimon

Actuà gairebé tota la vida a la cort de França, al servei de Carles VII, Lluís XI i Carles VIII Anteriorment havia actuat a Anvers Desenvolupà l’estil de la polifonia francoalemanya i creà un estil polifònic que predominà a Occident durant un segle De la seva obra es destaquen diverses misses, com la basada en el tema de L’Homme armé , un rèquiem, un Credo i una vintena de cançons Fou mestre de Josquin des Près Sembla que vers el 1470 visità la península Ibèrica

En esclatar la guerra contra Napoleó s’enrolà com a capità d’una companyia Esdevingué tinent coronel, grau confirmat per Ferran VII, i el 1830 ascendí a brigadier i a mariscal de camp El 1833 fou nomenat governador militar de Cadis, i el 1835, de Barcelona Fou encarregat pel capità general Llauder de castigar els culpables de la crema de convents de Barcelona del juliol del 1835 però, en intentar de desarmar la milícia nacional, grups de revoltats assaltaren la seva residència i el mataren

Fou catedràtic de dret a Valladolid, i a Saragossa publicà el periòdic carlí “La Cruzada” 1867-69 diputat a les corts del 1871, passà al camp carlí i fou nomenat corregidor de Biscaia i rector de la Universitat d’Oñati 1872 Refugiat a França acabada la guerra, tornà uns quants anys més tard i fou catedràtic a Oviedo i a Madrid, i, a partir del 1899, delegat del pretendent Carles VII a la península Ibèrica i cap de la minoria carlina de les corts

El 1820, a Cadis, intentà d’oposar-se a la revolta liberal de Riego, i se significà en l’intent absolutista de Madrid del juliol del 1822 Emigrat a França, tornà amb l’exèrcit del duc d’Angulema 1823 Fou recompensat per Ferran VII amb càrrecs diplomàtics El 1833 es decantà pel règim liberal d’Isabel II i lluità contra els carlins Assolí el grau de general però, acusat de malversacions, emigrà a França 1836 i, després d’un intent de revolta a Sevilla 1838, a Portugal

Fidel als Borbó, s’exilià d’Espanya el 1808 i no hi tornà fins a la reinstauració de Ferran VII, de qui esdevingué pintor de cambra el 1816 Fou protegit de Godoy, sobre la personalitat del qual pintà unes interessants allegories 1806 Museo Lázaro Galdiano, Madrid Estudiós de la història de l’art, fou el primer conserge del Museo del Prado —càrrec que en l’època equivalia a sotsdirector i, de fet, director efectiu—, del 1819 a la seva mort, i en redactà el primer catàleg 1819