Resultats de la cerca

Un cop acabada la Guerra Civil, les quatre entitats escaquistes de Gràcia Penya Gracienca d’Escacs, Avant Escacs, Club Escacs Gràcia i Cercle Gracienc d’Escacs foren obligades per les autoritats franquistes a fusionar-se per tal d’estar ben controlades Els quatre clubs, després d’una fase intermèdia en què es convertiren en dos, es fusionaren en un de sol, cosa que donà lloc al naixement de la Unió Gracienca d’Escacs, coneguda amb l’acrònim UGA La Penya Gracienca d’Escacs guanyà el primer Campionat de Catalunya per equips 1924 l’any de la seva fundació En el palmarès hi ha cinc Campionats d’…

Com a antecedents tenia els escrits sobre l’espiritualització de l’art de Kandinsky, el suprematisme, l’art cinètic i l’art concret Hi confluïren les tendències artístiques més innovadores de l’època des del monocromatisme d’I Klein i P Manzoni a les teories sobre el color de Jef Verheyen, passant per l' op art , J Tinguely i l’espacialisme de Lucio Fontana El moment de la seva màxima activitat fou a partir dels anys seixanta, en què arreu d’Europa se celebraren nombroses exposicions i s’editaren…

L’església parroquial de Sant Estève és situada a la part més alta de la vila de Rebolhet, la qual es troba enlairada a l’esquerra del curs superior de l’Adasig Una de les primeres mencions documentals del lloc de Rebolhet i de la seva església —que centra la vila— data de l’any 1188, quan Hug de Somià, en professar a la comanda templera del Masdéu Rosselló, li donà, entre d’altres béns, la seva honor de la villa Reboleti , conjuntament amb l’església de Sant Estève gràcies a aquesta cessió, els templers del Masdéu esdevingueren senyors de tot aquest territori No ha estat…

El poble de Lançac és situat a la dreta de la ribera del Boissar o Rec Grand, sota el gran roc de Lançac La primera menció documental del lloc i de la seva església data de l’any 1017 en l’acta d’institució i dotació de l’efímer bisbat de Besalú, creat a instàncies del comte Bernat I Tallaferro segons indica el mencionat document, una part de la dotació la formaven la villa Olonzach conjuntament amb l’ ecclesia Sancti Justi Poc temps després, en el testament del mencionat comte de Besalú, datat l’any 1020, s’indica que deixava “la seva filla Adelaida, amb l’alou de Lançac”, al…

Aquest castell, avui desaparegut, és esmentat per primera vegada el 1268 Sens dubte, però, els seus orígens són molt més antics, si tenim en compte que es tenen notícies de la villa de Prunhanas des de l’any 1011 Prunhanas fou al principi un terme sota domini dels vescomtes de Fenollet, i més tard passà als ordes del Temple i l’Hospital L’any 1136 Bernat Berenguer, vescomte de Tatzó, donà tot el que posseïa a Prunhanas als cavallers de la milícia del Temple de la comanda del Masdéu Rosselló, en mans dels frares Arnau de Lledós i Arnau de Contrast Però no fou fins el 1173 que el…

L’església de Santa Maria de Vilada, avui perduda, era situada dins la parròquia de Sant Joan de Vilada, al comtat de Berga i dins el terme del castell de Roset No devia passar mai d’una simple capella o oratori particular i possiblement fou abandonada abans de l’època romànica La primera i única notícia de l’església és molt antiga l’any 903 el bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell la consagrava en honor de Santa Maria, al lloc anomenat Villa Hichilani, al territori de Berga i dependent de la parròquia de Sant Joan de Vilada La nova església consagrada fou construïda per Egared, i…

El poble de Marquixanes és situat a 286 m d’altitud, a la dreta de la Tet, en la confluència amb el còrrec de la Coma d’Espirà L’indret, documentat des del segle XI, fou una possessió del monestir de Sant Martí del Canigó Tot i l’antiguitat del lloc, hom no troba una referència documental explícita de l’existència d’un castell fins l’any 1351, quan el rei Pere III concedí a l’abadia canigonenca un privilegi pel qual li permetia la reconstrucció del seu castrum , que havia restat força derruït arran de la guerra mantinguda amb el rei de Mallorca, Jaume III D’aquesta notícia es dedueix que el…

El veïnat de Brangolí, dit anteriorment Vilangolí, és situat a la part septentrional del terme d’Enveig, a l’esquerra del riu del mateix nom El topònim del lloc alode de Villanguli , és citat en la documentació l’any 1067 Posteriorment, la villa de Vilanguli , possessió de Ramon d’Enveig, fou llegada a Ramon Ponç de Saga o als seus fills, segons s’exposa en el testament del primer, atorgat el 16 de maig de 1122 Al segle XIII, l’any 1244, hi ha notícia que Bernat d’ Ozeyr vengué a l’hospital major de Puigcerdà un mas dit de l’Església, al lloc de Vilangolí De la seva església…

Estudià a la Musikhochschule de Frankfurt, i després amplià la seva formació amb Wolfgang Fortner a Friburg El curs 1963-64 estigué becat a la Villa Massimo de Roma per a estudiar direcció d’orquestra amb Bernd Alois Zimmermann Posteriorment, ocupà diversos càrrecs com a director a les orquestres de les òperes de Bonn 1964-68, Kiel 1969-71, Saarbrücken 1971-84, Hamburg 1984-87 i Hilversum 1987-90 Exercí també la docència a la Musikhochschule de Frankfurt i collaborà en la difusió de les obres contemporànies al capdavant tant d’orquestres com de grups especialitzats De la seva…

És un dels guitarristes més destacats del panorama musical actual i un intèrpret versàtil capaç de resultar convincent tant en la música renaixentista i barroca com en la música contemporània, excellint especialment en el gran repertori per al seu instrument, com ha demostrat en impecables traduccions d’obres de Villa-Lobos, Rodrigo, Tàrrega i altres Passà part de la infantesa al municipi menorquí d’es Migjorn, del qual és fill adoptiu des del 2003, el mateix any en què fou guardonat amb la Medalla d’Or del Conservatori de les Balears Rebé les primeres lliçons musicals i de…