Resultats de la cerca

S’inicià al món de la competició en el trial i el motocròs En trial aconseguí tres Campionats de Catalunya en categories inferiors, un subcam-pionat d’Espanya i un de Catalunya júnior entre el 1986 i el 1995 En motocròs fou campió de Catalunya cinc vegades en 125 cc 1999, 2000, 2001, en 250 cc 2002 i en categoria open 2003 Quedà segon del Campionat de Catalunya de SX el 2001 Debutà en el Campionat del Món d’enduro l’any 2005 amb una KTM, amb la qual aconseguí la sisena posició i fou nomenat debutant de l’any Ha participat en les diferents categories d’enduro i ha estat campió d’Espanya d’…

Era davanter centre i jugà amb el Júpiter i el Sevilla abans de fitxar pel FC Barcelona la temporada 1931-32 Fou campió de Catalunya en aquella edició Al final del 1932 el Barça li donà la baixa i el fitxà el Sabadell Amb l’equip arlequinat guanyà un Campionat de Catalunya 1934 i fou finalista de Copa 1935 Més tard tornà al Barça 1935-37 i guanyà un altre Campionat de Catalunya 1936 Arran de la Guerra Civil s’exilià a Mèxic i al cap d’uns anys retornà al Sabadell, amb el qual jugà les temporades 1941-42 i 1942-43 Amb la selecció catalana disputà 3 partits i marcà 1 gol Com a entrenador agafà…

L’any 1912 s’afincà a Catalunya i jugà cinc temporades amb el FC Barcelona, amb el qual disputà 91 partits i marcà 10 gols Jugava de mig i guanyà una Copa d’Espanya 1913, dos Campionats de Catalunya 1913, 1916 i una Copa Pirineus 1913 El 1917 es convertí en el primer entrenador oficial del Barcelona i exercint de tècnic encara jugà algun partit Dirigí l’equip blaugrana fins a la temporada 1923-24 i després ho tornà a fer en una segona etapa 1931, 1932, 1933 En total nou temporades Guanyà dues vegades la Copa d’Espanya 1920, 1922 i sis el Campionat de Catalunya 1920-24, 1932 El 1920 ajudà la…

Fill del nedador i jugador de waterpolo Enric Granados Gal Membre del Real Canoe NC, destacà en els 400 m i 1500 m lliure, proves en què fou diverses vegades campió d’Espanya i plusmarquista estatal durant la dècada dels cinquanta Aconseguí tres medalles de bronze als Jocs Mediterranis 1951, 1955, la darrera en la prova del relleu llarg estil lliure Disputà els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 i els Campionats d’Europa 1954 Marxà una temporada a la Universitat de Yale Estats Units a entrenar-se a les ordres del tècnic Bubert Kipphut També guanyà diverses edicions de la Travessia del Port de…

S’inicià al CH Sant Cugat i passà pel Cerdanyola CH, el CP Mollet i el CP Ripollet, abans de debutar a la màxima categoria amb el CP Voltregà la temporada 1987-88 Posteriorment jugà al CE Noia 1988-90 –amb el qual guanyà una Copa d’Europa 1989, una Lliga Catalana 1989 i una Supercopa d’Europa 1990–, el CH Piera 1990-91 i el Liceo de La Corunya 1991-2001, amb el qual conquerí nou títols una Copa d’Europa 1992, una Recopa 1996, una Copa CERS 1999, una Supercopa d’Europa 1993, una Copa Intercontinental 1993, una Lliga 1993 i tres Copes del Rei 1995, 1996, 1997 Fou internacional absolut amb la…

Soci de les seccions d’espeleologia del Club Esquí Puigmal 1955-65, de la UEC de Sants 1965-67, del Centre Excursionista de Catalunya 1967-73, del Centre Excursionista de Vallirana 1973-90, des dels anys noranta també es vinculà a l’Espeleo Club de Gràcia S’interessà per la fotografia subterrània i arribà a ser un referent d’aquesta disciplina a Catalunya Autodidacta i investigador, desenvolupà ginys per millorar les tècniques d’illuminació, com ara un flaix especial que fabricà el 1967 i que perfeccionà el 1970 Fotografià la majoria de cavitats de Catalunya i de l’Estat espanyol En una…

Fou fundada el 1903 amb cinc clubs afiliats el Barcelona Lawn Tennis Club, l’Sportverein Barcelona, el Salud Sport Club, el Polo Jockey Club i el Real Sportmen’s Club Fou la primera entitat que representava els interessos dels clubs de tennis espanyols dins la Lawn Tennis Association de Londres, entitat que feia les funcions de federació internacional El primer president fou Guillermo Oliveras El 1904 organitzà el II Concurs Internacional de Tennis Ampliaren la llista de clubs afiliats d’arreu d’Espanya, entre d’altres, el València Lawn Tennis Club 1904, el Football Club Villafranca i el Lawn…

Situació i presentació Limita amb els termes de Vila-rodona N, Rodonyà NE i E, Bràfim W i Vilabella W de l’Alt Camp, Masllorenç E i Bonastre SE del Baix Penedès, i Salomó S del Tarragonès És situat al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Tarragonès, estès en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que el travessa de N a S, i accidentat pels contraforts sud-occidentals del Montmell Tossa Grossa de Montferri, 387 m, que formen la serra de Montferri El cap de municipi és el poble de Montferri, dit fins el 7 de juny de 1917 Puigtinyós el canvi de nom es feu a petició dels…

Situació i presentació El terme municipal de Preixens, d’una extensió de 28,67 km 2 , confronta a llevant amb Agramunt, a migdia, amb aquest mateix municipi i amb Castellserà, ambdós de la comarca de l’Urgell, a ponent, amb Montgai, i al sector septentrional, amb Foradada, Artesa de Segre i amb l’enclavament de Montclar, que pertany a Agramunt El municipi és a la vall mitjana del Sió, i continua morfològicament la plana urgellesa regada pel canal d’Urgell Algunes partides del terme són els Ofegats de Sant Pelegrí, Lladrell, Caubera, la Tapiada, Coscolls, les Serres, Captermes, els Salobres,…

Cap de comarca, Albocàsser Situada a l’E de la ratlla d’Aragó i del riu de Montlleó, el seu límit septentrional és la mola d’Ares 1317 m i els tossals d’Orenga i de la Barbuda a l’E, el límit és la serra de Sant Joan i el tossal de Saragossa al S, les serres d’Espareguera i de Montardí La comarca és drenada principalment per la rambla Carbonera, que neix a la mola d’Ares, i pel riu de Montlleó, que neix al S de la comarca i després de recollir dos afluents gira a l’E i s’uneix a la rambla Carbonera prop de la Torre d’en Besora formant la rambla de la Viuda, afluent del Millars…